dimarts, 24 de gener de 2006

Les Figueres de Mallorca

Les figueres i les figues

La figuera es considera un arbre originari de l'Àsia Menor i la seva expansió al llarg de tota la Mediterrània es va fer de la mà de les grans cultures històriques: fenicis, grecs i romans. A les Illes Balears es coneix des de temps remots, encara que la seva expansió més forta fou a la darrera meitat del segle XIX i a la primera del XX. Després s'inicià el declive. L'apotecari de Llucmajor Montserrat Pons i Boscana, en el seu trebalLes figueres i les figues indica que les causes de la decadència del figueral illenc foren l'encariment de les feines, la pèrdua d'interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l'agricultura a favor d'altres activitats econòmiques. Tot això provocà la desaparició o l'abandonament dels figuerals.
Però persones com Josep Sacarès, Joan Rallo, Josep Rosselló i Monserrat Pons estan fent una veritable reivindicació d'aquest arbre emblemàtic. I amb la seva labor -unida a les tendències a valorar els nostres productes i a plantejar formes de ramaderia sostenible- estan fent posible la cotinuïtat dels figuerals a les illes.
Josep Sacarès, a la presentació del llibre, posa de manifest la tradició dels apotecaris mallorquins en el món de l'agricultura i de la botànica, i en concret en l'estudi de la figuera. Ja a principis de segle diversos apotecaris actuaren d'informadors en els treballs d'arboricultura de Pere Estelrich. Foren col·laboradors d'Estelrich apotecaris com Miquel Puig de Llucmajor, Sebastià Ramonell de Binissalem, Miquel Barceló de Porreres, Jaume Rubí de Llucmajor, Pere A. Ventayol d'Alcúdia, Antoni Crespí de Sóller, Llorenç Garcias d'Artà i Pere Palou de Ciutat.
Aquesta tradició parteix de la formació botànica adquirida en els ensenyaments d'apotecaria. Això explica que bona part dels estudiosos de les flores locals i nacionals siguin apotecaris.
L'apotecari Montserrat Pons ha creat un camp experimental a Son Mut Nou que li ha permès fer un rigorós treball d'estudi de les varietats de figuera. Va ser l'any 1995 quan, amb en Nicolau Montserrat de Son Fosquet i amb en Joan ColCarreter, sembraren les primeres figueres, procedents quasi totes de Míner, on Josep Sacarès ja havia constituït una col·lecció de castes de figueres. A partir d'aquí, Montserrat Pons ha anat sembrant figueres de varietats conegudes i desconegudes a Mallorca i n'ha recuperat d'altres quasi totalment perdudes. Les varietats han estat identificades per pagesos i propietaris de les finques, però un cop localitzades, s'ha duit a terme un intens treball de camp. Per a l'estudi de cada varietat s'han establert 72 descriptors. Aquest mètode implica observar el color, la grossària, la forma, la data de maduració i, a tenir en compte l'esponera de l'arbre, la seva grandària, l'edat, la forma de conreu i les característiques de les fulles.
Quan s'ha fet aquest treball i s'han obtengut unes dades fiables, es pot passar a classificar amb seguretat la varietat, així com es va fer en el llibre La figuera mallorquina de Josep Rosselló, Joan Rallo i Josep Sacarès. D'acord amb les indicacions d'aquests autors, Montserrat Pons ha fet el seu treball d'estudi i preservació de les diferents figueres mallorquines i d'altres indrets del món.
A Son Mut Nou, a la Marina de Llucmajor, a partir de 1995 es varen anar sembrant varietats de figueres autòctones diferents, dues de cada varietat, sembrades una vora l'altra i s'ha arribat a tenir-ne més de 170, constituint una base de recursos genètics vegetals de primer ordre.
Mateu Monserrat Pastor, als mots finals del llibre, assenyala la vella màxima de Rousseau expresada a l'Emile: La primera i més respectable de totes les arts és l'agricultura i esmenta uns textos grecs on es descriu el naixement del dia i com l'alba, amb els seus raigs daurats il·lumina el cim de l'Olimp, llavors és l'hora en què els déus berenen de figues i raïm. Com diu Montserrat Pons: Son Mut no és una plantació qualsevol, és un sentiment, una part de Mallorca, de la nostra identitat i de la nostra cultura.
Mateu Morro
Diari de Balears. 15.01.2006
· Article publicat al Diari de Balears el 15.01.2006
~

1 comentari:

mari carmen duran pedreño ha dit...

Lo unic que vui fer, es deija una dita molt antigue, es aquesta:
Una figue per eser bona ha de tenir tres señals, crivallade, sequeona y picada des pardals.