Amb les podades mutilen les capçades

Arbres i ombra

Aquests dies de calor insuportable al nostre país he arribat a la conclusió que n´hi ha pocs pobles que comptin amb una arbreda, un passeig o una plaça per protegir-se del sol tot prenent un refresc o per caminar per una vorera sense ofegar-se. Antigament, no existia l´aire condicionat però els nostres avantpassats podien petar la xerrada sota una gran figuera, sota els plàtans dels parcs o en els patis frescos. El problema rau en què es planten arbres amb tan poc criteri i tan poc interès, que amb les podades de cada tardor mutilen les capçades. I malgrat que siguin arbres centenaris, només queda un plomall de branques fins que es moren i en comptes de fer ombra fan llàstima. Un exemple a tenir en compte podria ser la vila de Torroella de Montgrí, amb més de 300 mèlies (a banda de plàtans, moreres, etcètera), que en condicions de poda no salvatge podrien refrescar l´aire de tot el poble. Però la trista realitat és que els ajuntaments segueixen plantant arbres no per funcions indispensables, sinó només "per fer bonic".

Lola Arpa Vilallonga
Peratallada

· Carta publicada a La Vanguardia el 16/07/2010