Dues reflexions sobre el document LLIBRE VERD sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic
Primera: Els boscos.
La pobra definició del que és un bosc que es fa al document, ja presagia futurs problemes. A manca d'una definició comuna acordada entre els estats de la UE, es descriu com a Bosc a una : “Terra amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de més del 10% i superfície de més de 0'5 hectàrees. Els arbres han de poder assolir una altura mínima de 5 metres a la seva maduresa in situ. “ i a “Altres terres boscoses: Terres amb una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) de entre un 5 i un 10% d'arbres que poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ, o una cobertura de copes (o densitat de població equivalent) superior al 10% d'arbres que no poden assolir una altura de 5 metres a la seva maduresa in situ i d'arbusts o matorrals”
Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que he comprovat més endavant ho fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. En tot cas, al meu entendre, una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la dels qui fa anys l'abandonaren. Mai més ben dit, els arbres no els deixen veure el bosc.
M'explico. En Ramon Folch defineix el bosc, baix del punt de vista de la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.
Al meu entendre a aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, aquesta seria la meva proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”
En el document no se n'amaga gens de considerar les plantacions d'arbres com a boscos: “La major part dels boscos de la UE estan formats per rodals seminaturals i plantacions d'espècies autòctones o introduïdes”. Les plantacions d'eucaliptus o d'altres espècies silvícoles són boscos, doncs?. Personalment he conegut i patit de prop aquests seus “boscos d'eucaliptus” i puc assegurar que tenen tant de bosc, fora del seu vertader territori, com els plataners de la plaça del meu poble.
És per això que en el punt 2.3.3.2, quan parla de desforestació dels boscos on diu que: “...a algunes regions àrides, els boscos poden agreujar el dèficit hídric degut a una evapotranspiració més acusada que la d'altres tipus de vegetació. Això ocorre, en particular, en el cas d'espècies arbòries de creixement ràpid i que requereixen reg, així com en de varietats plantades en lloc inadequats”, no diferencia els boscos que ho són, silvestres, dels que són per plantació, que si creen aquests problemes que menciona és precisament per això, perquè no són boscos i no funcionen com a tals, sinó com a plantacions d'arbres, en aquest cas xucladores d'aigua, dessecadors i potenciadors del risc d'incendis.
Aquest posicionament pot portar a admetre una industria forestal que tengui com interès primordial la plantació d'arbres per a òbvies finalitats lucratives i que a més aquestes espècies comportin, en base a la seva funció industrial, modificacions genètiques que s'adeqüin a l'interès de l'explotació, que no del “bosc”. Segons aquest document aquestes plantacions no només tendrien la consideració de boscos, sinó que serien tractats com a tals, s'entén que també amb un protecció i subvenció institucional adequades. Aquest posicionament sembla preparar el terreny a la producció dels biocombustibles a escala europea, que no és altra que la que es porta arreu de països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi pogués haver establertes. Les protestes també són d'abast mundial.
A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Em de pensar que a Europa també gastam molt de paper.
Paradoxalment sembla que el document te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa i l'altra a no ser què sigui per l'existència d'interessos diferents al del bosc i la seva influència positiva que aquí s'amaguen.
Una descripció tan simple del bosc, pot, i pel que he comprovat més endavant ho fa, considerar que les plantacions d'arbres, per exemple les d'eucaliptus, també ho són boscos. En tot cas, al meu entendre, una explicació del que és un bosc hauria de provenir més dels elements de l'ecosistema que el tenen com el seu hàbitat, incloses les comunitats humanes properes, que no la dels qui fa anys l'abandonaren. Mai més ben dit, els arbres no els deixen veure el bosc.
M'explico. En Ramon Folch defineix el bosc, baix del punt de vista de la vegetació, de la següent manera: “Un conjunt vegetal on domina un estrat arbori o diversos sobre un o diversos estrats herbacis i/o arbustius. Allò que tipifica el bosc és la dominància dels arbres. Són els arbres els que li presten el principal caràcter fisiognòmic. Però, ultra els arbres, fan també part inseparable del bosc les espècies arbustives i/o herbàcies i/o lianòides que constitueixen els altres estrats, és a dir el sotabosc”.
Al meu entendre a aquesta descripció s'hi ha d'incloure finalment la que fa referència a la seva fauna, aquesta seria la meva proposta : “Bosc: És un espai silvestre que acull una vegetació dominada per un estrat arbori sobre un d'arbustiu i d'herbaci, ocupat per una biocenosi animal i organitzat com ecosistema”
En el document no se n'amaga gens de considerar les plantacions d'arbres com a boscos: “La major part dels boscos de la UE estan formats per rodals seminaturals i plantacions d'espècies autòctones o introduïdes”. Les plantacions d'eucaliptus o d'altres espècies silvícoles són boscos, doncs?. Personalment he conegut i patit de prop aquests seus “boscos d'eucaliptus” i puc assegurar que tenen tant de bosc, fora del seu vertader territori, com els plataners de la plaça del meu poble.
És per això que en el punt 2.3.3.2, quan parla de desforestació dels boscos on diu que: “...a algunes regions àrides, els boscos poden agreujar el dèficit hídric degut a una evapotranspiració més acusada que la d'altres tipus de vegetació. Això ocorre, en particular, en el cas d'espècies arbòries de creixement ràpid i que requereixen reg, així com en de varietats plantades en lloc inadequats”, no diferencia els boscos que ho són, silvestres, dels que són per plantació, que si creen aquests problemes que menciona és precisament per això, perquè no són boscos i no funcionen com a tals, sinó com a plantacions d'arbres, en aquest cas xucladores d'aigua, dessecadors i potenciadors del risc d'incendis.
Aquest posicionament pot portar a admetre una industria forestal que tengui com interès primordial la plantació d'arbres per a òbvies finalitats lucratives i que a més aquestes espècies comportin, en base a la seva funció industrial, modificacions genètiques que s'adeqüin a l'interès de l'explotació, que no del “bosc”. Segons aquest document aquestes plantacions no només tendrien la consideració de boscos, sinó que serien tractats com a tals, s'entén que també amb un protecció i subvenció institucional adequades. Aquest posicionament sembla preparar el terreny a la producció dels biocombustibles a escala europea, que no és altra que la que es porta arreu de països en vies de desenvolupament amb espècies com la palma oliera, la jatropha o l'eucaliptus. Amb conseqüències molt dures per els respectius ecosistemes i comunitats que hi pogués haver establertes. Les protestes també són d'abast mundial.
A Europa, l'any passat i concretament a Bèlgica i en el dia Internacional de la Diversitat Biològica, la Ministra d’Innovació i Ciència de Flandes (Bèlgica), Patricia Ceyssens, plantà un arbre. No hi ha res d’estrany en això, clar. Allò inusual d’aquesta cerimònia “verda” fou que aquest no era un arbre qualsevol. De fet, es tractava del primer poll modificat genèticament plantat per l’Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB) en un assaig de camp obert, que seria seguit per la plantació de 119 espècimens més en el mateix lloc durant els dies següents. Em de pensar que a Europa també gastam molt de paper.
Paradoxalment sembla que el document te clares les funcions protectores del bosc pel que fa a la protecció del sòl, regulació hídrica, cau de la biodiversitat, protectora d'assentaments humans, usos recreatius, fixació del carbono, funció paisatgística, socioeconòmica etc. És per això que no s'entén una cosa i l'altra a no ser què sigui per l'existència d'interessos diferents al del bosc i la seva influència positiva que aquí s'amaguen.
Segona: Les cabres.
He de reconèixer el meu euroescepticisme que cada vegada és fa més radical. He viscut molt pròxima la constatació que a Europa a les nostres Illes no les tenen en compte per allò que les haurien de tenir: per la seva òbvia condició insular. Res de res, les directrius europees, com sovint fan les lleis estatals, ens tracten com un territori aferrat al continent. Si allà hi calen autopistes i carreteres ben amples per fer-hi circular vehicles de gran tonatge per estalviar combustible, aquí ha de ser igual i per això ens menjam aquests Plans de Carreteres tan bèsties. Si a més com és la nostra condició, ens trobam més a prop d'Àfrica que de Barcelona, llavors el desconeixement i els errors que hi solen anar lligats són habituals. Quin diríeu que és per a vosaltres el principal problema dels boscos de les nostres Illes, concretament de la Serra de Tramuntana de Mallorca? El canvi climàtic? El banyarriquer? Les cabres?.
Les conseqüències del canvi climàtic o la virulència del banyarriquer als alzinars mallorquins s'agreugen en molt a causa de la ramaderia intensa, descontrolada, de la població de cabres i no tan sols això, sinó que moltes espècies estan en franca regressió si és que no han assolit ja estadis de vulnerabilitat pròximes a la seva desaparició. N'he parlat a bastament d'aquest tema, de la vegetació confinada, relicte dels penyals, arbres que podrien formar part dels nostres boscos: Amelanchier ovalis, Taxus baccatta, Acer granatensix, Sorbus aria, Ilex aquifòlium, dels interessos particulars enfrontats al general, de la incompetència de la nostra administració, de l'absència d'autoritats científiques o de la universitat a la batalla del debat, de la inacció incomprensible del GOB...
Aquí, si és que realment som part d'Europa, tenim boscos en perill per i amb diferència a causa de les cabres que van a lloure. Llevat de tants llocs destrossats per l'urbanisme groller que tant be coneixem, gairebé tots els territoris de la costa mediterrània on hi havia boscos, varen ser devastats primer per la ma i el foc de l'home i després de manera permanent i meticulosa pel barram de les cabres. Aquest document de la Unió Europea no en fa cap ni una menció. Nosaltres, les nostres illes, no hi comptam tampoc pel que fa als boscos.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
14 de juliol de 2010.
Les conseqüències del canvi climàtic o la virulència del banyarriquer als alzinars mallorquins s'agreugen en molt a causa de la ramaderia intensa, descontrolada, de la població de cabres i no tan sols això, sinó que moltes espècies estan en franca regressió si és que no han assolit ja estadis de vulnerabilitat pròximes a la seva desaparició. N'he parlat a bastament d'aquest tema, de la vegetació confinada, relicte dels penyals, arbres que podrien formar part dels nostres boscos: Amelanchier ovalis, Taxus baccatta, Acer granatensix, Sorbus aria, Ilex aquifòlium, dels interessos particulars enfrontats al general, de la incompetència de la nostra administració, de l'absència d'autoritats científiques o de la universitat a la batalla del debat, de la inacció incomprensible del GOB...
Aquí, si és que realment som part d'Europa, tenim boscos en perill per i amb diferència a causa de les cabres que van a lloure. Llevat de tants llocs destrossats per l'urbanisme groller que tant be coneixem, gairebé tots els territoris de la costa mediterrània on hi havia boscos, varen ser devastats primer per la ma i el foc de l'home i després de manera permanent i meticulosa pel barram de les cabres. Aquest document de la Unió Europea no en fa cap ni una menció. Nosaltres, les nostres illes, no hi comptam tampoc pel que fa als boscos.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
14 de juliol de 2010.
Document de referència: Libro verde proteccion bosques [Arxiu pdf 129Kb]
Fotos JV10
Entrades
1 comentari:
Penso que cuidant el llenguatge ajudem a estructurar millor el pensament i podem enraonar amb coherència.
Si no es vol diferenciar un bosc d'una arbreda no serà per que aquests conceptes no existeixin en les altres llengües europees.
És pels interessos que darrera s'hi amaguen. Europa no existeix, és un invent per tal d'afavorir els lobbies de determinats païssos
A Europa no interessa el que passa amb els boscos o el bosc de Mallorca. Si així fós ja faria molt de temps que s'hauria actuat no contra les cabres, el banyarriquer o les autopistes, sino contra la corrupció imperant.
Si voleu informació autoritzada pel que fa a això que comento, només cal fer una ullada a "Le Monde diplomatique"...
Que la Patricia planti arbres modificats en dies tan seyalats és un missatge claríssim: o espabilem o ens foteran una caya esquerdada fins l'angle asplènic.
I després correm-hi tots: que si a la mútua, que si al "seguru", que si naps ,que si cols...i vinga a gastar més paper.De WC.I així tenen arguments per a propagar més arbres modificats.
Publica un comentari a l'entrada