Un mil·ligram i mig...
La darrera vegada que vaig col·laborar en aquest bloc, va ésser per a compartir la troballa del Maragder de la Xina. Des d'aquell moment se'm va acudir plantejar diverses qüestions en relació a aquest meravellós arbre, joia de la biodiversitat barcelonina.
Les peripècies que he passat darrerament han fet que les meves indagacions respecte el maragder us arriben en diferit.
Superats els efectes adversos d'una “promoció” professional dissenyada per autèntics experts en recursos humans ( o caixa o faixa ), aquí estic.
He passat de moure'm per entre les capçades dels nostres amics arbres, a anar a peu pla. L'actual torn de treball m'estronca l'enginyeria i potser em passi als estudis de grau i faci un estudi seriós del Maragder... no ho sé.
Carpe diem !
Ara per ara no puc deixar d'estar fascinat per la Radermachera. Me'n ha fet d'aprendre tantes coses ! També m'ha ajudat a entendre millor el meu entorn.
He vist que no cal demanar ajut per a resoldre dubtes als del JBB. Com més botànics i més especialitzats – rotllo CSIC- més esquerps. Escriure llibres es veu que no fa la persona. També he comprovat que certs personatges mediàtics tenen una receptivitat inversament proporcional a la seva dimensió pretesament científica.
Sort n'hi ha que encara hi ha gent amb qualitat humana: la bibliotecària del Museu de Ciències Naturals – la Montse Navarro - em va posar en contacte amb el conservador del Museu de Geologia - en Carles Curto - per tal de facilitar-me l'esbrinar el pes d'una llavor.
Amb la seva inestimable col·laboració, equipat amb una balança per a pesar microgemmes, va determinar el pes de les mostres que li vaig dur. I així va ser com un jardiner va presentar a un geòleg les llavors d'un arbre amb nom de pedra preciosa.
Com a epíleg, sense cap pretensió matemàtica ni estadística, aquí teniu una sèrie de dígits que representen on està condensada l'essència i el misteri de l'arbre: 1.550595238*10-3 g (*) amb la rara bellesa de ser una simplificació de la complexitat de la vida...
Les peripècies que he passat darrerament han fet que les meves indagacions respecte el maragder us arriben en diferit.
Superats els efectes adversos d'una “promoció” professional dissenyada per autèntics experts en recursos humans ( o caixa o faixa ), aquí estic.
He passat de moure'm per entre les capçades dels nostres amics arbres, a anar a peu pla. L'actual torn de treball m'estronca l'enginyeria i potser em passi als estudis de grau i faci un estudi seriós del Maragder... no ho sé.
Carpe diem !
Ara per ara no puc deixar d'estar fascinat per la Radermachera. Me'n ha fet d'aprendre tantes coses ! També m'ha ajudat a entendre millor el meu entorn.
He vist que no cal demanar ajut per a resoldre dubtes als del JBB. Com més botànics i més especialitzats – rotllo CSIC- més esquerps. Escriure llibres es veu que no fa la persona. També he comprovat que certs personatges mediàtics tenen una receptivitat inversament proporcional a la seva dimensió pretesament científica.
Sort n'hi ha que encara hi ha gent amb qualitat humana: la bibliotecària del Museu de Ciències Naturals – la Montse Navarro - em va posar en contacte amb el conservador del Museu de Geologia - en Carles Curto - per tal de facilitar-me l'esbrinar el pes d'una llavor.
Amb la seva inestimable col·laboració, equipat amb una balança per a pesar microgemmes, va determinar el pes de les mostres que li vaig dur. I així va ser com un jardiner va presentar a un geòleg les llavors d'un arbre amb nom de pedra preciosa.
Com a epíleg, sense cap pretensió matemàtica ni estadística, aquí teniu una sèrie de dígits que representen on està condensada l'essència i el misteri de l'arbre: 1.550595238*10-3 g (*) amb la rara bellesa de ser una simplificació de la complexitat de la vida...
Joan de Déu Fernàndez ( jd )
(*) Un detall important que vaig aprendre gràcies al Carles, és el fet de referenciar l'estri de mesura: balança Kern CM 50-C2N !
· Un Maragder de la Xina a Barcelona· Misteris misteriosos del Maragder
· Més noticies del Maragder de la Xina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada