dimarts, 6 de juliol de 2010

Unes Alzines d’Alboraia

Unes alzines esguerrades

En aquestes alzines de la Plaça de la Constitució d'Alboraia (L’Horta Nord, País Valencià) que es veuen en les fotografies es realitza anualment una poda tipus fructificació, més adient a una plantació d'arbres fruiters que a alzines. Amb aquesta poda s'intenta deixar com una bola buida de branques i fulles dintre de la copa de l'arbre per a afavorir que passa l'aire i la llum, i intentar que la fructificació es realitze en la perifèria de la copa, en les noves brotacions que és on eixirà la flor.
Supose que els podadors que realitzen aquest tipus de poda no ho fan amb mala mentalitat. Serà manca de formació, potser no coneguen els altres tipus de poda existents: formació, fructificació, rejoveniment, poda per a empeltar...
Ara ja no es pot apreciar tant com quan van fer la poda ja que les brotacions de primavera han poblat molt la copa i dissimula la barbaritat de poda que practiquen anualment.
Els arbres grans arriba un moment que s'equilibren i deixen d'emetre tanta quantitat de branques i xuplons. Arribat l'equilibri, la poda ha de consistir en tallar i aclarir un poc la copa i prou. El que passa és que si tots els anys els peguen aquestes pallisses de poda dràstica, la resposta de l'arbre és reemplaçar el volum de copa (fulla principalment) que li ha estat tallada, per tant respon emetent gran quantitat de brots en totes direccions.
Les darreres tendències en la poda diuen que s'ha d’intervindre el mínim possible, i intentar realitzar podes de branques xicotetes, és a dir, de diàmetre petit. Únicament està justificada la poda de branques grans quan existeisca risc per als ciutadans o problemes severs en l'arbre (sanitat, l'arbre està tombat, es cau a una banda...). S'ha de intentar fer el mínim de ferides a l’arbre. Les ferides de diàmetres gran costen molt de cicatritzar i són porta oberta d'entrada per a malalties i infeccions. És la causa, molt probablement, de la reducció de la longevitat de la major parts dels arbres urbans.
En les foto també s'aprecia que la copa està ocupant una forma de caixa. Es pot veure també aquest tipus de poda al carrer Colon de València i personalment em pareix horrible, és com si es tractara d'humanitzar la natura, de buscar formes geomètriques, i no hauria de ser així. Moltes vegades als arbres urbans se’ls hi està massa a sobre, se’ls hauria de deixar fer la seva i no martiritzar-los tant.
J.E.Peris

3 comentaris:

Trònika ha dit...

vaja, el que ve a ser una tortura de per vida... grans jardiners els que hi ha a Alboraia.

gràcies per l'article. Algú ho havia de deixar escrit...

Manel ha dit...

Pobres alzines

Anònim ha dit...

Les carrasques viuen molt més que els jardiners... Ja els arribarà el seu torn.
Una decisió encertada i pòc comuna plantar querqus als nostres carrers i places.
Les podes als carrers es van fent a destralada de polític inculte, veïnat esquizofrènic, funcionari mandrós i treballador insatisfet.
Calen moltes coses per canviar aquesta situació! No només unes tècniques de poda.
Salut!
PeP