dissabte, 31 de juliol de 2010

L’arbre del Taxol

Taxus baccata

Voldria parlar avui d'un altre ésser viu escàs i valuós: el teix. El teix és un arbre singular, de creixement lent, de gran longevitat, del que existeixen exemplars mil·lenaris. És un arbre que, per la toxicitat de les seves fulles i fruits ha viscut envoltat d'una certa llegenda negra i ha viscut associat a la mort i a pràctiques paganes relacionades amb la cultura celta, per a la qual era un arbre sagrat. Potser per aquest motiu és un arbre que pot trobar-se al costat d'algunes esglésies cristianes, que van ser construïdes per neutralitzar-ne els cultes pagans que s'hi practicaven.
Ara fa uns anys es va descobrir que un component de la seva escorça, el taxol, era molt eficaç en tractaments de quimioteràpia contra el càncer. D'això n'ha quedat fer una sessió de taxol, i els qui han viscut de prop un cas de càncer segurament ja sabran a què em refereixo. Per sort, s'ha descobert la manera de sintetitzar aquesta substància en laboratori i evitar una sobreexplotació d'aquests arbres ja escassos que hagués provocat la seva desaparició.
La seva fusta, molt resistent (pràcticament mai es podreix) i dura, és molt apreciada pels fusters. I des de fa centenars d'anys ha tingut molts usos. Des de molt antigament s'han fabricat eines de molta eficàcia, com per exemple destrals, amb la seva fusta. Els millors arcs eren de teix, i s'havia utilitzat per a fabricar eixos de carros i sarcòfags.
La muntanya palentina conserva potser la teixeda més important d'Europa, la Tejera de Tosande, amb uns 8000 exemplars d'aquests fascinants arbres. S'estan impulsant programes per reproduir i conservar aquesta espècie, que ha de lluitar contra el creixement de la fageda, que dificulta el seu desenvolupament. Resulta fascinant descobrir exemplars potser mil·lenaris, amb la seva soca d'arrels recargolades, que ens porten a imaginar mil i una aventures de follets entremaliats entre les giragonses de les seves formes capricioses.
Un tresor més que hem de conèixer, valorar i preservar.

L'home que posava paraules als sentiments

· Article publicat a Vida lectora el 27.08.2010

4 comentaris:

Vida ha dit...

A Mallorca hi ha una muntanya que es diu El Puig del Teix, i és una de les més màgiques de l'illa

gerardeli ha dit...

El problema dels teixos és la seva "complicada" reproducció: la llavor només germina si prèviament ha passat pel tracte digestiu de certs ocells que se la mengen.
Jo he treballat anys amb llavors d'arbres i no he aconseguit fer-les germinar...

Joan Vicenç ha dit...

El 9 del 9 del 99 vaig trobar unes llavors de teix a l'excrement d'un mart. Varen germinar molt be. Pens que no és tan complicat fer-les germinar, potser una petita bullida, una raspada al pinyol... D'estaca aferren força be, però mai tenen la forma piramidal tan bella que si són de llavor.

Adam ha dit...

Els teixos són uns arbres molt macos, a casa en tinc uns quants plantats, i el més vell deu tenir més de 400 anys o potser més!
adam.
Manlleu (osona).