Entrevista impossible a un ametler vell

Enric Culat entrevista a un ametler
al Balears fa Ciència a IB3 ràdio
(26 de juny de 2010)

Podeu escoltar l'Entrevista Impossible a un ametler picant aqui:

Ja som a l’estiu, els camps de blat i ordi ja són ben grocs i secs. Els ametllers segueixen carregats d’abundoses fulles verdes, després de les fortes pluges del darrer hivern. El seu fruit, l’ametla, encara està en forma d’ametló. Amb la pell verda, la seva closca ben dura i mala de trencar i el bessó blanc i gustós. Avui portem als estudis d’IB3 Ràdio un arbre ametller, un arbre que els darrers anys no passa pels seus millors moments a les nostres Illes.

E- Sr. ametler, com vos va?
Ametler- Bé, Enric, molt bé, comença a fer caloreta eh?

E- La veritat és que sí. A vos no vos agrada la calor?
A- Si, si que m’agrada, som un arbre adaptat a la sequera. Aviat començaran a madurar les meves ametles i a assecar-se algunes fulles. Per cert, ha vist quantes fulles tinc enguany? Miri, miri com se’m mouen al vent!!!

E- Moltes fulles senyor ametller, enguany està molt guapo. Aviat serà temps de collir les ametles no?
A- Be, a mitjans del mes d’agost és bon moment per començar a collir-les: la feina consisteix en tomar-les i aplegar-les.

E- Diguem que és una feina feixuga no?
A- Per suposat!, en aquests dies fa molta de calor, el sol espitja molt fort en aquesta època. Algunes d’aquestes feines estan ja mecanitzades, però encara hi ha qui les cull a ma. S’empren teles per tomar-hi les ametles a dins per després ajuntar-les i omplir senalles per posar-les als sacs.

E- Collir ametles no és tan fàcil com sembla....
A- El que ha agafat ametles sap be que les meves fulles són plenes de poi i si es fa feina sense camisa, aquest poi s’aferra a la pell i pica com un dimoni, se’t fica per tot i la gent acaba tirant-se a dins d’un safareig rabiós de picor...a més qualque vegada una ametla et pot pegar pel cap o el que és pitjor...dins d’un ull! Una vegada li vaig treure un ull a un ca, però va ser sense voler....

E- Vaja! Això ha de fer mal! Expliqueu-nos més coses del procés de collir ametles, sr. Ametller....
A- Després els sacs d’ametles es duen a un lloc on es pelen o s’esclovellen. Això ara també es fa amb una màquina, però Un Temps es feia també a ma. Es separen les fulles de les clovelles. Una vegada es te l’ametla neta, s’assolella per assecar-la i que fugi tota la humitat i que no es floreixi. Després està llesta per ser trencada a màquina o a ma...Encara que darrerament, cada cop més maquines....maquines i més maquines!!!!

E- L’ametla ha baixat molt de preu no?
A- Si, i és una llàstima, any rera any, és més barat dur-la de fora. Al pagès no el compensa agafar-la, s’estima més deixar-la a l’arbre, se les acaben menjant les rates que proliferen per foravila. O les ovelles, si me cauen en terra.

E- És una mica trist...
A- Si, la gent d’aquí ho te mal de fer per competir amb preus de l’ametla de Turquia o de Califòrnia. Però haurien de cercar la manera de diferenciar-nos, les ametles que faig jo i els meus companys són d’una qualitat superior!!

E- N’estic segur.... I què se’n fa amb les ametles?
A- Moltes de coses!: Quan el bessó és tendre es pot fer llet d’ametla, que ben fresqueta, a l’estiu, és ben bona. Amb el bessó es pot fer torró, panellets, bessons torrats, tambor d’ametla...has tastat mai un plàtan amb bessons? O gató amb gelat d’ametla?

E-Ummm, si, boníssim!
A- Avui en dia també es fa licor de crema d’ametla. La clovella és bona pels brasers i de la clovella se’n treia cendra per fer sabó.. Ai, tantes coses que se perden. Abans se podien trobar ametles a tots els mercats. Donava vida!!

E- I dels ametlons què me’n dieu?
A- Ah, fins fa pocs anys els nins s’enfilaven a la meva soca o des d’alt d’una paret per agafar-ne. Els nins pegaven bones panxades! Avui en dia només juguen a la Pleisteishon! Aquests nins!!!

E- Tenc entès que els ametlons quan són tendres es poden menjar amb la clovella i tot...
A- Si, però s’ha d’anar alerta, la pell conté cianur, que en gran quantitat és un potent verí. Si se’n mengen molts, donen mal de panxa.

E- I quan li han collit les ametles, si és que les cullen es clar, l’arbre entra en l’oblit.
A- Les meves fulles comencen a assecar-se i caure amb la calor. Són un aliment important per les ovelles que viuen prop meu, ja li he dit abans... Quan el camp és ben sec i hi ha poc menjar...les ovelles les cerquen com a loques.

E- curiós, curiós... contau-me alguna història senyor ametler...
A- Conten que el rei moro es va casar amb una princesa nòrdica. La princesa en ser a Mallorca s’enyorava molt i molt del seu país, enyorava la neu. És per això que el rei moro va fer sembrar tot el pla de Mallorca d’ametlers perquè en florir aquest al febrer, l’illa es cobrís de blanc i així la princesa veiés el paisatge tot nevat.

E- Què maco!! i això és cert?
A- No, però a que és una història maca...l’ametler va arribar a Mallorca a la segona meitat del segle 18. Es va començar a sembrar quan l’atac de la Filoxera (un pulgó) va matar gairebé tota la vinya de l’illa.

E- M’han dit que sabeu una glossa sobre la flor de l’ametler...
A- Si, te la dic:
“Flor de gener, no omple el paner” Això vol dir que la flor fora temps, anticipada, no quallarà i es perdrà, i per tant no anirà a parar al nostre guany...

E- Els ametlers junt als garrovers feis el paisatge de les nostres Illes...
A- Cert, però són els pagesos els que tenen les feines de mantenir-nos, podar-nos i exsecallar-nos, agafar les ametles, omplir els buits quan algun de noltros mor o torna massa vell....però són els hotelers i els que mouen els doblers del turisme els que es beneficien de que el camp estigui com un jardí...el pagès com sempre fotut!

E- I d’on provenen els ametlers?
A- Originàriament som del Sud-oest d’Àsia i Àsia Central. En llibertat no som arbres, som més com a arbusts i les nostres ametles són més menudes.

E- senyor ametler, podria estar estona escoltant-vos...però...
A- Ah! El temps a la ràdio! el temps a la ràdio! Els humans sempre amb preses!!!

E – Sí, es que avui es el darrer Balears fa Ciència de la temporada, sap? Però ens ha fet molta il·lusió comptar amb un arbre tant emblemàtic avui al nostre programa. Sap que? Normalment sempre acabem amb musica, però aquest cop podríem acabar amb més glosses o dites. Segur que vostè en sap moltes.
A- Vol que li conti alguna? Escolti:
Qui sembra un ametler el sembra per a ell,
qui sembla una figuera, ho fa pels seus fills
I qui sembra un garrover, pels seus néts.

E- Molt be!!!, en sap més???
A- Estar o posar-se com una ametla
Fer-se l’amo de ses ametles
Una ametla que s’adreça o que cau de punta
De flors d’ametler dins es gener, no n’omplen paners
Ametler, no feces via, que gelarà qualque dia
A- I sé una cançó també. Vol que li canti?

E- Endavant
A- Arbre de millor profits
com s’ametler no n’hi ha:
fa fuies p’es bestiar,
ses clovelles per cremar

E- Senyor ametler, salut i que fruiteu molts d’anys encara!
A- I tu que ho vegis fill meu!

Balears fa Ciència és el magazine de ciència i medi ambient d’IB3 Radio i s’emet en directe tots els dissabtes en directe de 12 a 14 hores, combinant informació, divulgació i entreteniment. Dirigeix el programa Enric Culat.IB3 Ràdio es pot sintonitzar al 106.8 (Mallorca), al 89.2 (Andratx), al 92.7 (Calvià), al 89.2 (Alcúdia), al 88.6 (Menorca) i al 93.7 (Eivissa i Formentera).

A l'ametler potser el coneix algú de vosaltres...

Rafel Mas, Búger 15 de juliol de 2010