dimarts, 27 de juliol de 2010

Arbres solitaris

Tots els nostres estats de l'ànima

Un arbre fotografiat segueix sent un arbre. Igual que un arbre mort tampoc deixa de ser un arbre. Hi ha estats de l'ànima humana que es transcriuen millor en una fotografia d'un arbre. Els arbres solitaris no existeixen per decisió pròpia. El seu estat sempre és parell a la resta de la terra que el rodeja, però per a nosaltres les aus dibuixen l'arbre, també ho fa el cel o el bosc cremat, la boira, el sol del capvespre... tots els nostres estats de l'ànima poden quedar tancats en la fotografia d'un arbre.
Joan Vicenç Lillo Colomar
Arbres solitaris
Arbres solitaris, un oasi enmig de la boira i la planura.
Arbres solitaris, atalaia del rapinyaire.
Arbres solitaris, arrels desinhibides que s’escampen arreu, acaronant l’herba, cercant el clivell
Arbres solitaris, refugi de la rata pinyada i recés de l’aucelló.
Arbres solitaris, referent pel caminant , fita perible
Arbres solitaris, abandonats a la sort del llamp i la tempesta.
Arbres solitaris, veciats del sol ponent
Rafel Mas Ferrer
Fotos de : Kike Pérez Colomer
Vallada (La Costera, País Valencià)
Hein Rich - Foto-sensible

3 comentaris:

Mariàngela Vilallonga ha dit...

Preciosos els arbres solitaris, les fotografies i els textos. Quin plaer de visitar-vos!

Vida ha dit...

Imatges precioses!

John ha dit...

Kike fa unes imatges no que et deixen mai indiferent. He vist les fotos que ha exposat al centre Arte&Facto de València, en una exposició col·lectiva, i les seues són el centre d'atenció. Mostren la mirada diferent, sensible i gens innocent d'aquest fotògraf. Enhorabona