Un nou sistema d'esporga de l'olivera

Un nou sistema d'esporga de l'olivera redueix els costos i incrementa la productivitat

Una quinzena de productors d'oli han pres part el dilluns 23 de març a l'Aldea (Baix Ebre) en una jornada tècnica organitzada per la Unió de Pagesos per difondre un nou sistema d'esporga de les oliveres que permet reduir els costos d'aquesta pràctica en un 80% i, al mateix temps, incrementar la productivitat dels arbres en un 50%, segons el seu principal impulsor, l'empresari agrícola de Bellaguarda (Garrigues), Josep Ramon Mateu.
El nou mètode afavoreix la producció i en redueix els costos El mateix Mateu ha explicat i ha fet una demostració d'aquesta tècnica que, essencialment, suposa l'aplicació de poques i grans tallades en cada arbre amb l'objectiu que l'olivera conservi el màxim de fulla i creixi de forma equilibrada, permetent que la llum arribi al ramatge.
L'oleïcultor de les Garrigues aplica aquest mètode en les seves finques des de fa tres dècades i fa tretze anys que, a través de la Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), difon l'extensió de la seva pràctica per diferents àrees de producció catalanes. Segons ha explicat davant els productors a l'Aldea, la base d'aquesta tècnica rau en el principi d'aconseguir que l'arbre 'tingui molta fulla', que ha definit gràficament com el 'motor' que puja la saba a la planta i la purifica. 'Volem un arbre equilibrat perquè és més productiu que un de més desequilibrat. Intentem fer només tallades grosses i així aconseguim equilibrar l'arbre', afegeix.
L'esporga, a diferència del sistema tradicional, no suposa tallar els nous que surten de les branques perquè, segons considera, les seves fulles acabaren protegint l'arbre. Partint de la idea que l'olivera s'ha d'estructurar en un tronc amb tres grans ramificacions orientades en forma d'estrella, Mateu postula fomentar un creixement perimetral, en horitzontal i no en alçada, i tallar grans branques de forma que la llum solar pugui penetrar en el ramatge i afavorir la generació de fruit. 'Quan esporguem i traiem la fulla l'arbre treballa després per produir-ne i no fa fruit. Però jo vull que faci sempre fruit', indica.

Més producció, menys costos
En aquesta línia, Mateu destaca que una de les grans virtuts d'aquest mètode és, precisament, l'increment en la producció que suposa la seva aplicació (de forma anual, més enllà de l'alternança de l'esporga del mètode tradicional), que pot augmentar en un 50% per sobre de les xifres màximes habituals que sol produir la finca.
A més a més, assegura, permet reduir en prop d'un 80% els costos de la poda dels arbres: el fet de tallar únicament poques branques grans, afegeix, permetria a una sola persona arribar a esporgar prop d'unes 200 oliveres diàries. I és que, després de la collita, l'esporga de l'olivera és la tasca que més cost suposa per als productors d'oli catalans. 'S'emporta una tercera part dels ingressos que tenim per l'oli', ha constatat el pagès ampostí Rafel Verdiell.
La idea ha estat rebuda amb cert entusiasme per alguns dels participants i amb cert escepticisme, per part d'alguns pagesos veterans. Entre els primers, Verdiell ha destacat que el sistema permet 'avançar molt' a l'hora de possibilitar un increment de la producció a partir d'expandir el perímetre de producció de l'olivera. 'Comporta que podem assumir més terra cada pagès i mecanitzar-nos. L'altra despesa important és collir i si no tenim una quantitat de superfície no està al nostre abast accedir a les màquines', ha afegit.
'Com totes les novetats, és l'antítesi del sistema de poda que teníem fins ara. Llevàvem tots els nous perquè deien que es menjava l'arbre, però ell ha dit que cal conservar-ne uns perquè en surtin d'altres i creïn més rama, més superfície foliar. Pot semblar impactant d'entrada, però en altres llocs on s'ha fet veuríem que és aplicable', ha raonat el mateix Verdiell. 'Ningú llaura ja amb mula i els nostres avis ho feien. L'esporga no la volem millorar i l'apliquem com els nostres besavis. Hem d'anar cap a una modernització', ha sentenciat Mateu.

· Article publicat a Tinet el 24.03.2009

·