Internet versus llibres
o
Els catàlegs oficials
Fa uns dies parlàvem del que és l’internet confrontat als llibres
http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/comentaris-retroactius5-internet-vs.html
i poques setmanes abans parlàvem del periple de trobar un llibre per Alacant
http://amicsarbres.blogspot.com/2009/04/singulars-versus-monumentals7diguem-no.html
aparentment, dèiem, internet ens havia d’estalviar tots els maldecaps i incomoditats dels llibres ja que, efectivament, pitjar uns quants botonets és molt més pràctic que, per exemple, anar fins Alacant a començar un periple que, d’altra banda, no diu enlloc que hagi de tenir final feliç.
Aleshores intentem fer la prova, i ja que el company fou tan amable de cercar “arbres monumentals de Mallorca”, continuem en aquesta línia i, pel Google Standard cerquem la web oficial de comunitats autònomes dels Països Catalans.
Així doncs piquem "Arbres monumentals de Catalunya" i ens surt això:
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
una llista. Agafant Osona, per exemple, de 30 arbres de la llista, tenen fitxa, que amb benevolència generosa direm útil, 2 arbres (un 6,6%, després de 20 anys). De la resta de comarques la cosa no millora gaire. I encara entre aquestes poques fitxes “útils” hi figura l’auet de Canejan, que fa bastants d’anys que és mort. Pot esser degut a que la darrera actualització és de fa 6 anys.
Idem... Arbres singulars de Balears:
http://dgcapea.caib.es/www/pe/007.htm
Aparentment hi ha una fitxa per a cada arbre que diuen protegit, però la informació és patètica. Atès el temps que fa que s’ha denunciat aquest punt, sembla un senyal clar que fora de l’ autobombo i fum, una cosa més seriosa no interessa gaire.
Idem... Arbres monumentals de València
http://www.imelsa.es/arboles_presentacion_v.php?
Autobombo i fum. La foto del xiprer crec que és d’El Bierzo.
Si per a la generació de l’internet això és la bibliografia que s’usa, som en involució cultural. De fet els darrers anys han sortit bastants llibres sobre “Árboles bonitos de Espanya” que es basen en aquest tipus d’informació, per exemple, el de “Olivos bonitos” el més representatiu que han trobat de Mallorca, naturalment, és el de Cort, que fa 20 anys que li varen dur.
D’altra banda ja vaig dir que navegar no és el meu fort. Si algun crac troba on s’amaguen els arbres monumentals de València, cap problema, li’ls penjarem.
Fa temps, també navegant per internet, vaig veure una cosa així: “XIII Congreso Nacional sobre la Cultura del los Árboles Monumentales, Singulares y Raros. Este año dedicado a los usos y costumbres regionales para marear la perdiz y procurar que no cambie nada. Las ponencias serán confidenciales, no sea cosa que el vulgo grufe por allí y, al no entender nada, lo tergiverse. Derechos de inscripción: 600 €”.
... pero ara no he pogut trobar cap resultat, del congrés aquest, ni de cap altra semblant.
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
una llista. Agafant Osona, per exemple, de 30 arbres de la llista, tenen fitxa, que amb benevolència generosa direm útil, 2 arbres (un 6,6%, després de 20 anys). De la resta de comarques la cosa no millora gaire. I encara entre aquestes poques fitxes “útils” hi figura l’auet de Canejan, que fa bastants d’anys que és mort. Pot esser degut a que la darrera actualització és de fa 6 anys.
Idem... Arbres singulars de Balears:
http://dgcapea.caib.es/www/pe/007.htm
Aparentment hi ha una fitxa per a cada arbre que diuen protegit, però la informació és patètica. Atès el temps que fa que s’ha denunciat aquest punt, sembla un senyal clar que fora de l’ autobombo i fum, una cosa més seriosa no interessa gaire.
Idem... Arbres monumentals de València
http://www.imelsa.es/arboles_presentacion_v.php?
Autobombo i fum. La foto del xiprer crec que és d’El Bierzo.
Si per a la generació de l’internet això és la bibliografia que s’usa, som en involució cultural. De fet els darrers anys han sortit bastants llibres sobre “Árboles bonitos de Espanya” que es basen en aquest tipus d’informació, per exemple, el de “Olivos bonitos” el més representatiu que han trobat de Mallorca, naturalment, és el de Cort, que fa 20 anys que li varen dur.
D’altra banda ja vaig dir que navegar no és el meu fort. Si algun crac troba on s’amaguen els arbres monumentals de València, cap problema, li’ls penjarem.
Fa temps, també navegant per internet, vaig veure una cosa així: “XIII Congreso Nacional sobre la Cultura del los Árboles Monumentales, Singulares y Raros. Este año dedicado a los usos y costumbres regionales para marear la perdiz y procurar que no cambie nada. Las ponencias serán confidenciales, no sea cosa que el vulgo grufe por allí y, al no entender nada, lo tergiverse. Derechos de inscripción: 600 €”.
... pero ara no he pogut trobar cap resultat, del congrés aquest, ni de cap altra semblant.
Entrades
6 comentaris:
En cas de possibles comentaris d’anònims (inclosos mignònims o pseudònims no presentats) demano respecte pel meu dret a no acusar rebut.
flipat
Senyor Pere, sempre desqualifiqueu i deixeu verds a les persones que parlen de coses, que segons vos, no en saben res i ara us atreviu a parlar d’unes coses que no en teniu coneixement i no en sabeu res.
ding, ding, ding, ding, ding, ding, ding...
d’on heu tret aquesta encrulla?
un anònim que ens embulla:
d’aquest blog en vol fer un ring!
[LIBRO] Árboles y arboledas monumentales y singulares de la provincia de Valencia
B Moya, C Valenciana - 1995 - Generalitat Valenciana
Búsqueda en la web - Buscar en Rebiun
Putser caldria una actualització del llibre però és alguna cosa.
Jo soc partidari de no fer la feina que altres han fet. Suposo que el repte d'avui dia és unificar tot el coneixement en alguns llocs perquè això no passi. A dia d'avui, això ho intenten fer sobretot les biblioteques universitàries. Les llibreries és una altre història,hi trobarem els best sellers i els llibres pels infants però rarament trobarem la publicació 234 de la revista "montes" a l'any 1950 a la qual J. Antonio ja parlava de la problemàtica de les cabres a Mallorca i la seva possible solució... i mentrestant tothom intentant recordar què va dir aquell home (És un exemple). Per tant, internet ofereix i pot oferir publicacions en revistes, ponències, actes... etc. Ningú més, a part de les biblioteques universitàries, ofereix això. Pere, t'asseguro que aquestes fonts bibliogràfiques poden arribar a ser més útils i creïbles que qualsevol llibre.
Per altra banda, hem de ser nosaltres els que tinguem la capacitat de decidir quin llibre hauria d'arribar fins a la llibreria i quin no. A la llibreria rarament pots escollir o pots escollir poc en comparació amb el potencial d'elecció que ofereix internet. A més, si t'interessa treballar o estudiar un tema molt concret ja pots anar buscant...
Una altre és que Internet demana sacrifici, experiència i qualitats per saber buscar allò que volem.
El què està clar és una cosa, falta feina per fer. El present és aquest, el futur és que qui no sàpiga buscar per internet estarà en clar desavantatge.
S’agraeix el darrer comentari, ja passava ànsia. Opino que això és el que hauríem de fer tots: un comentari raonat, discrepància sana, constructiva, amb intenció d’entendre’ns.
Sembla clar que l’Errare i jo som prototipus de les dues generacions, ell dels que s’han criat amb internet, jo dels que ens hem criat amb llibres. És lògic que tinguem un matís diferent del que és la informació, la bibliografia etc.
Deia... Internet & llibres: versus, confrontat, en contra pro parte, ja que es solapen el nínxol ecològic, aleshores s’aniran recol.locant fins a trobar un equilibri, però ni hi ha, ni vull, cap guerra, ni ningú ha d’eliminar l’altre, com ja insinuava a l’anterior article en mencionar el teatre, el cinema i la tele, finalment tot cohabita i cadascú s’apunta al que li ve de gust, una cosa serà majoritària i l’altre minoritària, i no passa res.
Un article, per definició, és una peça, no és un tractat complet. El present article dóna una notícia principal i algunes secundàries, aleshores, i independentment que ens agradi o no, és útil. Informa d’un fet que hom ens pensàvem saber però no en sabíem res.
Jo en tinc un altre, de llibre d’arbres: 100 arbres monumentals de Catalunya, d’Albert Vicens, maig de 2005... p. 78: Avet de Canejan... és mort ja fa una colla d’anys.
Dins aquest blog, de Mallorca estant, s’informa de la mort d’un avet d’un dels culs de la Vall d’Aran, llegint el llibre de l’Albert. La plana web de la Generalitat encara no ho sap. Això és notícia. Aquest avet era, pro parte, patrimoni dels ciutadans. Els que tenen el deure d’informar als ciutadans no saben no contesten... si el llibre es publica el 2005, l’Albert ho va escriure el 2004 o el 2003 (és mort ja fa una colla d’anys), el 2006 a la Generalitat encara no se n’adonen mentre diuen “actualitzen” la base de dades, el 2009 “ni flowers”. Errare: això no és informació on line, això és una merda d’informació (ja m’ho has fet dir). Això és notícia, això és una de les notícies marginals de l’article ut supra, el bessó de la notícia és que cap web dels Països catalans del que ens afecta, està al dia.
L’internet és d’aquest món, o sigui un abisme entre la teoria i la pràctica. Possibilitats teòriques: fins on arribi la imaginació, o més; possibilitats pràctiques, les que hi ha ficat els humans, per exemple les webs de les Conselleries de Medi Ambient, amb polítics i funcionaris que cobren de la resta dels ciutadans per informar del nostre patrimoni natural.
********
A part d’això, com es veu en els comentaris lamentables d’aquí dalt, sembla esser que el nostre Administrador vol uns bloggers d’allò més curtits. Potser va ben encaminat, però jo no faig articles per a que s’hi pengin moniatos. Aleshores intentaré millorar la profilaxi antianònims així com pugui, que probablement no serà del gust de tothom.
En qualsevol cas quedi clar que no va per ningú (a no esser que els anònims siguin ningú). El que subjau és si la intenció apriorística és entendre’ns o és emprenyar. Si dos es volen entendre, s’entenen; però si un només vol disparar des del hide, por molt legal i democràtic que sigui, no deixa d’esser patètic. Francament: me fa vergonya pertànyer a un club que admet això.
Publica un comentari a l'entrada