dilluns, 17 de setembre del 2007

Les llavors són del poble


«Les llavors són del poble, cap marca americana se les hauria de fer seves»


Joan Vicenç Lillo i Andreu Pol lluiten contra els transgènics des de l’experiència nicaragüenca

ANTONI MATEU. Palma.

Sentir parlar de «sobirania alimentària» per boca de Joan Vicenç Lillo (Alaró, 1959) i d’Andreu Pol (Binissalem, 1956) és com escoltar dos profetes fent campanya en contra dels aliments transgènics. La implicació d’aquests dos ambientòlegs amb la causa contra la manipulació genètica dels aliments, els ve de fa temps. El 1989 visitaren la Nicaragua sandinista, en el desè aniversari de la revolució, per participar en un projecte de reguiu en una zona rural.

Joan Vicenç retornà a Mallorca al cap d’uns mesos. Andreu també. Però amb la convicció de tornar-hi per quedar-hi. De fet, ara fa tretze anys que hi viu. Aquest binissalemer col·labora en diferents projectes d’agricultura ecològica i també és professor de l’Institut de Capacitació Agrària de la ciutat d’Estelí. «A Nicaragua —explica Andreu— la pràctica de l’agricultura sostenible no és un caprici, és una necessitat. Allà el poble encara no ha perdut, a diferència de Mallorca, el contacte amb la terra. No es poden permetre tudar els doblers comprant llavors transgèniques als EUA i, llavors, haver-ne de dependre econòmicament, ja sigui amb el compromís d’haver-los de comprar sempre els pesticides o els adobs químics». «Els americans són molt vius. Saps què varen fer els anys noranta? —pregunta Joan Vicenç. El Servei d’Investigació Agrícola del Departament d’Agricultura anà a l’antiga república soviètica del Kazkhstan a cercar empelts de pomera, que són les més antigues i, per tant, les més resistents».

«Llavors els americans feren les seves modificacions i patentaren aquelles pomeres com a seves. Per aconseguir aquesta casta de pomeres, però, els habitants del Kazakhstan feia 15.000 anys que s’hi pegaven!», diu Joan Vicenç.

«Idò, què et pareix? Això és una porcada! Les llavors són un patrimoni universal. Són del poble i cap marca americana se les hauria de poder fer seves!», diu Andreu.

Un dels motius pels quals Andreu viu a Nicaragua és perquè, allà, l’Estat ha fet una aposta ferma contra els transgènics, i ha declarat tot el territori lliure d’aquests aliments. Nicaragua considera que les llavors són propietat dels pagesos que les conreen. El programa «Rescate de semillas criollas» ha consistit a fer un banc de milers de llavors autòctones de totes les varietats amb l’ajuda de la informació que els mateixos pagesos els han donat. D’aquesta manera s’han aconseguit catalogar més de 100 varietats de frijoles, és a dir, de mongetes.

Diari de Balears

Per a més informació:


4 comentaris:

zel ha dit...

Podeu dir-me on saber més sobre això de les llavors amb identitat, si us plau? Gràcies, fins ara mateix.

zel ha dit...

Ai, que burra!!! Ja he fet el clic i m'hi he arribat, merci.

Anònim ha dit...

Coneixeu www.esporus.org ?

Joan Vicenç ha dit...

No ho coneixia, gràcies per la trobada.
Salut!