Contra els monocultius d'arbres

El 21 de setembre
Dia Internacional contra els monocultius d’arbres

Des del 2004, a partir d’una iniciativa de la “Xarxa contra el Desert Verd” (Brasil), cada 21 de setembre es commemora el dia internacional contra els monocultius d’arbres. La “Red Latinoamericana contra los Monocultivos de Árboles” (RECOMA), una coalició que compta amb membres a 16 països, adhereix a aquesta data, denunciant els impactes negatius de les plantacions d’arbres a gran escala als països de la regió.

A Argentina, gran part de la selva de la província de Misiones ha estat substituïda per enormes monocultius de pins exòtics, en tant que les plantacions d’eucaliptus per a cel·lulosa avancen a altres províncies com Corrientes i Entre Ríos.

A Brasil, grans empreses plantadores vinculades a la industria de la cel·lulosa estan concentrant grans àrees de terra fèrtil a les seves mans, i es constitueixen en un dels majors obstacles per a la realització de la reforma agrària. Al mateix temps, els monocultius d’eucaliptus estan afectant la seguretat alimentària de les poblacions locals i fent impossibles les activitats tradicionals de les comunitats indígenes, afrobrasileres i camperoles.

A Xile, l’expansió de les plantacions forestals s’ha fet a costa dels territoris tradicionals del poble Maputxe i de la violació sistemàtica dels seus drets. Aquesta expansió està a més associada a greus processos de degradació ambiental, pèrdua de biodiversitat, reducció i contaminació amb agrotòxics de les fonts d’aigua superficials i subterrànies, i la pauperització de la població local.

A Colòmbia, les plantacions de palma oliera han provocat greus violacions dels drets humans, incloent-hi morts, tortures, desaparicions i migració forçada de les comunitats locals, en tant que situacions similars han acompanyat la instal·lació de plantacions de pins i eucaliptus.

A Costa Rica el govern incrementà el mont del subsidi per a les plantacions de monocultius passant de 500$ a 800$/ hectàrea establerta. Així mateix, s’augmentà l’àrea total a subvencionar de 4000 a 7000 hectàrees per any. tot això a pesar de que els monocultius d’arbres per a produir fusta no han rendit el que s’esperava i s’ha demostrat que 20 anys de polítiques de subsidis a les plantacions d’arbres han estat un fracàs.

A Equador, les comunitats indígenes, afrodescendentes i camperoles estan essent afectades per el progrés de monocultius de pins, eucaliptus i palma oliera, que destrossen les bases de sustentació de les poblacions locals i expulsen a la població rural.

A Nicaragua s’ha donat un important pas en sentit invers, quan el juny d’aquest any el Director del Institut Forestal declarà que “No es tomaran més boscos per a sembrar palma africana”, agregant que “No estam permetent la sembra de monocultius perquè destrueixen la biodiversitat de l’ecosistema”

A Paraguai en aquests moments està en discussió un projecte de llei que estaria obrint les portes al monocultius d’arbres a través d’una política de promoció basada en subsidis i altres suports estatals a la reforestació. Genera una preocupació addicional el fet que en el projecte en estudi es preveu una activa participació del sector fuster a la pròpia implementació de la llei.

Al Perú, el govern ha aprovat el marc legal per a l’expansió dels monocultius d’arbres, en base a les mateixes promeses de treball i desenvolupament que ja s’han demostrat falses a tots els països de la regió.

A Uruguai, els monocultius d’eucaliptus i pins han generat greus impactres sobre el principal ecosistema del país (la pradera) i han donat lloc a un agut procés de concentració i estrangerització de la terra per part de grans empreses, que han desplaçat als tradicionals productors d’aliments. A més, han significat un us massiu d’agrotòxics a tota la cadena productiva des dels vivers fins a l’aplicació d’herbicides per matar els rebrots.

A tots els països on s’han implantat aquests monocultius, les conseqüències han estat les mateixes: major riquesa i poder per unes poques empreses nacionals i estrangeres i major pobresa per a les comunitats locals. Com a contrapartida, l’oposició a aquest model social i ambientalment nefast està creixent a nivell local, nacional i regional.

Tan mateix semblaria que a la majoria dels nostres països es fa orelles sordes a la crida de la gent i es continuen promovent polítiques que estan agreujant encara més les situacions descrites més amunt i que incrementarien les àrees de “deserts verds”. Les que s’anuncien com “solucions” per el canvi climàtic, no només no solucionaran el problema sinó que seran causa de majors sofriments a les comunitats. Els mal anomenats “clavegueres de carboni” i els agrocombustibles són exemples d’aquestes falses solucions que ja s’estan implementant als nostres països. A això s’ha de sumar el perill dels plans per a l’alliberament d’arbres transgènics, que a la nostra regió ja estan essent genèticament manipulats a laboratoris a Xile i Brasil.

En aquest nou 21 de setembre, fem llavors, una crida a unificar les lluites per a forçar als governs a canviar el rumb i a bolcar els recursos de l’Estat a la promoció d’activitats agrícoles i forestals socialment beneficioses i respectuoses del medi ambient.

Per a major informació:

Secretaría de RECOMA recoma@internet.com.uy