De cop i volta estam entrant en una «crisi alimentària que amenaça a la vegada la butxaca de les famílies i la subsistència dels pagesos. Mentre alguns opinadors, més que res desinformats, continuen insistint que la culpa de tot la tenen els pagesos, en realitat els pagesos que queden ho estan passant molt malament.
Això sí, l’emergència de la crisi posa d’actualitat l’agricultura. La reflexió sobre els models agraris i la seva sostenibilitat, sense quasi témer-nos, ens du a una altra reflexió que inicialment n’apareixia com a deslligada: la crisi energètica mundial i les seves conseqüències sobre el clima. Ves per on, quan donàvem l’agricultura —i aquest és un tema recurrent a Mallorca— per clínicament morta ens resulta que, d’una manera o l’altra, la gestió de la terra, i les seves produccions vegetals i animals, és un element central en l’estratègia energètica del futur.
I això és així no sols per la qüestió dels agrocombustibles sinó també per temes com les conseqüències de la urbanització generalitzada dels sòls, les expectatives d’energies renovables també vinculades a l’agricultura, si més no a l’ús del territori, com l’ús de la biomassa forestal i l’energia solar fotovoltaica, la deforestació i la reducció de l’agrodiversitat o, simplement, per la pervivència d’un model alimentari que descansa sobre el consum de quantitats ingents de combustibles fòssils.
La veritat és que el debat sobre el model energètic i alimentari està sent segrestat a l’opinió pública. ¿Per què Bush fa campanya a Amèrica Llatina predicant la producció d’agrocarburants? ¿Quin és el motiu real de l’ocupació de l’Iraq? ¿Què hi ha darrere la campanya a favor dels cultius transgènics? ¿Què hi ha darrere la pujada artificial dels preus dels cereals? ¿Quines raons duen les grans corporacions a provocar l’encariment injustificat dels aliments bàsics? ¿Què fa que l’Organització Mundial del Comerç i la Unió Europea prenguin mesures al dictat dels grans «lobbyes» (energètics, farmacèutics, químics i comercials) provocant la desaparició de milers de pagesos, tant a la UE com arreu del món? ¿Què explica la creixent unitat econòmica (unions, compres, fusions...) entre la indústria petroliera, la farmacèutica, la biotecnològica, la química i les multinacionals de l’alimentació? ¿Quina relació hi ha entre l’aferrissada defensa de l’ús privat de les patents farmacèutiques i l’apropiació del patrimoni genètic de la humanitat?
Jo no en sé la resposta i es podria pensar que la sola formulació d’aquests interrogants és fruit de les exageracions de la sensibilitat hipercrítica gestada en la contestació dels moviments alterglobalitzadors. Potser. Per ventura tot va bé i sols estam davant un problema que solucionaran el progrés tecnològic i els avenços de la ciència. (Ai, la fe ingènua amb la ciència, quants de disgust ens ha donat i quants ens en donarà encara!).
La crisi energètica i alimentària emergent (és lògic que si es pretén seguir omplint els depòsits dels cotxes a base de posar-hi olis vegetals es generi una crisi alimentària) està suscitant algunes propostes que escarrufen: la gran ofensiva del lobby nuclearista a favor de la implantació de programes de foment de l’energia nuclear i la gran ofensiva de les corporacions agroquímiques i del comerç de llavors (que són les que alhora sostenen l’avanç dels agrocombustibles) a favor dels transgènics. Efectivament, quan hi ha fam en el món tots els problemes ambientals són negligibles. Si s’ha d’alimentar la humanitat, i això és el primer, s’han de produir quantitats enormes d’aliments de la manera que sigui, fins i tot a costa de carregar-nos els sòls, l’aigua, els boscos i el clima. Els arguments del ecologistes són paper banyat davant les imatges de les masses famèliques. Els que estan provocant la crisi, especulant amb els cereals i implantant el model dels agrocombustibles, ens donen (imposen) les solucions de la tirada cap endavant de la biotecnologia. D’aquesta manera tan curiosa la gran resposta al canvi climàtic i als compromisos de Kyoto és multiplicar exponencialment el canvi climàtic.
Això sí, l’emergència de la crisi posa d’actualitat l’agricultura. La reflexió sobre els models agraris i la seva sostenibilitat, sense quasi témer-nos, ens du a una altra reflexió que inicialment n’apareixia com a deslligada: la crisi energètica mundial i les seves conseqüències sobre el clima. Ves per on, quan donàvem l’agricultura —i aquest és un tema recurrent a Mallorca— per clínicament morta ens resulta que, d’una manera o l’altra, la gestió de la terra, i les seves produccions vegetals i animals, és un element central en l’estratègia energètica del futur.
I això és així no sols per la qüestió dels agrocombustibles sinó també per temes com les conseqüències de la urbanització generalitzada dels sòls, les expectatives d’energies renovables també vinculades a l’agricultura, si més no a l’ús del territori, com l’ús de la biomassa forestal i l’energia solar fotovoltaica, la deforestació i la reducció de l’agrodiversitat o, simplement, per la pervivència d’un model alimentari que descansa sobre el consum de quantitats ingents de combustibles fòssils.
La veritat és que el debat sobre el model energètic i alimentari està sent segrestat a l’opinió pública. ¿Per què Bush fa campanya a Amèrica Llatina predicant la producció d’agrocarburants? ¿Quin és el motiu real de l’ocupació de l’Iraq? ¿Què hi ha darrere la campanya a favor dels cultius transgènics? ¿Què hi ha darrere la pujada artificial dels preus dels cereals? ¿Quines raons duen les grans corporacions a provocar l’encariment injustificat dels aliments bàsics? ¿Què fa que l’Organització Mundial del Comerç i la Unió Europea prenguin mesures al dictat dels grans «lobbyes» (energètics, farmacèutics, químics i comercials) provocant la desaparició de milers de pagesos, tant a la UE com arreu del món? ¿Què explica la creixent unitat econòmica (unions, compres, fusions...) entre la indústria petroliera, la farmacèutica, la biotecnològica, la química i les multinacionals de l’alimentació? ¿Quina relació hi ha entre l’aferrissada defensa de l’ús privat de les patents farmacèutiques i l’apropiació del patrimoni genètic de la humanitat?
Jo no en sé la resposta i es podria pensar que la sola formulació d’aquests interrogants és fruit de les exageracions de la sensibilitat hipercrítica gestada en la contestació dels moviments alterglobalitzadors. Potser. Per ventura tot va bé i sols estam davant un problema que solucionaran el progrés tecnològic i els avenços de la ciència. (Ai, la fe ingènua amb la ciència, quants de disgust ens ha donat i quants ens en donarà encara!).
La crisi energètica i alimentària emergent (és lògic que si es pretén seguir omplint els depòsits dels cotxes a base de posar-hi olis vegetals es generi una crisi alimentària) està suscitant algunes propostes que escarrufen: la gran ofensiva del lobby nuclearista a favor de la implantació de programes de foment de l’energia nuclear i la gran ofensiva de les corporacions agroquímiques i del comerç de llavors (que són les que alhora sostenen l’avanç dels agrocombustibles) a favor dels transgènics. Efectivament, quan hi ha fam en el món tots els problemes ambientals són negligibles. Si s’ha d’alimentar la humanitat, i això és el primer, s’han de produir quantitats enormes d’aliments de la manera que sigui, fins i tot a costa de carregar-nos els sòls, l’aigua, els boscos i el clima. Els arguments del ecologistes són paper banyat davant les imatges de les masses famèliques. Els que estan provocant la crisi, especulant amb els cereals i implantant el model dels agrocombustibles, ens donen (imposen) les solucions de la tirada cap endavant de la biotecnologia. D’aquesta manera tan curiosa la gran resposta al canvi climàtic i als compromisos de Kyoto és multiplicar exponencialment el canvi climàtic.
Mateu Morro.
Diari de Balears
· Article publicat a Diari de Balears el 23.09.2007·
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada