diumenge, 16 de setembre de 2007

Agrocombustibles, un mal camí


Dels biocombustibles als necrocombustibles

Quan als pobles de Mallorca es va començar a posar de moda, com a mesura d’alt contingut mediambiental, presentar el nou cotxe de la policia local adaptat a l’ús d’agrocombustibles, poc podien pensar els responsables polítics locals que estaven publicitant allò que és a les portes de provocar un dels pitjors desastres ecològics, alimentaris i socials.

La història de l’explosió actual dels agrocombustibles (enganyosament anomenats «biocombustibles»), com la dels transgènics que hi estan íntimament lligats, és veritablement fosca. Alguns experts expliquen que aquest és el model pensat per la indústria petroliera i el complex financer mundial per a perpetuar el model energètic actual. En una paraula, els agrocombustibles serien la resposta del sistema a la realitat de l’esgotament dels combustibles fòssils. Els càlculs de Hubbert, realitzats el 1956, s’han demostrat encertats: estam entrant en una etapa en què les noves extraccions petrolieres ja estan per davall del creixement de la demanda i, per tant, la pujada dels preus del barril són inevitables. Segons sembla ens queda petroli per a uns 50 anys (segons els càlculs més optimistes). I l’increment de la demanda és continu (Xina i l’Índia totes soles sumen 2.300 milions de persones ansioses d’arribar al «progrés». Amb quina legitimitat se’ls pot dir que el planeta ja està sucat i que no n’hi ha per a ells?). És per mantenir el model vigent d’elevats consums energètics sense haver d’introduir grans canvis tecnològics (hi ha un parc d’uns 800 milions de vehicles propulsats per petroli) que els EUA i la UE, pressionats pels enormes interessos que hi ha entorn de l’energia, s’han llançat a la correguda cap als combustibles d’origen agrari. No hi ha cap consideració de l’ecologia, dels efectes reals sobre el canvi climàtic, de la situació dels països endarrerits o de les conseqüències socials de tal mesura.

Òbviament les possibilitats físiques i territorials del planeta són limitades i actuar com si els recursos fossin infinits –la lògica que, per ara, sembla ser un dogma de fe per als responsables de l’economia i la política mundial– no pot dur a resoldre els problemes sinó a agreujar-los. Les xifres parlen per elles totes soles: ja som 6.500 milions d’habitants i les hectàrees conrades són 1.530 milions, per tant tenim 2.354 m2 a disposició de cada persona per a produir aliments. Si es va dedicant una superfície creixent als agrocombustibles sols hi ha dues opcions: o fer-ho sobre terrenys dedicats a altres cultius o fer-ho sobre els boscos i els pasturatges (les zones plujoses i ben irrigades són les que permeten una major productivitat). Això provoca una alteració intensa dels ecosistemes i de les estructures agràries. I és igual si els agrocombustibles representen, ara per ara, una xifra molt petita del total mundial de la producció de cereals. Amb això ja n’hi ha prou per a desencadenar la maquinària especulativa dels mercats, els quals no sols reflecteixen la realitat objectiva sinó que també expressen tendències, previsions i expectatives de futur.

Molts dels estudiosos d’aquest fenomen ja han avisat que el balanç energètic per a produir agrocombustibles (sembra, tractaments químics, fertilitzants, reg, collita, transport –sovint transcontinental– i distribució) ens pot donar un resultat energètic negatiu: pot fer falta més energia per a fer viable tot el procés que la que realment es produeixi. La necessitat d’ocupar noves terres i el foment d’una agricultura d’elevats consums energètics i ambientals (sota el pretext que «s’ha de produir més per evitar la fam del món») són resultats directes de l’expansió dels conreus energètics. Els efectes sobre el clima mundial, lluny de posar remei, poden ser devastadors

És per això que si els responsables locals volen fer qualque cosa útil per returar el canvi climàtic poden presentar i dur a la pràctica un pla local d’estalvi energètic o organitzar iniciatives a favor de l’energia solar fotovoltaica i de l’ús de la biomassa forestal, perquè pel camí del biodièsel i de l’etanol sols s’arriba a la generació d’un major desequilibri climàtic i a fer aparèixer nous problemes socials.


Mateu Morro - Diari de Balears