diumenge, 9 de setembre de 2007

Un ginjoler motiu de reflexió ...

S’ha mig enllestit un episodi però la història continua

La resposta s’ha fet esperar. Semblava ser que les Isabels ( Nuñez + Ninca ) i les prop de mil persones que han recolzat la petició d’indult del ginjoler, demanant la seva preservació “in situ”, no tenien prou entitat com per a ser informades puntualment del procés de la negociació.
La Presidenta de Parcs i Jardins (Imma Mayol) en la seva carta del dia vint-i-tres de juliol, indicava - entre d’altres coses - que ja havien obert un expedient de catalogació a l’arbre. Després d’aquestes declaracions tot un agost de silenci administratiu i finalment una carta a Isabel Ninca comunicant la bona nova : el ginjoler passarà a ser propietat municipal i es quedarà on està. Així doncs tothom content i... a otra cosa mariposa?
També deia tenir la intenció de conèixer els arbres privats tant bé ( “exhaustivament” ) com els públics a més de modificar les ordenances municipals per tal de poder oferir als propietaris d’arbres catalogats una conservació idònia.
És evident que sobrevalora la capacitat de treball dels jardiners municipals. Només cal veure l’estesa d’arbres morts de set per tota la ciutat per a vergonya de Parcs i Jardins.
Si no hi ha capacitat de tenir cura dels arbres públics com es pot comprometre amb els arbres privats ?
El problema de fons és que no hi ha una supervisió de les tasques i així passa que es donen llicències d’obra confonent les espècies d’arbres barroerament o es deixa morir l’arbrat per falta de reg. I no passa res, què hauria de passar ?
Amb això aquesta senyora demostra no estar prou informada o no voler admetre la realitat.
I ara caldrà fer front al canvi climàtic amb un canvi polític dels que fan por: per si no tenia prou feina el gerent de Parcs i Jardins ara també ho serà de l’Àrea de Medi Ambient. Un bon premi -tenint en compte l’increment de sou- i un nomenament que li permeterà sens dubte no poder fer un seguiment tan “exhaustiu” dels arbres de la ciutat i així i podrà haver prou marge d’error per a que el lobby de la construcció es pugui moure tranquil·lament eliminant els arbres que els hi facin nosa.
S’ha de ser molt pàmfil per a pensar que disposen d’alguna mena d’estratègia per a fer front els reptes que suposa l’actual situació mediambiental de la ciutat. Els fets demostren més aviat el contrari: no tenen una política mediambiental sostenible.
Un cop més es fa realitat la màxima lampedussiana de canviar quelcom per a que res no canvií. Però aquesta vegada han topat amb un col·lectiu concienciat unit per un arbre emblemàtic : el vell ginjoler d’Arimon.
Aquí mai s’havia articulat una resposta popular tan espectacular al voltant d’un arbre. La tutela del Ginjoler significa la defensa del verd urbà. Representa la resposta a totes les agressions als arbres de la ciutat. Demostra el fracàs de Parcs i Jardins pel que respecta els arbres urbans. Una incapacitat manifesta per a gestionar de forma eficaç i respectuosa els arbres de la ciutat : ni saben els arbres que hi han ni els cuiden com cal. Uns desapareguts misteriosament, d’altres nafrats i passant gana. Tots, però, presents a la memòria dels veïns i d’algun jardiner jubilat.
I el polític es pensa que no ha de donar explicacions d’allò que fa o que les ha de donar quan li doni el gust i la gana. D’esquerres i ecologistes de debò, de debò que fan petar de riure... si no fos per què ens hi va l’aire que respirem.
Es pensen que amb la preservació del ginjoler ja n’hi ha ben bé prou i de fet només s’acaba d’encetar la defensa popular dels arbres urbans. S’ha mig enllestit un episodi però la història continua.
Hores d’ara ningú s’ha preguntat -i no cal ser ni periodista ni botànic per a fer-ho- les qüestions més trivials d’aquesta història.
A qui devem el plaer de tot aquest embolic ?
Qui es responsable de l’atorgament d’aquesta llicència ?
Qui es fa càrrec de la mutilació que se li ha fet a l’arbre ?
On és el projecte de recuperació d’aquest arbre ?
Com està previst adequar el seu espai ?
Quan començaran les obres ?
Quin és el pacte que s’ha fet amb la propietat ?
Què li ha costat al ciutadà tot plegat ?
Per què tan poca transparència en aquests processos ?
El llaç verd d’aquells que volen deixar un món una mica menys fotut pels que vinguin darrera és present al carrer Arimón en defensa del Ginjoler. Ara caldrà esperar a veure de quin color és el replanteig de l’Ajuntament. Mentretant qui vulgui compartir amb els ginjolaires l’alegria d’una petita gran victòria serà ben rebut a la festa del dia setze de setembre. De tot això en trobareu més informació als blogs de la Isabel Nuñez: Polis i Crucigrama.
·

3 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Una reflexió ben interessant. I... qui el signa?

Gràcies.

montse ha dit...

No us creieu el que diu la tinent d'alcalde. A mi, Parcs i Jardins em diu que preservaran els arbres dels ex laboratoris Almirall, que han enderrocat, al carrer Cardener, i la senyora Mayol em diu que els trasplantaran i els "tornaran a la ciutat". Un autèntic caos.

zel ha dit...

M'embadaleix llegir que hi ha gent a ciutat que encara sap què és un ginjoler. Ja em direu on cal anar per veure'l, a poble gairebé no en queden i la mainada no sap que és un gínjol. Ja ens podem anar escarrassant, ja, i vinga a plantar els jardins públics de castanyer d'índies. Bona diada!