Son Espases, la salut i en Nietzsche

Baix son Espases de Dàmocles.

“La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o dolença”. Aquesta és la definició de salut de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Que gran part dels recursos econòmics dedicats a la sanitat a Mallorca s’hagin d’invertir en un gran hospital i que a més, la ubicació d’aquest hagi de ser a costa de destruir més territori, és un indicador clar de com malament volem assolir els objectius que marquen la definició abans esmentada. Hi ha remeis que són pitjor que la malaltia. L’impuls individual i social d’afany de lucre a que ens obliga el nostre sistema capitalista és la causa principal de la necessitat d’aquestes grans i costoses infraestructures hospitalàries. És causa també de desordre i de contaminació ambiental, però també personal i social. Que ens curin a un hospital com qui anar al mecànic, per haver de dependre de medicació o al cap d’un temps haver de tornar-hi no és la solució. La solució potser està en el respecte a la natura, al territori on ens ha tocat viure. Convertir els terrenys de Son Espases en horts ciutadans on poder establir una relació i contacte amb els aliments que ens nodreixen potser és més important que construir-hi l’hospital. Els beneficis seran molt més rendibles i ho seran en benestar físic, mental i social també en autoestima i amor a la terra. Aquesta és la victòria progressista i no la proposada pels quatre malcriats que ens han ficat en aquest embolic. En Nietzsche ho deia així: "Jo també parlo d’un retorn a la naturalesa, encara que aquesta tornada no significa anar enrere, sinó cap endavant”. I Salut!

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró