Informació i vendes
L’altre dia anava a casa d’un amic que viu a Barcelona i que feia força temps que no veia. No recordava prou bé l’aspecte de casa seva i em va acabar de despistar una bastida que hi havia a la vorera. Un cop esquivada i uns metres més endavant vaig localitzar el portal i, mentre esperava que l’amic m’obrís, vaig observar que a la vorera de l’edifici en obres havien colgat un escossell i faltava un arbre .
Em va venir el rampell de demanar informació sobre l’arbre en qüestió. Un venedor, a peu d’obra i amb mala jeia es va limitar a dir que si s’havia tret era per que molestava l’entrada del pàrking i prou, que no demanaria a ningú si el replantarien i em va acomiadar amb un “que tinc feina, Au !”
Que em tractés així un dropo no em va preocupar gens. Allò que si em va tocar la pebrotera va ser que el meu amic s’havia cansat d’esperar i quan vaig aparèixer em va tractar de gamarús.
- Però tu on et penses que ets ? D’això t’escames ? Mira, aquí al barri en falten un munt d’arbres i no demanis què passa, que d’on no n’hi ha no en raja. I si només fos això...
A casa pago un lloguer que em costa un ou i part de l’altre. Ara els d’aquesta obra han aixecat les parets a dos pams de les meves finestres i ni veig el carrer ni la llum del sol. Ells però anuncien la casa que han fet com una meravella amb solàrium al sisè pis. I jo després de viure aquí durant prop de quaranta anys estava acostumat a tenir llum natural a casa.
Al sortir de casa seva vaig pensar: Gamarús si però burro ni parlar-ne. Vaig espiar per la tapia de l’obra on era la porta del pàrking i vaig comprovar que l’arbre en qüestió no feia cap nosa ni molestava per a res...
Em va venir el rampell de demanar informació sobre l’arbre en qüestió. Un venedor, a peu d’obra i amb mala jeia es va limitar a dir que si s’havia tret era per que molestava l’entrada del pàrking i prou, que no demanaria a ningú si el replantarien i em va acomiadar amb un “que tinc feina, Au !”
Que em tractés així un dropo no em va preocupar gens. Allò que si em va tocar la pebrotera va ser que el meu amic s’havia cansat d’esperar i quan vaig aparèixer em va tractar de gamarús.
- Però tu on et penses que ets ? D’això t’escames ? Mira, aquí al barri en falten un munt d’arbres i no demanis què passa, que d’on no n’hi ha no en raja. I si només fos això...
A casa pago un lloguer que em costa un ou i part de l’altre. Ara els d’aquesta obra han aixecat les parets a dos pams de les meves finestres i ni veig el carrer ni la llum del sol. Ells però anuncien la casa que han fet com una meravella amb solàrium al sisè pis. I jo després de viure aquí durant prop de quaranta anys estava acostumat a tenir llum natural a casa.
Al sortir de casa seva vaig pensar: Gamarús si però burro ni parlar-ne. Vaig espiar per la tapia de l’obra on era la porta del pàrking i vaig comprovar que l’arbre en qüestió no feia cap nosa ni molestava per a res...
Raimon Deulofeu
1 comentari:
¡Pedid clemencia para el pobre azufaifo!
Si alguien pasa por aquí, lectores invisibles, por favor, inmediatamente, sin dilación, llamad:
Llamad a Parcs i Jardins, 93 413 24 00 o al 010, o al telèfon (In)cívic de l'Ajuntament, o a la compañía destructora-contsructora SUPORTIS, secretaria Cristina Pérez, tel. 93/2157900, o al Periódico, o El País Catalunya, o La Vanguardia o a Metro, o a la Guàrdia Urbana, y pedid clemencia para un árbol, ejemplar de una especie en peligro de extinción en este país, el azufaifo o ginjoler o zizibus de la calle Arimón 7, esquina Berlinès, que está a punto de perecer bajo los escombros de esa terrible obra, junto a la última casa bonita e histórica que nos quedaba.
En Parcs i Jardins me dicen que el árbol está protegido y avalado y que no pueden destruirlo, que tendrían que arrancarlo de raíz y trasplantarlo o bien conservarlo ahí. Llámenos si ve que lo arrancan, me dicen.
Naturalmente, los "ilustres" del barrio con los que he podido hablar están tan indignados como yo por este nuevo atropello. El escritor Lluís Maria Todó es uno de ellos, y me sugiere que contacte a Enrique Vila-Matas, que vivió en esta calle hace años.
Últimas noticias: Parcs i Jardins nos ha notificado que el árbol no se puede destruir, que se puede arrancar de raíz y trasplantar o bien preservar. La compañía Suportis nos comunica que piensan transplantarlo, pero parece más bien un simulacro de destrucción. En cualquier caso, los vecinos nos quedamos sin él y la calle se degrada, ¿pero a quién le importa? No als Verds que teóricamente cogobiernan este ayuntamiento.
El técnico que se encarga de ese expediente en el Ayuntamiento nos dice que la empresa obtuvo la licencia falseando la información. En el expediente aparece un solar completamente vacío, sin aludir al olivo, al cítrico ni mucho menos al ejemplar de zizibus protegido. La empresa tiene prevista la construcción de aparcamientos subterráneos, por tanto pretende destruir el jardín. El técnico me dice que los arquitectos están avisados: ahora no pueden decir que no lo saben. Pero también me advierte que llame a la guardia urbana si atentan contra el árbol. Las excavadoras no pueden acercarse a dos metros del árbol, para no dañar las raíces
He escrito a Imma Mayol comunicándole los hechos.
Necesitamos un biólogo que certifique por escrito que el árbol protegido está ahí.
Mi falta de tiempo se agrava más y más... Cualquier llamada a programas locales de tv, radios, periódicos será bienvenida
http://isabelnunez-zbelnu.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada