De quina manera els combustibles poden matar de fam els més pobres.

Biocombustibles: una amenaça per els més pobres.

La producció de biocombustibles com alternativa a l’alça del petroli i a la caparrudesa d’algunes nacions per mantenir patrons d’alt consum energètic, ha ocasionat l’increment dels preus de les collites de blat de les índies i altres productes, afectant als sectors més empobrits i podria generar l’exacerbació de la fam al món. Així ho explicaren els nordamericans C. Ford Runge i Benjamin Senauer, ambdós professors d’economia de les universitats de McKnight i Minnesota, respectivament, qui després d’una investigació publicaren a la revista Foreing Affairs l’article “Com els combustibles poden matar de fam als pobres”.

En aquest article expliquen que per 2006 Estats Units d’Amèrica tenia en operació 110 refineries d’etanol, moltes de les quals serien ampliades i altres 73 estaven en construcció, amb les quals aquest país tendra per a 2008 una capacitat de producció de 11’4 mil milions de galons anuals, és a dir 11% per sobre de tot l’etanol general en el món el 2005.

Però les expectatives del Govern de Washington no acaben aquí. Abans de 2017 esperen comptar amb 35 mil milions de galons anuals d’etanol, per el qual requeriran de gran part de la collita de blat de les índies dels països agroproductors d’Amèrica Llatina, els quals hauran de triar entre expedir aquest producte en 4’38 dòlars per celemín (4’6 dm3 aprox.) –el més alt des de 1997- o destinar-lo com aliment per a la seva població a un preu menor. Aquestes projeccions es realitzen sobre la base que el consum d’energia global s’incrementarà un 71% entre 2013 i 2030, amb altes demandes dels països en vies de desenvolupament –Xina o Índia- el que generarà una tendència ascendent i sostinguda dels preus del petroli i dels biocombustibles. És així com, de continuar aquest model de consum energètic de biocombustibles, s’estima que 1’2 mil milions de persones en el món podrien sofrir de fam crònica abans de 2025, xifra que es tradueix en un 45% més de famolencs que en 1990. “La gent més pobre del món destina ja del 50% al 80% de renda de la seva llar en aliments. Per a ells, gran part treballadors sense terres o grangers rurals, els grans augments de preus dels aliments significaran la desnutrició i la fam. Alguns d’ells cauran vora la subsistència, a la fam absoluta i molts més moriran d’una multiplicitat de malalties relacionades” expliquen Ford i Senauer.

El creixement de la industria d’etanol incideix, a més, en els costos de producció i venda d’aliments que posseeixen entre els seus ingredients el blat de les índies, així com d’altres productes sense relació aparent amb la cadena d’aquest producte, i així els agricultors es veuen obligats a cancel·lar-los per a conservar els seus proveïdors.

En aquest sentit, els docents subratllen que EUA hauria d’apuntar cap a un mecanisme intensiu de conservació energètica, la diversificació dels seus mercats, la promoció de noves fonts alternatives, a més del millorament de la producció agrícola per fer eficaços els combustibles derivats de cel·lulosa. Aquests darrers provinents d’herbes, arbres i residus de cultius com l’arròs i el blat, afecten en menor mesura el medi ambient (85% menys de gasos que provoquen l’efecte hivernacle) i no alteren les necessitats alimentàries de la població mundial, segons asseguren Ford i Senauer.

petroleumworld