dijous, 3 de maig de 2007

Les repoblacions ibèriques

...La meva primera publicació...

Conèixer la història d'allò que ens
envolta ens ajudarà a entendre l'entorn

-El bosc ha estat sempre un element de demanda de la societat i aquestes demandes estan condicionades pel grau de desenvolupament socio-econòmic del conjunt de la societat, així doncs els nostres companys que vivien al paleolític segurament l'hi demandaven aliment (en forma de fruits per exemple) però aquestes demandes han anat canviant, per exemple per manejar el foc es necessitava llenya i combustible, més endavant la demanda fou de fusta per a fer reductes on viure (fixeu-se que això continua ara)...
Per a comprendre la influència que té el conjunt de la societat en els usos de terrenys forestals només cal anar fins als Segles XV-XVI i observar la influència que tenia la indústria naval en la desforestació de molts dels boscos europeus, fixeu-se a més com canvien les coses, només cal observar el conflicte a l'edat mitja en algunes zones entre els partidaris de desforestar tots els boscos ( perquè eren insans i insegurs) i els que en volien extreure productes.

A part de comentar que events com aquest tenen efectes trascendentals (guerres, creació de llocs de treball, avenç tecnològic en el camp forestal... però també grau d'humanització elevat i danys segurament irreversibles en moltes zones entre d'altres...) vull destacar l'important que ha estat per l'home escollir l'espècie adeqüada en funció de la demanda, així doncs es parla que els Romans ens vàren portar el Pi blanc, o per a construïr els canons de grans vaixells es debastaven boscos de frondoses que sobint eren substituïdes per altres tipus de bosc o pel contrari, altres indústries com la minera que utilitzava coníferes, al Montseny per exemple tenim el cas del Castanyer, que va ser plantat per el seu ràpid creixement i conseqüent rentabilitat. Existeixen casos encara més clars de transformacions però pel que respecte a destruccions destacaria el període d'expansió demogràfica i agrícola del segle passat (Èpoques de gana) i que fins fa poc tant ha retrocedit i ho està fent actualment de manera espectacular. Per adaptar-se a la demanda es feien operacions relativament senzilles, es creaven les condicions desfavorables per la espècie que no interessava i s'afavoria en tots els aspectes a aquella que tenia un interès (econòmic evidentment), o senzillament en el cas de la creació de pastures, s'afavoria un estrat herbaci.

·Com a dada curiosa, és a partir del segle XVII que en vista de l'agressivitat amb que es desforestava el territori hom comença a tenir una consciència ecològica, (He dit comença...), això es tradueix amb un canvi radical en quan a la visió dels boscos, mentre abans els boscos eren llocs insegurs, de bandolers, lladregots i inadaptats socials actualment estàn prenent el paper de llocs d'esbarjo i aireig (No confondre amb una visió més ecològica ja que la presència humana al bosc no és gairebé mai anàlega a una major cura ecològica de l'entorn), exemple d'aquest impacte ecològic actual per aquesta nova demanda de la societat és la creació de divisions territorials; Zona urbana i zona forestal, la zona urbana es presenta i s'expandeix de manera creixent sense cap mena de mirament mentre que la zona forestal sòl presentar-se en forma de taques isolades i per la situació actual, abandonada.

Després d'haver fet aquesta petita introducció vull centrar-me a comentar uns esdeveniments que succeïren a partir de la dècada dels 40-50, i aquests són:

LES REPOBLACIONS FORESTALS A LA PENÍNSULA

Com he dit abans, la societat sempre demanda i després de la guerra la gent volia millorar, viure, menjar i sobretot, treballar. Evidentment i per mala sort tots no tenien el dret a viure segons aquest senyor i es van veure obligats a emigrar però el dictador tenia a la resta de la població sense feina i amb miseria extrema, en veure el panorama va decidir dónar feina a la gent i com ho va fer? Repoblant. La península presenta i presentava zones molt degradades amb la qual cosa se l'hi presentava la oportunitat de forestar-les.

-L'objectiu primordial d'aquestes repoblacions era donar feina a la societat, sense pensar amb cap altre objectiu.

-Les espècies, com sap tothom eren bàsicament pins amb la qual cosa es va generar un corrent ecologista que ho criticava i ho continua fent. La raó per la qual es repoblava amb coníferes era perquè es pensava (i ignoro el perquè es pensava) que donaven més rentabilitat però a part, era molt més fàcil d'assegurar l'èxit en la repoblació donades les característiques de l'espècie, una altre raó podria ser que sobint es repoblava en zones molt degradades amb la qual cosa una frondosa no s'hi podia instal·lar. La idea que tenien els tècnics de llavors era que les zones s'anéssin gestionant i a mesura que passés el temps s'hi poguéssin plantar altres espècies de major maduresa com per exemple quercínies, això no ha estat així i el perill d'incendis en aquestes zones és elevat (n'hi ha que ja s'han cremat). Des del meu punt de vista, aquests criteris són criticables.
També es repoblava amb eucaliptus i altres espècies de creixement ràpid.

· Foto reforestació : Kate Shepard ·

-La creació de bancals i terrasses en zones d'alts pendents va generar crítiques per part d'ecologistes, crec que van ser decisives i amb molt bon resultat, la creació de bancals ja no és necessària perquè fruit d'aquesta lluita ecologista s'investigà i es va invertir en maquinària que treballés en forts pendents per tal de que no fos necessari fer bancals.

-Actualment moltes de les repoblacions presenten densitats força elevades amb alt grau de competència entre arbres.

-La segona tongada de repoblacions va ser a la dècada dels 90 amb la Subvenció per a forestacions agràries, aquesta vegada es va fer amb més bons criteris i majoritàriament amb alzines. Consistia en repoblar amb alzina zones agrícoles abandonades.

Actualment repoblar ha de perseguir objectius concrets i ben definits, s'ha d'anar amb cura perquè no sempre és bo repoblar , per exemple qui repoblés els Monegros segurament es quedaria sense coll perquè la vegetació i fauna estèpica dels Monegros és única i desapareixeria allà on es repoblés.

També hem de pensar que segons l'objectiu que es persegueixi tampoc caldrà perquè el medi té recursos suficients per regenerar i tornar a ser semblant a abans a través de les respectives fases, es clar que segons l'objectiu pot ser que això es doni molt lentament i calgui intervenció. La velocitat de recuperació en cas d'incendi variarà segons l'espècie, en el cas del Pi blanc no patiu que a l'any següent tot seràn plançons però si es crema Pinassa probablement tardis en veure arbres, en el cas de quercínies aquestes tenen la capacitat de rebrotar. El meu punt de vista és que si no hi ha repoblació almenys allò que surti es gestioni perquè probablement torni a cremar amb els anys, malauradament perquè l'home és imprudent.

Un últim consell, millor deixar la feina repobladora a mans d'experts.

Es parla de repoblar amb arbusts però l'eficàcia de fer això i els beneficis ecològics no estan comprovats, a més, repoblar amb arbust incrementa 10 vegades els costs.

Espero que us hagi estat d'interès.

Bibliografia:
- Pablo Manzano /Ecologista (2004) (pdf)
- La multifuncionalidad de los bosques y sus consecuencias para la política forestal ( Dr. Eduardo Rojas)
- Els boscos i l’home a Catalunya: Una aproximació socioecològica
- Ayudas por forestación de tierras agricolas
- PEMÁN; M. T. RIBELLES; R. NAVARRO Repoblaciones forestales: Análisis del marco legal
·

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Benvingut. La teva aportació reforça molt aquest blog i pot ajudar a molts nouvinguts als coneixements del medi natural en especial en un tema que a mi m'apassiona tant com és el forestal. Gràcies i salut.

Carles Castaño ha dit...

eis merci! Espero que us siguin interessants... un altre cosa miraraé de citar la bibliografia millor i amb el tema de les fotografies faré tal i com està ara. No m'ho vaig poder repassar gaire perquè ahir va venir el germa i vaig haver de plegar.
Salut!