A QUI BENEFICIA EL NEGOCI DELS BIOCOMUSTIBLES
En aquest context, als darrers anys s’ha començat a promocionar els biocombustibles com una alternativa a l’escalfament global.
Els països europeus, en el seu afany per complir amb les seves obligacions dins el Protocol de Kyoto, estan entestats en canviar els seus sistemes energètics basats amb combustibles fòssils per biocombustibles, però la seva producció no els dona abast. Encara que els Estats Units d’Amèrica (EUA) té prou terres agrícoles, el consum d’energia és tan alt que també haurà de dependre de les importacions per a cobrir la demanda.
D’on vendran aquests biocombustibles? De regions com Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. A tots aquests països, s’utilitzaran terres amb vocació agrícola o ecosistemes naturals per a la producció de cultius dedicats a la producció de combustibles, accentuant els problemes generats a tot el món per els monocultius de soja, palma oliera i canya. I els problemes ecològics i socials de fons quedaran sense resoldre.
La ministra brasilera Dilma Rousseff va dir que els biocombustibles expressen “un casament entre els agronegocis i la industria del petroli”. En aquest matrimoni s’hi hauria d’incloure la industria biotecnològica.
Tal vegada l’exemple més paradigmàtic sigui la nova associació creada per la petrolera bp i la biotecnològica DuPont. Juntes volen desenvolupar, produir i comercialitzar una nova generació de biocombustibles per abastir la demanda global de combustibles renovables per a transport. Les dues empreses han estat treballant d’ençà de 2003 i han d’introduir al mercat britànic un nou producte: el biobutanol com a component de la benzina.
Les empreses estan aprofitant la capacitat biotecnològica de DuPont i l’experiència i know-how de bp en l’elaboració de combustibles. Esperen convertir-se en els líders mundials del desenvolupament de biocombustibles avançats, que d’acord amb les seves projeccions podria arribar al 20 per cent, com mescles amb nafta per el sector transport d’alguns mercats claus.
La industria biotecnològica ha vist en els biocombustibles una oportunitat per ampliar els seus negocis, principalment perquè li permetrien restar per un llarg període en el mercat, a pesar de l’oposició dels consumidors a tot el món que han rebutjat els transgènics com aliment.
La incorporació de cultius transgènics en l’elaboració de biocombustibles ajudarà a la industria biotecnològica a millorar la seva imatge, que s’ha anat deteriorant estrepitosament en els darrers anys. Després de moltes promeses fetes per aquesta industria, que mai hagués pogut complir, avui ofereix desenvolupar noves varietats transgèniques amb millors condicions per a la producció d’energia.
La soja rr serà la principal matèria prima per a la producció de biodiesel en el Con Sud, i possiblement a altres països de la regió. La soja rr cobreix ja extenses àrees a Argentina, Paraguai, Uruguai i Brasil.
L’ús de la soja transgènica per a la producció de biodiesel fou presentada per el president Lula com a sortida a la polèmica sobre l’ús de la soja transgènica al Brasil. Va dir que en lloc d’utilitzar-la com aliment servirà per a fer biodiesel, perquè l’automòbil no la rebutjarà.
D’aquest negoci se’n beneficiarà sobre tot l’empresa Monsanto, qui cobrarà pel dret de patents en la venda de les seves llavors transgèniques i per el producte de la collita (en aquest cas, el biodiesel), com ho fa ja en el cas de l’oli de soja fet a partir de soja rr, i empreses com Cargill, Bunge, adm, que s’encarregaran de la seva comercialització.
Gran part del blat de les índies utilitzat en la destil·lació d’etanol als EUA, és sens dubte d’origen transgènic. Cada litre d’etanol venut augmentarà els ingressos de les empreses biotecnològiques portadores de les patents de les llavors de blat de les índies transgènic. Entre aquestes empreses s’inclouen Monsanto, Syngenta, Bayer i Dupont.
Una altra oleaginosa utilitzada en la fabricació de biocombustibles és la colza.
Addicionalment, s’estan començant a provar noves varietats transgèniques específicament dissenyades per a la producció de biocombustibles. Així, l’empresa Syngenta ha desenvolupat el blat de les índies transgènic 3272 que expressa l’enzima alfa amilasa, mesclat amb blat de les índies convencional en el procés d’elaboració d’etanol a partir de blat de les índies. Les empreses alimentàries d’EUA s’han oposat a la introducció a l’entorn ambiental de cultius transgènics que no estiguin destinats per alimentació perquè temen una eventual contaminació genètica dels seus productes. L’enzima alfa amilasa ha estat identificada com un important al·lergènic d’aliments, així que si els gens que la sintetitzen arriben a infiltrar-se a la cadena alimentària ens enfrontaríem a una proteïna els efectes del qual a la fisiologia humana podrien ser inesperats.
Un altra sector que es beneficiarà dels biocombustibles és la industria petrolera. Les empreses petroleres, sobretot europees, han decidit entrar en el negoci dels productes “ambientalment amigables”, per a satisfer les necessitats dels seus consumidors i per adaptar-se a les noves metes de
La francesa Total obeeix a les polítiques del seu país, que està promocionant amb molta força les energies renovables. França és el segon productor de biodiesel i etanol a Europa (en aquest país té 4.500 estacions de servei), i té un important mercat a Espanya i Itàlia, propietària de 1740 i 1400 estacions de servei respectivament. Avui planetja obrir noves plantes a Àfrica i Amèrica del Sud.
El cas de bp i Shell és diferent, doncs ni Holanda ni Anglaterra estan entestats en promoure els biocombustibles, però tenen estacions de servei a països on els consumidors sí els demanen. Per exemple, bp té 2700 estacions de servei a Alemania (la primera productora de biodiesel a Europa), i Shell
Royal Dutch Shell apunta a desenvolupar una segona generació de biocombustibles, i ha estat experimentant en la refinació de bioetanol a partir de lignina i cel·lulosa en cooperació amb l’empresa canadenca Longen. Un altra soci estratègic de Shell és l’alemanya Choren Industries amb qui està treballant en la producció de diesel a partir de biomasa forestal.
Entre les empreses dels EUA, Chevron ha format una unitat de negocis en tecnologies avançades per aprofitar les oportunitats de producció i distribució d’etanol i biodiesel als EUA. Aquesta unitat estarà ubicada a Galveston, Texas amb una capacitat de producció de 100 milions de galons/any de biodiesel (378’5 milions de litres/any). Chevron processa 300 milions de galons/any (1.135’62 milions de litres/any) d’etanol als EUA.
A Amèrica Llatina, Veneçuela, a pesar de posseir importants reserves de petroli, es disposa a integrar-se com Brasil i Argentina, en el desenvolupament de combustibles d’origen vegetal com alternativa energètica. La recerca de tecnologies per a produir combustibles alternatius, entre ells, el biodiesel, s’inclou també en un acord recentment signat per Veneçuela i altres 13 països caribenys per a la creació de Petrocaribe. A Brasil la major part dels combustibles que tenen alcohol en estat pur o en mescles, són produïts per refineries de Petrobrás, l’empresa estatal.
L’empresa espanyola Repsol, que ja produeix biodiesel a Espanya, invertirà 30 milions de dòlars en una primera planta de biodiesel a Argentina, que començarà a construir el 2007. La capacitat instal·lada serà de 120 mil metres cúbics per any, en una primera etapa, que seran integrats dins del gasoil, en una proporció del 5 per cent.
Finalment hi ha la industria automobilística. Aquesta industria és la responsable del major consum de combustibles fòssils i de l’efecte hivernacle a nivell mundial, però també s’està adaptant a la nova ona dels biocombustibles.
Ja a Brasil, totes les grans empreses internacionals d’automòbils s’han adaptat a la producció de vehicles que utilitzen alcohol. la meitat dels vehicles venuts al Brasil el 2004 estan dissenyats per utilitzar alcohol pur o en mescles.
A altres parts del món, aquestes empreses han entrat en associacions i projectes conjunts amb diverses empreses per a millorar la seva imatge, transformar-se tecnològicament i seguir en el negoci per molt més temps. Tenim per exemple l’anunci fet per l’empresa alemanya Volkswagen ag d’estendre les garanties als automòbils que utilitzin biodiesel (B5) afegit al combustible. Aquest anunci és part d’una iniciativa conjunta per dos anys amb la transnacional alimentària Archer Daniels Midland Company (adm), després que les dues empreses avaluaren durant un any aquest biocombustible.
Per la seva part, l’empresa japonesa Toyota anuncià una cooperació estratègica amb bp per a la producció d’etanol a partir de cel·lulosa procedent de rebuigs a Canadà.
Aquest és el camí que han seguit també altres empreses. I no és que elles estiguin preocupades per el futur del planeta, sinó que han d’adaptar-se a les noves necessitats dels seus consumidors i a les obligacions internacionals que alguns països han adquirit en el Protocol de Kyoto.
Avui en dia a tot el món s’està promovent l’ús de biocombustibles i varis països han iniciat programes nacionals, han expedit lleis afavorint aquest sector, s’han creat consells consultius sobre el tema, etcètera.
Les justificacions que es donen, entre altres, són que la proliferació de cultius energètics com la canya, la palma oliera, la soja i altres nous cultius, poden constituir un factor important per el desenvolupament rural, i que la substitució de combustibles fòssils per biocombustibles contribuirà a disminuir l’escalfament global.
El negoci de biocombustibles únicament ajudarà a posicionar la industria biotecnològica, al reciclatge de les industries petrolera i automobilística, i a expandir els guanys de les industries que comercialitzen biocombustibles.
Això no significa que tot el que s’ha dit s’apliqui a l’ús d’olis vegetals, residu de canya o altres residus agrícoles o forestals, per abastir les necessitats energètiques de petites comunitats locals.
El problema que estam enfrontant ara és d’escala. Ens referim als problemes que sorgeixen quan hem de satisfer la demanda dels consumidors que volen seguir mantenint el seu nivell de vida basat en el tudar, però que volen tranquilitzar la seva consciència en posar al depòsit del seu vehicle un 5’75 per cent de biocombustible, que pot ser venir de les selves amazòniques del Brasil, o de terres paraguaianes, on els pagesos són desplaçats violentament de les seves pròpies terres agrícoles.
A no ser que canviem el model de desenvolupament i iniciem una transició cap una societat postpetrolera, on es canviïn els patrons de consum d’energia, els biocombustibles no seran una solució per a frenar el canvi climàtic.
Davant això, hem de seguir treballant per una societat que promogui i respecti la sobirania alimentària i energètica de tots els pobles.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada