diumenge, 6 de maig de 2007

Biocombustibles contra biodiversitat


Biocarburants o bionegocis?

L'economia agrària del Brasil és en ebullició. La producció de canya de sucre en la campanya 2007/2008 augmentarà un 10% respecte a l'any anterior. Un fet comprensible si consideram que aquest país és el principal productor i exportador mundial de sucre i de bioetanol, dedicant aproximadament la meitat de la producció de canya a cada un d'aquests productes. També és el país on els boscos tropicals pateixen una agressió més intensa. La posició de Bush i la de Lula da Silva són coincidents: els biocombustibles s'impulsaran arreu d'Amèrica i del món. Ara mateix ja hi ha 100 plantes de bioetanol en construcció. L'expansió de la indústria és fulgurant, però també és espectacular la destrucció dels models agraris tradicionals, l'expulsió dels pagesos de les seves terres i l'impuls de l'ocupació de terres abans no cultivades. L'augment dels consums de tot tipus de productes químics és colossal. La segona «revolució verda» amenaça d'acabar amb un desastre ecològic. Però ara aquesta destrucció es fa en nom de la lluita contra el canvi climàtic.

La investigació en matèria bioenergètica avança a passes de gegant. En aquesta recerca la biotecnologia dels transgènics hi juga un paper essencial, tant de cara a la consecució de microorganismes capaços de fermentar la biomassa de manera eficaç com de cara a aconseguir conreus d'alta productivitat. De moment els biocarburants de «segona generació» (produïts a partir de palla, herba o llenya) encara no han arribat.

L'estratègia energètica de la UE preveu una quota del 20% d'energies renovables i un objectiu d'un 10% de biocarburants per al transport per al 2020, amb un nivell del 5,75 pel 2010. Produir a Europa quantitats de biocarburants que permetin cobrir els objectius fixats ens duria a necessitar uns 17 milions d'hectàrees ja el 2010. Aquesta xifra representa un 20% del sòl agrari europeu! Necessàriament farà falta importar matèria primera des dels països del Sud. D'aquesta manera els impactes mediambientals negatius del model s'exportaran fora d'Europa. És aquí on es retroben les estratègies de la UE i de l'eix EUA-Brasil.

Ara bé, cal tenir en compte que un 5,75% dels combustibles usats per al transport pot representar tan sols un poc més de l'1,8% del consum energètic europeu. I a aquest percentatge li hem de descomptar els costos energètics de producció. Sembla que l'estalvi energètic és inconsistent. Ens podem trobar fins i tot amb balanços energètics negatius. Mentrestant els consums energètics totals no cessen de créixer i no es parla gaire de canviar el model. S'ha de diferenciar el que representen els biocombustibles per a reduir la dependència del carburants fòssils del que poden representar per a lluitar contra el canvi climàtic. La principal producció europea en matèria de biocarburants és el biodièsel de colza. Diversos estudis posen de manifest que aquest biodièsel no té cap efecte positiu en la reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. El cultiu industrial de la colza, el seu transport, l'extracció de l'oli i la fabricació del biodièsel produeixen una quantitat de gasos quasi idèntica al de l'extracció, refinatge i transport del petroli. L'amenaça cap a la biodiversitat del model de producció massiva de biocombustibles és evident. La desforestació de les ja minvades selves tropicals en serà un dels efectes més visibles. Però l'expansió del monocultiu agroindustrial també tendrà uns efectes negatius en les economies pageses d'arreu del món.

Un altre efecte col·lateral d'aquesta situació és l'augment dels preus de diversos productes agraris. El cas del blat de les Índies, principal matèria primera usada als EUA per a produir biocombustible (un 18-20% de la producció total), està resultant inquietant. A Mèxic el tema s'ha convertit en una qüestió de greu abast social davant l'augment del preus de les «tortillas» de blat de les Índies. Al llarg del 2006 el preu del blat de les Índies quasi s'ha duplicat i l'evolució del preu dels cereals també és a l'alça. Estam a l'inici d'una competència entre produir per alimentar les persones o alimentar els cotxes. I en aquesta lluita els pobres de la terra tenen totes les de perdre.

Mateu Morro.

Diari de Balears 6 de maig de 2007