divendres, 25 de maig de 2007

El xancre del castanyer

Podriem dir que dintre del camp de la patologia forestal, el nostre amic Castanyer (Castanea sativa) en surt escaldat, unes de les malalties més freqüents que pateix són la tinta i el xancre del castanyer.
Els patògens que pot tenir un arbre són diversos; Fongs, virus, bacteris etc... avui parlaré d'un patogen que es podria considerar el més debastador i catastròfic, tant és així que és considerat com el rei dels patògens (Alguns el califiquen com a super-patògen) i aquest és; Cryphonectria (Endothia) parasitica, causant del Xancre del castanyer.

·Cryphonectria parasitica és un fong ascomicet. A principis del segle passat la malaltia va entrar a Amèrica i va començar a infectar els Castanyers americans,en menys de 50 anys aquesta malaltia es va extendre tant ràpidament que el Castanyer americà va quedar destruït al llarg del seu curs natural des de Maine a Mississipi. L'estimació xifra en 9 mil·lions d'acres (3,6 mil·lions de hectàrees) la superficie destruïda, gairebé únicament composada per peus purs de Castanyer. Però, perquè tant destructor aquest patogen?
·Cryphonectria parasitica compleix amb els requisits per ser anomenat super patogen:

1-El primer requisit que compleix és la seva gran producció d'espores durant un llarg període de temps.

2-L'altre requisit és tenir més d'un hoste potencial. Si el fong no té el Castanyer aprop, pot sobreviure instalant-se en espècies espècies vegetals com per exemple alguns Roures, Nogueres, Salzes... però amb la diferència que sobre aquestes espècies actua com a fong sapròfit (Pudrició). Això dificulta notablement la seva erradicació.

3-Un altre èxit evolutiu del fong és la utilització de varis medis per propagar-se, així doncs el fong pot disseminar a través d'ocells, rosegadors... però també a través de l'aigua, del vent, d'insectes....

4-També pot resistir grans períodes de sequera, altes temperatures, fortes gelades etc...

5-L'última característica i que realment deixa palplantat, és la seva gran rapidesa a l'hora d'envaïr l'arbre. Normalment quan els arbres pateixen alguna malaltia, tenen mecanismes suficients per detectar-la i intentar-la parar, això ho aconsegueixen metabolitzant algunes substàncies de defensa o tancant les ferides, reacció normal dels arbres quan són infectats per xancres annuals o perennes, però Cryphonectria parasitica és un xancre difús i significa que no l'hi dóna temps a l'arbre perquè tanqui la ferida i activi els mecanismes de defensa. Per evitar que l'arbre activi aquests mecanismes de defensa, el fong actua molt ràpidament però també ho fa repetitivament per tal de que l'arbre no pugui realitzar una millora genètica per combatre el fong.

NOTA: Molts altres fongs causants de malalties tenen algunes d'aquestes característiques esmentades però cap les ha pogut combinar totes.
Foto castanyer: Surfercosmovision's

Situació actual: Aquesta malaltia va entrar a Europa (Com és d'esperar), un investigador va observar que el comportament del fong era en alguns casos força diferent (El fong no actuava amb tant violència i en alguns casos l'arbre tancava la ferida) , finalment en va treure l'entrellat i va observar que el fong patía una malaltia, la malaltía que debilitava el fong era un virus (Hypovirus).
Actualment s'intenta inocular el virus al fong, això dóna lloc a fongs hipovirulents, aquests fongs no maten l'arbre perquè estan notablement més debilitats, el resultat final és que l'arbre pot tancar la ferida però tot i així queden seqüeles. La finalitat de la inoculació és que el complexe hipovirulent es propagui cap a fongs virulents, així els fongs virulents poden esdevenir hipovirulents.

Bibliografia: Tree disease concepts. (Paul D. Mannion)

3 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Déu n'hi do quina capacitat destructiva i de supervivència, em recorda, salvant les distàncies,la grafiosi de l'om.
De qualque manera, amb anys de feina, s'hauria de cercar la solució en la selecció de soques resistents triades tant en esqueixos com en llavors. El que sol passar (com he comprovat amb l'om), és que aquests treballs poden començar, amb recursos econòmics i materials i un bon dia o bé per un canvi dels caps científics o polítics o per simple oblid, la feina feta és deixa perdre. Necessitariem tenir la paciència, sabiduria i fe dels antics mesopotàmics en la tria de varietats resistents.
En tot cas, sovint per a curar una greu malaltia es necessita temps i molta d'atenció. I avui dia, sembla que ens manqui precissament temps i també interès i concentració per a una tasca tan impressionant.
Salut.

TonaMetaL ha dit...

Bufff. Abans era tota la població implicada perquè en depenien totalment, ara, la societat urbana i terciaritzada no vol de cap de les maneres responsabilitzar-se de les feines relacionades amb la terra, pocs en queden i prou ofegats estan. El que feien era d'autèntics artistes. La grafiosi també és molt severa, la diferència està en que el fong del castanyer produeix xancres i la grafiosi crec que lesions vasculars, infecta els vasos dels arbres i els ofega.

Ariadna ha dit...

Jo estic duent a terme un treball de recerca sobre les possibles solucions respecte el xancre del castanyer i és increible la dificultat d'aturar la seva actuació, no es pren consciència de la greu situació en què es troben aquests arbres però trobem varis científics que busquen els millors procediments per erradicar aquest fong. De fet, ja s'ha trobat la hipovirulència, la arma més eficaç, però són múltiples els problemes que es troben pel camí, com ara la poca difussió que té aquesta hipovirulència ja que per a anar bé s'hauria d'implantar arbre per arbre una feina impossible pels pocs que hi treballen.