A devora un ametler
i a s’ombra d’una prunera
una femella em va fer
sa pell de sa fava enrera.
Ara jo veig Ses Salines
per damunt un ametler.
Creuràs que estic endarrer
de sebre ambe qui barrines?
Boixem, que Déu mos ho mana;
deixem anar ses cançons.
Jo m’he de buidar es coions
dins aqueixa poma sana.
Devora una paret seca,
a s’ombra d’un taronger,
sa meva al·lota em va fer
es cap de sa fava neta.
Davall aquella figuera
de l’amo En Llorenç Salat,
més pics hi he barrinat
que no duran grans de blat
amb un any a sa Cortera.
Per un forat des calçons
mostrava sa pell vermeia:
tothom qui passava deia:
Jesús, quins melicotons!
Sa poma duia penjada
a una ala des capell
i no hi hagut cap aucell
ni pinsà ni passarell
que la m’hagi espipellada,
sinó sols una vegada
sa perdiu d’un bergantell;
si no fos estat per ell,
verge m’hauria casada.
Per un pic que m’ho va fer
se pensava haver-me morta.
Jo tenc sa poma més forta
que s’encruia d’un ferrer.
i ses de Biniaraix
se midaven sa de baix
amb una bona garrova.
Respon sa més atrevida;
De sa meva no me’n queix;
tant per llarg com de través
té un pam afavorida.
En vaig barrinar una en terra
devora dos garbaions,
i amb so tu-tup des coions
li vaig omplir es cul de terra.
Si et deixes tocar un brot,
poses en perill ses rames;
si et deixes tocar ses mames,
procura estrènyer ses cames,
que t’ho voldran tocar tot.
Si vols venir, ja vendràs
a s’hort a coir magranes,
que es temps que elze coiràs
jo te tocaré ses mames.
1 comentari:
Excel·lent la mostra. Aquest llibre no me'l perdré.
Certament, els arbres ens n'en podrien explicar moltes!
Publica un comentari a l'entrada