dijous, 1 de març de 2007

Fenologia desbaratada del verolí

o trobat un niu fora temps

Bones, i heu de creure i pensar i pensar i creure que avui matí quan me sonc enfilat a dalt d'una olivera per escapçar-li un parell de cimals (amb uns cimals que arribàven a tocar els peus a sant Pere), m'ha comparegut dins d'un forcall un niuet de verolí sa cosa més galanxona i garrida que escaufa es sol. A dins del niu, fet de pallús i folrat de plometes fines com cabellet, hi havia 4 ouets consemblants, gris-verdosos i pigards i un aucelló que els covava ben xalest. En veure's destorbat, m'ha maleït amb tota casta de flestomíes traient foc pels queixals fins que l'he deixar campar a l'ample. De poc que no li saup la branca que havia triat per fer niu i la hi faig sauvatge, ha anat just com la pell del nas. I encara són vius i cova que te cova.

Rafel des Recó



P.S. Poca broma, trobat un niu amb 4 ous de verolí (Serinus serinus) amb un adult covant. Sobre olivera. Predi de Son Pax, Palma. 26/02/07. Canvi climàtic? ca, ca! potpensar!...

Aquest escrit és un petit homenatge a Jordi des Recó (Mossèn Antoni Maria Alcover) i al seu recull de Rondalles mallorquines.

Fotos: Google
·