diumenge, 11 de març de 2007

El desert verd


Biocombustibles: cap a on anam?

Els canvis en el món d'avui són tan ràpids que, per molta informació de què disposem, ens costa digerir-los. La crisi energètica i l'encalentiment global ens estan abocant a un canvi profund en el model energètic. I a hores d'ara tot sembla indicar que la sortida política al problema energètic se centra en un conjunt de decisions que poden provocar un desastre ambiental, una greu crisi social i, encara, desencadenar una intensificació de l'encalentiment global. És la coneguda recepta de combatre el canvi climàtic amb més canvi climàtic. Això sí: el nou canvi climàtic anirà vestit de verd. Així és més digerible.

Les noves tecnologies, les noves apostes industrials i comercials, en elles mateixes són inofensives. Però si l'aplicació de les innovacions és posada en mans del simple interès mercantilista el desastre està assegurat. I el que s'està fent, sembla, és delegar en les grans transnacionals dels agronegocis, el petroli i la biotecnologia la resposta als problemes ambientals. La nigulada de cada cop es torna més fosca i amenaça descarregar una valenta calabruixada.

Amb tot, dins aquesta amenaçant perspectiva, hi afloren aquí i allà, símptomes d'esperança, elements positius que contenen respostes de futur i ens fan veure que la destrucció del planeta no és ben bé inevitable, que hi ha respostes «sostenibles» i adequades a les necessitats de les persones. Com sempre hi ha una tensió, un torcebraços d'alternatives, que encara no té un final decidit. Si bé la potència política, econòmica i mediàtica dels grans grups de pressió (agroquímics, biotecnològics, petroliers, nuclearistes i armamentistes) els fa aparèixer, amb Bush, Blayr i Chirac com a caps polítics, com l'opció de bell antuvi guanyadora.

L'acord de la cimera de la Unió Europea del divendres passat, per exemple, està ple de clarobscurs: per una banda el gran compromís d'arribar al 20 % de consum d'energia renovable l'any 2020, amb una reducció del 20 % de les emissions de CO2 també per al 2020 en relació al nivell de 1990 i que els biocombustibles suposin el 10 % dels carburants. Deixem a un costat ara la victòria delobbye nuclearista de colar, mig d'amagat, l'energia nuclear al costat de les energies renovables.

Són decisions que ens posen davant l'evidència: quan un conjunt heterogeni de dirigents polítics pren decisions d'aquesta importància és que qualque cosa està passant. La solució que ens donen sembla que té el seu punt fort en la intensificació de la «revolució verda», fomentant massivament l'agricultura intensiva i dedicant gran part de les terres cultivables del planeta a produir combustible. Aquesta enorme superfície de terra agrícola sols es pot guanyar sobre dos espais: els cultius alimentaris o les superfícies boscoses. Els boscos tropicals i oceànics, els diversos ecosistemes originaris que representen la millor eina que té la humanitat per lluitar contra el canvi climàtic, poden ser substituïts, a una velocitat mai vista, per plantacions de colza, canya de sucre, palma oliera i soja. Són els cultius que configuren l'anomenat «desert verd» sud-americà. Tot plegat, això pot dur a la configuració de vastes regions d'Amèrica, Àfrica, Àsia, i en menor mesura d'Europa, com a zones dedicades als monocultius d'exportació, basats en tecnologia transgènica i amb grans costos energètics (fertilitzants, pesticides, maquinària, costos de transport...). Els biocombustibles es convertiran en un nou activador del canvi climàtic. Aquest model, que no és sostenible ni viable econòmicament, s'haurà de finançar amb subvencions i rebaixes fiscals.

Com deia fa uns dies Daniela Russi, de la Universitat Autònoma de Barcelona, «l'única forma possible de reduir la dependència dels combustibles fòssils i l'impacte en el medi ambient és modificar els nostres patrons de consum amb mesures d'estalvi i de diversificació de fonts d'energia». Caldria replantejar la qüestió de la crisi energètica des d'una visió més global, en la qual fos prioritari un tractament sostenible i favorable a les poblacions locals de les terres i els boscos del planeta.


Mateu Morro.
Diari de Balears


1 comentari:

Diners gratis ha dit...

posaré un enllaç aquí en la meva pròxima publicació