dimecres, 28 de març de 2007

Now

Els Arbres ens fan nosa
Quant temps haurà de passar
per a reconèixer a l'amic?


Sortim de NOW Trobades en el present continu amb la sensació d'estar acompanyats en la recerca de respostes als interrogants que ens planteja la vida. Dins l'exposició del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) he vist l'exponent més elevat del reciclatge: el Container de Paradigmes.
A fora la primavera ens regala amb una dolça pluja.
Les gotes juguen amb les fulles de les tipuanes. Saben millor que ningú la set que passen, el preu que paguen per oferir el groc de la seva florida.
A recer de l'aigua rumio sense voler.
Quan canviarem els vells paradigmes sobre els nostres amics-arbres arbres-amics ?
De la nostra relació amb els arbres al carrer sovint se'n podria extreure la conclusió de que ens fan nosa: si creixen per que creixen, si fan ombra per que en fan massa, si perden la fulla, la flor o el fruit per que embruten, que si les arrels ens aixequen els panots, ai que les branques toquen els fils de la llum o el telèfon, i alerta a l'aparcar els vehicles !
Quant temps haurà de passar per a reconèixer a l'amic que ens hauria de sobreviure?
A la ciutat el mateix arbre que ens ofereix el seu fruit acabat de quallar és un privilegiat penjador d'aquells que afluixen la seva malaltia contra un ésser indefens.
Qualsevol dia ens trobarem en el present continu tots plegats...
· [ ... ] ·

1 comentari:

xiruquero-kumbaià ha dit...

Tens raó, tot i que la perpectiva ens diu que a les ciutats, tenim molts més arbres-amics que anys enrera.
Ànim, que ja va ser dit que "amb el frec arriba l'amor".