El groc de la violetera de penyal

Plantes de les Balears

“Si aquest llibret pot encoratjar l’afició a la botànica balear, estaré més que content. Però si, en el sentit que conèixer millor és estimar més, i estimar és voler conservar, aquest llibret pogués fer qualque cosa, per petita que fos, per frenar la destrucció massiva del paisatge balear que tots hem presenciat en els darrers quinze anys, llavors em donaria pe enterament satisfet.”

Antoni Bonner

Plantes de les Balears

Aquestes paraules eren incloses al pròleg que el mateix autor, Antoni Bonner, havia escrit a la primera edició d’aquest llibre. Si llavors ja es tenia fresca consciència del desgavell encimentador que patia l’illa, imaginau-vos trenta anys després: la desolació podria ser enorme. Així i tot com podeu comprovar a la crida per a la manifestació de dia 17 a la Plaça del Rei en Jaume de Palma, altrament dita plaça d’Espanya, molta gent no es rendeix. Aquesta és la nostra principal força, no rendir-nos mai. Ningú pot dubtar de la possibilitat real que el mateix partit polític que ara governa amb majoria absoluta a les Illes Balears no ho torni fer passades les eleccions del 27 de maig. Sembla com si visquéssim una emergència nacional, com si una certa desesperació ens hagués de moure en qualque direcció sense saber-ne ben bé quina. En qualque cosa hem fallat els qui seguirem el camí de conèixer i estimar i lluitàrem per frenar la destrucció sense reeixir com calia. Potser a més de conèixer, estimar i lluitar, s’ha de ser o s’ha de saber ser. Que puc aclarir més? Pujar una muntanya, grapejar pel rocam, ensumar el groc d’una violetera de penyal, la Hippocrepis balearica, alçar la vista cap a la llunyania on s’estenen la terra i la mar silents i no quedar-te quiet.