Com s'acaba la vida d'uns arbres

Obres a st Pere :: Capítol I

... així és com s’acaba la vida,
i comença la supervivència

Han passat més de cent anys, des de que un cabdill indígena l’hi va dir, entre d’altres, aquestes paraules a un cabdill dels Estats Units d’Amèrica del Nord:
“… i la situació a la terra, aquest planeta verd i blau, en el que vivim, no ha fet sinó que empitjorar per aquells que estimem la naturalesa i la vida”.
Vull donar compte aquí, d’un nou episodi d’aquesta manera insensata d’actuar contra la vida i la naturalesa.
La piafada s’ha fet a St. Pere de Comalats, nucli agregat a Copons, amb unes cases, una ermita, una nau agrícola i una granja de porcs. Les víctimes, uns quants lledoners i uns josepets (liles), que havien gosat néixer i créixer, on ara, els srs. Administradors locals, han vist convenient i necessari d’adequar i modernitzar.
Els responsables de la piafada, als quals no anomenarem, entre d'altres coses perquè no hi ha el cartell d’obra, on s’hauria d’explicar. És ben curiós el funcionament dels administradors locals, que exigeixen als ciutadans, el que ells no compleixen.
Els fets han tingut lloc aquests primers dies del mes de març del 2007, i tot hi haver-li demanat als tècnics responsables de l’obra, que esperessin a que el cap de setmana poguéssim parlar-ho entre els veïns i buscar una solució i possible ubicació pels arbres, han passat a l’acció dels fets consumats, i els arbres …

... així és com s’acaba la vida, i comença la supervivència.

Emili Calvet

Vila de Copons. 11.03.2007

· Article publicat a Vila de Copons el 11.03.2007 ·

*