dijous, 31 maig de 2007

Al-Mayurqa: no ens fareu callar


A finals dels anys noranta un grup d’amics varem contactar amb Al-Mayurqa per demanar-los la col·laboració en un concert de solidaritat amb Nicaragua. Varen respondre afirmativament sense més preàmbuls. Aquests darrers quatre anys a Mallorca, a les Illes ha estat molt dur haver de patir veure i viure com es maltractava el nostre territori i la nostra llengua.
Enmig de la lluita, en primera línia, Al-Mayurqa. Enmig de la desesperança, com un alè fresc a l’estiu, la música d’Al-Mayurqa. Sense els instruments musicals, a peu de carrer, amb el puny enlaire, Al-Mayurqa. Enmig de les covards represàlies del poder, Al-Mayurqa. Al bessó de les festes populars, entre la gent, obrint camí, Al-Mayurqa. El futur, un poc més clar, serà també gràcies a Al-Mayurqa.
Gràcies bona gent, gràcies Al-Mayurqa.


«no ens fareu callar, hereus sou de dictadura,
no deixarem de cantar per molt que tengueu mà dura,
no ens fareu callar polítics de dreta estantissa
»

··

Grup nascut l’any 1994 amb la intenció de dignificar la música tradicional mallorquina fent una lectura actual del temes que ens defineixen com a poble.
Ens preocupa la nostra identitat, el nostre País, la nostra llengua i la nostra cultura, sense oblidar que som part del Mediterrani i que la riquesa del nostre patrimoni cultural no pot desaparèixer.
A camí entre tradició i la cançó d’autor tenim enregistrats cinc CD’s “Projecte Roig”(1995) “De poetes i altres codolades” (1997) “Anem de gresca”(1998), “Fent camí” (2001) i “amb Coherència (2004).
El grup va guanyar el Premi Cerverí, amb la cançó “Mai l’amor es impossible” del CD Projecte Roig” amb lletra i música de Toni Roig, premi atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana de Girona en la seva edició de 1996.
Reivindiquem el MEDITERRANI com espai musical propi de la ribera de migjorn fins a la de tramuntana, sense oblidar l’orient.
Per tradició feim ús dels instruments que de forma ancestral han sobreviscut al pas del temps, amb la intenció, entre d’altres de fer arribar a les generacions futures tots els valors que no volem que es perdin.
Com sempre seguim defensant el compromís amb un país, un idioma i una forma de viure i sentir que conformen la nostra identitat. Si la perdem desapareixerem com a poble.
Volem deixar oberta la porta a la creativitat, a les noves tecnologies musicals i fins i tot a les noves músiques d’arrel ètnica ja que la cultura es sempre viva i lluitam perquè no esdevingui un peça de museu.

LA CULTURA FA LES PERSONES LLIURES

dimarts, 29 maig de 2007

Yasuní: el petroli ha de quedar baix terra


Acció per el Parc Nacional Yasuní a Equador

El Parc Nacional Yasuní, amb una extensió de 1 milió d’hectàrees, a la part equatoriana de la regió amazònica, és una de les meravelles de la naturalesa sudamericana. Els boscos tropicals i els sistema fluvial del Yasuní, alberguen el major nombre d’espècies animals i plantes a nivell mundial. Molts d’ells, com el delfí aquàtic rosat està en perill d’extinció a altres àrees. A més, aquesta selva tropical és el refugi dels indígenes Tagaeri i Taromenane, que viuen sense contacte amb la civilització.

Però aquest paradís natural està amenaçat per l’explotació petroliera. Baix la part oriental del Yasuní, es troba en el camp petrolífer conegut com ITT, les reserves de petroli més grans del país. Aquestes voldrien ser explotades per a l’exportació. Per això, la firma estatal Petroecuador ha signat un contracte amb tres companyies petrolieres estrangeres. Milions d’hectàrees de selves tropicals han estat devastades. Persones, animals i plantes han estat enverinats per l’explotació petrolífera i per les contínues rompudes de l’oleoducte, pobles indígenes sencers han estat exterminats (Tetetes, Sansahuaris). A més, el cruu pesat emmagatzemat a l’ITT, és especialment danyí per el medi ambient i el clima.

El president equatorià Rafael Correa i el Ministro d’Energia Alberto Acosta volen deixar el petroli baix terra. Però per poder fer això han de mester l’ajuda internacional i pagaments compensatoris. Dels ingressos procedents del petroli es cobreix la major part del pressupost de l’Estat i una sortida del negoci petrolier sense compensació és dificilment possible a curt i mitjà termini. la conservació del Yasuní és una avantatja per a tota la humanitat. Els estats rics s’han compromès ja desde la Cimera de l’Ambient a Río de Janeiro el 1992, a compensar financerament als països de la conca amazònica.

El 6 i 8 de juny tendrà lloc a Heiligendamm la Cimera dels G8 dels països industrialitzats. Alemanya presidirà enguany el G8. El govern alemany ha declarat que pretén fer de la política energètica i climàtica un dels punts principals a la cimera. El G8 podria amb facilitat donar suport a l’Equador i amb això assentar un precedent.

Clic:

Per favor, escrigui a la cancellera alemanya Angela Merkel i a la Ministra de Desenvolupament Heidemarie Wieczorek-Zeul i demaneu-los que portin la intenció del govern equatorià a la cimera i que donin suport a aquesta iniciativa. Escriguin les seves propies cartes o utilitzin aquest model.

Adreces:
Cancelleria Alemanya
Cancellera Angela Merkel
Willy/Brandt/Strabe 1
10557 Berlin
Tel: 030-4000-0
E-mail: bundeskanzler@bundeskanzler.de

Ministeri de Cooperació y Desenvolupament
Ministra de Desenvolupament Heidemarie Wieczorek-Zeul
Postfach 12 03 22
53045 Bonn
Telefon- und Faxnummer: 0228-99 535 35 00
E-mail: info@bmz.bund.de

heidemarie.wieczorek-zeul@bundestag.de

La pagesia assetjada

MOBBING RURAL

Tothom parla de mobbing immobiliari i laboral, ja comença a ser hora que algú parli amb veu alta que els nostres pagesos estan sotmesos a assetjament, és a dir que els nostres pagesos pateixen mobbing rural.

Es poden fer decenes de xalets en els nostres pobles, però ja no ens deixen fer granges. Si és que ens les deixèssin fer,haurien d’estar a més de 1000 metres del nucli urbà, quan els xalets poden construirse a tocar de les nostres explotacions, amb tots els problemes que això comporta pels nostres ramaders ,denuncies…

El sòl agrícola és més car, i el pinso, i el gasoil, i els tractors, però en canvi els pagesos reben meys diners per allò que produeixen, i no només això sino que només perceben de mitja el 25% del preu que paga el consumidor.

A més a més ara han de cumplir una normativa molt més estricte, que fa 10 anys no hi era, i és molt comprensible ja que el consumidor d’avui en dia és molt més exigent, i el ramader ho sap i és el primer en garantir qualitat i seguretat alimentària. El problema és que l’administració permet l’entrada de productes de països tercers que no compleixen ni la meitad dels requisits que aquí es demanen. Sembla que la traçabilitat només serveixi per castigar al pagès i no per imformar el consumidor, de l’origen i de la qualitat dels productes.

No només això, estem sotmesos a un trinxament del territori i del sòl agrícola per part de les infraestructures i del totxo que fa que els pagesos cada vegada es quedin amb menys base territorial per exercir la feina que sempre han fet.

A Girona l’ajuntament ja lloga pagesos jardiners per llaurar terres abandonades, hi ha estudis que certifiquen que la massa boscosa augmenta per la degradació del sòl agrícola, també se sap que a menys cultius,menys massa foliar, més contaminació a l’atmosfera, ja que hi ha menys intercanvi O2/CO2 ,…algú s’ha parat a pensar si podriem viure sense pagesos?


El problema és que a Girona els pagesos són el 2% de la població,però ja sabeu que gestionen el 90% del territori?...potser aquest és el problema real, que en gestionen massa i no interessa, ja que com molt bé sabeu germans de ses illes, ja que ho patiu més que ningú, l’agricultura no és amiga de la totxocultura,perdó, de la totxoincultura.
Jack Massacks
Girona

dilluns, 28 maig de 2007

Una energia renovable: la biomassa forestal


L’aprofitament de la biomassa forestal
com a font d’energia renovable


L’aprofitament màxim de les energies renovables ha esdevengut un dels grans reptes de la humanitat. L’evidència del canvi climàtic i del desastre ecològic ha posat en el primer pla de l’agenda política les mesures de foment de les energies alternatives i de reducció de les emissions de gasos nocius a l’atmosfera. Mentre l’energia eòlica, la solar tèrmica i fotovoltaica i altres van fent el seu camí, algunes grans potències, amb George Bush al capdavant, han volgut presentar els cultius energètics com la gran alternativa a la crisi climàtica. Sense negar l’interès d’aquests cultius, com un aspecte més a considerar, els obscurs interessos que s’amaguen darrere l’operació i els seus efectes devastadors de caràcter social i ecològic (desforestació, impuls als conreus transgènics, expansió de l’agricultura industrial i destrucció de la sobirania alimentària) fan pensar que hem entrat en un camí que no tan sols no és efectiu en la lluita contra el canvi climàtic, sinó que encara el farà augmentar. En canvi, l’ús de la biomassa d’origen forestal, de la palla i els residus agrícoles (morques d’oli d’oliva, clovelles, etc.) o dels excrements animals per obtenir biogas, no acaben de trobar l’impuls necessari. Malgrat tot, els residus forestals i de la fusta, ens ofereixen una energia renovable, barata, relativament neta (molt més que la procedent dels combustibles fòssils) i que necessita tecnologies poc complexes. No de bades aquesta energia ha estat la més important, quasi bé l’única, que ha acompanyat la nostra espècie al llarg de mil·lennis d’història i encara ara forneix calor a més de la meitat de la població mundial.

La biomassa, fins ara, a més dels usos tradicionals de caràcter domèstic (la foganya i la xemeneia), s’ha emprat per a produir calor per a calefacció i per a generar electricitat. Però els països europeus duen un retard considerable en l’aprofitament de la biomassa d’origen forestal (llenya, fusta, rebuigs de fusta, pellets...) Tan sols els països escandinaus i Àustria ja fa anys que investiguen i duen a terme programes innovadors de recerca i desenvolupament d’una tecnologia apropiada. A Suècia, ja a la decada dels 80, prop del 80% dels municipis ja comptaven amb centrals de producció d’energia a través de biomassa. Ara, a poc a poc, a l’empara de les primes que estableix el Règim Especial de Producció Elèctrica, es van començant a instal·lar a l’Estat espanyol les primeres centrals i els sistemes de producció tèrmica. La bondat d’aquesta energia, tot i haver de ser conscients de les limitacions dels ecosistemes mediterranis muntanyosos (perills d’erosió, dificultats d’extracció, etc.) és evident. El seu benefici és doble: no tan sols es produeix calor o electricitat d’una manera sostenible, sinó que es contribueix a fer possible la bona gestió forestal i a establir models equilibrats de prevenció dels incendis. Fins i tot a Catalunya, encara ara, les iniciatives engegades en aquest camp són més aviat escasses: funciona la central de gasificació i generació d’electricitat de Móra d’Ebre (amb clovella d’ametla), la xarxa de calor produïda amb biomassa de Molins de Rei (695 habitatges) i s’estan començant a instal·lar les primeres calderes de subministre de calefacció (Sant Pere de Torelló). La producció de pellets (granulat de fusta i llenya de petites dimensions) esdevé indispensable per a valoritzar aquest productes i crear-ne un mercat local, ja que proporciona un combustible net, de fàcil maneig i que permet l’autoalimentació de les estufes i calderes.

És d’esperar que a les Illes Balears es comencin a posar prest en marxa iniciatives pioneres en l’ús de la biomassa. Aquestes experiències inicials podrien anar lligades a projectes de demostració a través del desenvolupament de petites centrals elèctriques o de la promoció d’instal·lacions en edificis públics. Sense pretendre que tal cosa pugui arribar a ser una alternativa global al model energètic, sí que podria ser una manera de fomentar una energia renovable més, valoritzar una mica els productes forestals i facilitar la gestió de les àrees boscades i garrigues.

Mateu Morro
Diari de Balears

dissabte, 26 maig de 2007

El Deutsche Bank i la destrucció de boscos tropicals


Centrals elèctriques a base d’oli de palma amenacen el bosc tropical

Segons les nostres informacions, el Deutsche Bank planeja accedir al lucratiu negoci de producció d’energia a partir d’oli de palma. L’empresa líder a nivell mundial vol invertir a dotze centrals elèctriques en el port del Saar Saarlouis-Dillingen, que funcionaran amb oli de palma.

Amb aquests plans, la intervenció a gran escala sobre els darrers boscos tropicals s’aguditze. Nombroses investigacions científiques posen sobre avís de les conseqüències socials i ecològiques a causa de la creixent demanda de cultius energètics. Fa pocs dies, un informa de les Nacions Unides ha reconegut que el boom de la bioenergia implica la destrucció creixent de boscos primaris per l’establiment de plantacions de palma, especialment en el sud-est d’Asia.

Totes les organitzacions importants mediambientals d’Indonèsia són de la opinió que el boom bioenergètic perjudica al país. Walhi, la major xarxa d’organitzacions de protecció del medi ambient en aquest país, agrupa nombrosos grups de persones afectades per la tala i les plantacions. Wahli rebutja estrictament els biocombustibles d’oli de palma i exigeix als països industrialitzats: “No resolguin els seus problemes d’energia a costa nostra”.

Segons un estudi de l’Institut de Leipzig per a l’Energia i el Medi Ambient, les centrals elèctriques generaran només el 2007 al manco 1’3 bilions de kilowats hora a partir d’oli de palma. Per això, els productors d’energia elèctrica reben subvencions al voltant de 200 milions d’euros a través de la “Llei d’Enegies Renovables”, que són carragades a les factures d’electricitat de totes les llars. Una certificació viable en relació a criteris estrictes ecològics i socials no és possible. Properament, el Deutsche Bank planetja cremar els boscos tropicals, i a més, aquesta energia que provoca la tala massiva és fomentada com ecològica.

Protestin davant el Deutsche Bank en contra del projecte planificat i exigiu al banc que en cap cas inverteixi en centrals elèctriques a base d’oli de palma. Escrigui la seva pròpia carta o utilitzi el següent model


Direcció:
Dr. Josef Ackermann
President de la Junta Directiva
Deutsche Bank
Taunusanlage 12
60325 Frankfurt am Main
Tel: +49-69-910-43800
Fax: +49-69-910-33422

Email: db.presse@db.com

Ja n'hi ha prou!

Clic:

divendres, 25 maig de 2007

El xancre del castanyer

Podriem dir que dintre del camp de la patologia forestal, el nostre amic Castanyer (Castanea sativa) en surt escaldat, unes de les malalties més freqüents que pateix són la tinta i el xancre del castanyer.
Els patògens que pot tenir un arbre són diversos; Fongs, virus, bacteris etc... avui parlaré d'un patogen que es podria considerar el més debastador i catastròfic, tant és així que és considerat com el rei dels patògens (Alguns el califiquen com a super-patògen) i aquest és; Cryphonectria (Endothia) parasitica, causant del Xancre del castanyer.

·Cryphonectria parasitica és un fong ascomicet. A principis del segle passat la malaltia va entrar a Amèrica i va començar a infectar els Castanyers americans,en menys de 50 anys aquesta malaltia es va extendre tant ràpidament que el Castanyer americà va quedar destruït al llarg del seu curs natural des de Maine a Mississipi. L'estimació xifra en 9 mil·lions d'acres (3,6 mil·lions de hectàrees) la superficie destruïda, gairebé únicament composada per peus purs de Castanyer. Però, perquè tant destructor aquest patogen?
·Cryphonectria parasitica compleix amb els requisits per ser anomenat super patogen:

1-El primer requisit que compleix és la seva gran producció d'espores durant un llarg període de temps.

2-L'altre requisit és tenir més d'un hoste potencial. Si el fong no té el Castanyer aprop, pot sobreviure instalant-se en espècies espècies vegetals com per exemple alguns Roures, Nogueres, Salzes... però amb la diferència que sobre aquestes espècies actua com a fong sapròfit (Pudrició). Això dificulta notablement la seva erradicació.

3-Un altre èxit evolutiu del fong és la utilització de varis medis per propagar-se, així doncs el fong pot disseminar a través d'ocells, rosegadors... però també a través de l'aigua, del vent, d'insectes....

4-També pot resistir grans períodes de sequera, altes temperatures, fortes gelades etc...

5-L'última característica i que realment deixa palplantat, és la seva gran rapidesa a l'hora d'envaïr l'arbre. Normalment quan els arbres pateixen alguna malaltia, tenen mecanismes suficients per detectar-la i intentar-la parar, això ho aconsegueixen metabolitzant algunes substàncies de defensa o tancant les ferides, reacció normal dels arbres quan són infectats per xancres annuals o perennes, però Cryphonectria parasitica és un xancre difús i significa que no l'hi dóna temps a l'arbre perquè tanqui la ferida i activi els mecanismes de defensa. Per evitar que l'arbre activi aquests mecanismes de defensa, el fong actua molt ràpidament però també ho fa repetitivament per tal de que l'arbre no pugui realitzar una millora genètica per combatre el fong.

NOTA: Molts altres fongs causants de malalties tenen algunes d'aquestes característiques esmentades però cap les ha pogut combinar totes.
Foto castanyer: Surfercosmovision's

Situació actual: Aquesta malaltia va entrar a Europa (Com és d'esperar), un investigador va observar que el comportament del fong era en alguns casos força diferent (El fong no actuava amb tant violència i en alguns casos l'arbre tancava la ferida) , finalment en va treure l'entrellat i va observar que el fong patía una malaltia, la malaltía que debilitava el fong era un virus (Hypovirus).
Actualment s'intenta inocular el virus al fong, això dóna lloc a fongs hipovirulents, aquests fongs no maten l'arbre perquè estan notablement més debilitats, el resultat final és que l'arbre pot tancar la ferida però tot i així queden seqüeles. La finalitat de la inoculació és que el complexe hipovirulent es propagui cap a fongs virulents, així els fongs virulents poden esdevenir hipovirulents.

Bibliografia: Tree disease concepts. (Paul D. Mannion)

Biocombustibles: ús i abús


A QUI BENEFICIA EL NEGOCI DELS BIOCOMUSTIBLES

En el món hi ha uns 800 milions d’automòbils que consumeixen més del 50 per cent de l’energia produïda al món, cosa que fa de l’automòbil individual el primer causant de l’efecte hivernacle. A pesar de que existeix un consens de que el canvi climàtic és una realitat, no hi ha intencions serioses de canviar l’estil de vida que ho causa. En lloc d’això, es cerquen solucions tecnològiques per permetin mantenir els guanys de les empreses que es beneficien d’aquest model.

En aquest context, als darrers anys s’ha començat a promocionar els biocombustibles com una alternativa a l’escalfament global.

Els països europeus, en el seu afany per complir amb les seves obligacions dins el Protocol de Kyoto, estan entestats en canviar els seus sistemes energètics basats amb combustibles fòssils per biocombustibles, però la seva producció no els dona abast. Encara que els Estats Units d’Amèrica (EUA) té prou terres agrícoles, el consum d’energia és tan alt que també haurà de dependre de les importacions per a cobrir la demanda.

D’on vendran aquests biocombustibles? De regions com Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. A tots aquests països, s’utilitzaran terres amb vocació agrícola o ecosistemes naturals per a la producció de cultius dedicats a la producció de combustibles, accentuant els problemes generats a tot el món per els monocultius de soja, palma oliera i canya. I els problemes ecològics i socials de fons quedaran sense resoldre.

La ministra brasilera Dilma Rousseff va dir que els biocombustibles expressen “un casament entre els agronegocis i la industria del petroli”. En aquest matrimoni s’hi hauria d’incloure la industria biotecnològica.

Tal vegada l’exemple més paradigmàtic sigui la nova associació creada per la petrolera bp i la biotecnològica DuPont. Juntes volen desenvolupar, produir i comercialitzar una nova generació de biocombustibles per abastir la demanda global de combustibles renovables per a transport. Les dues empreses han estat treballant d’ençà de 2003 i han d’introduir al mercat britànic un nou producte: el biobutanol com a component de la benzina.

Les empreses estan aprofitant la capacitat biotecnològica de DuPont i l’experiència i know-how de bp en l’elaboració de combustibles. Esperen convertir-se en els líders mundials del desenvolupament de biocombustibles avançats, que d’acord amb les seves projeccions podria arribar al 20 per cent, com mescles amb nafta per el sector transport d’alguns mercats claus.

La industria biotecnològica ha vist en els biocombustibles una oportunitat per ampliar els seus negocis, principalment perquè li permetrien restar per un llarg període en el mercat, a pesar de l’oposició dels consumidors a tot el món que han rebutjat els transgènics com aliment.

La incorporació de cultius transgènics en l’elaboració de biocombustibles ajudarà a la industria biotecnològica a millorar la seva imatge, que s’ha anat deteriorant estrepitosament en els darrers anys. Després de moltes promeses fetes per aquesta industria, que mai hagués pogut complir, avui ofereix desenvolupar noves varietats transgèniques amb millors condicions per a la producció d’energia.

La soja rr serà la principal matèria prima per a la producció de biodiesel en el Con Sud, i possiblement a altres països de la regió. La soja rr cobreix ja extenses àrees a Argentina, Paraguai, Uruguai i Brasil.

L’ús de la soja transgènica per a la producció de biodiesel fou presentada per el president Lula com a sortida a la polèmica sobre l’ús de la soja transgènica al Brasil. Va dir que en lloc d’utilitzar-la com aliment servirà per a fer biodiesel, perquè l’automòbil no la rebutjarà.

D’aquest negoci se’n beneficiarà sobre tot l’empresa Monsanto, qui cobrarà pel dret de patents en la venda de les seves llavors transgèniques i per el producte de la collita (en aquest cas, el biodiesel), com ho fa ja en el cas de l’oli de soja fet a partir de soja rr, i empreses com Cargill, Bunge, adm, que s’encarregaran de la seva comercialització.

Gran part del blat de les índies utilitzat en la destil·lació d’etanol als EUA, és sens dubte d’origen transgènic. Cada litre d’etanol venut augmentarà els ingressos de les empreses biotecnològiques portadores de les patents de les llavors de blat de les índies transgènic. Entre aquestes empreses s’inclouen Monsanto, Syngenta, Bayer i Dupont.

Una altra oleaginosa utilitzada en la fabricació de biocombustibles és la colza. la Confederació d’Industries d’Aliments i Begudes de la Unió Europea (ciaa) ha demanat a la Comissió Europea que autoritzi la importació de noves varietats de colza genèticament modificada per a la industria del biodiesel.

Addicionalment, s’estan començant a provar noves varietats transgèniques específicament dissenyades per a la producció de biocombustibles. Així, l’empresa Syngenta ha desenvolupat el blat de les índies transgènic 3272 que expressa l’enzima alfa amilasa, mesclat amb blat de les índies convencional en el procés d’elaboració d’etanol a partir de blat de les índies. Les empreses alimentàries d’EUA s’han oposat a la introducció a l’entorn ambiental de cultius transgènics que no estiguin destinats per alimentació perquè temen una eventual contaminació genètica dels seus productes. L’enzima alfa amilasa ha estat identificada com un important al·lergènic d’aliments, així que si els gens que la sintetitzen arriben a infiltrar-se a la cadena alimentària ens enfrontaríem a una proteïna els efectes del qual a la fisiologia humana podrien ser inesperats.

Un altra sector que es beneficiarà dels biocombustibles és la industria petrolera. Les empreses petroleres, sobretot europees, han decidit entrar en el negoci dels productes “ambientalment amigables”, per a satisfer les necessitats dels seus consumidors i per adaptar-se a les noves metes de la Comissió Europea en matèria d’energies renovables. Algunes de les empreses que han sabut diversificar més el seu negoci són Total, bp i Shell.

La francesa Total obeeix a les polítiques del seu país, que està promocionant amb molta força les energies renovables. França és el segon productor de biodiesel i etanol a Europa (en aquest país té 4.500 estacions de servei), i té un important mercat a Espanya i Itàlia, propietària de 1740 i 1400 estacions de servei respectivament. Avui planetja obrir noves plantes a Àfrica i Amèrica del Sud.

El cas de bp i Shell és diferent, doncs ni Holanda ni Anglaterra estan entestats en promoure els biocombustibles, però tenen estacions de servei a països on els consumidors sí els demanen. Per exemple, bp té 2700 estacions de servei a Alemania (la primera productora de biodiesel a Europa), i Shell 2.200 a Alemania i mil a França.

Royal Dutch Shell apunta a desenvolupar una segona generació de biocombustibles, i ha estat experimentant en la refinació de bioetanol a partir de lignina i cel·lulosa en cooperació amb l’empresa canadenca Longen. Un altra soci estratègic de Shell és l’alemanya Choren Industries amb qui està treballant en la producció de diesel a partir de biomasa forestal.

Entre les empreses dels EUA, Chevron ha format una unitat de negocis en tecnologies avançades per aprofitar les oportunitats de producció i distribució d’etanol i biodiesel als EUA. Aquesta unitat estarà ubicada a Galveston, Texas amb una capacitat de producció de 100 milions de galons/any de biodiesel (378’5 milions de litres/any). Chevron processa 300 milions de galons/any (1.135’62 milions de litres/any) d’etanol als EUA.

A Amèrica Llatina, Veneçuela, a pesar de posseir importants reserves de petroli, es disposa a integrar-se com Brasil i Argentina, en el desenvolupament de combustibles d’origen vegetal com alternativa energètica. La recerca de tecnologies per a produir combustibles alternatius, entre ells, el biodiesel, s’inclou també en un acord recentment signat per Veneçuela i altres 13 països caribenys per a la creació de Petrocaribe. A Brasil la major part dels combustibles que tenen alcohol en estat pur o en mescles, són produïts per refineries de Petrobrás, l’empresa estatal.

L’empresa espanyola Repsol, que ja produeix biodiesel a Espanya, invertirà 30 milions de dòlars en una primera planta de biodiesel a Argentina, que començarà a construir el 2007. La capacitat instal·lada serà de 120 mil metres cúbics per any, en una primera etapa, que seran integrats dins del gasoil, en una proporció del 5 per cent.

Finalment hi ha la industria automobilística. Aquesta industria és la responsable del major consum de combustibles fòssils i de l’efecte hivernacle a nivell mundial, però també s’està adaptant a la nova ona dels biocombustibles.

Ja a Brasil, totes les grans empreses internacionals d’automòbils s’han adaptat a la producció de vehicles que utilitzen alcohol. la meitat dels vehicles venuts al Brasil el 2004 estan dissenyats per utilitzar alcohol pur o en mescles.

A altres parts del món, aquestes empreses han entrat en associacions i projectes conjunts amb diverses empreses per a millorar la seva imatge, transformar-se tecnològicament i seguir en el negoci per molt més temps. Tenim per exemple l’anunci fet per l’empresa alemanya Volkswagen ag d’estendre les garanties als automòbils que utilitzin biodiesel (B5) afegit al combustible. Aquest anunci és part d’una iniciativa conjunta per dos anys amb la transnacional alimentària Archer Daniels Midland Company (adm), després que les dues empreses avaluaren durant un any aquest biocombustible.

Per la seva part, l’empresa japonesa Toyota anuncià una cooperació estratègica amb bp per a la producció d’etanol a partir de cel·lulosa procedent de rebuigs a Canadà.

Aquest és el camí que han seguit també altres empreses. I no és que elles estiguin preocupades per el futur del planeta, sinó que han d’adaptar-se a les noves necessitats dels seus consumidors i a les obligacions internacionals que alguns països han adquirit en el Protocol de Kyoto.

Avui en dia a tot el món s’està promovent l’ús de biocombustibles i varis països han iniciat programes nacionals, han expedit lleis afavorint aquest sector, s’han creat consells consultius sobre el tema, etcètera.

Les justificacions que es donen, entre altres, són que la proliferació de cultius energètics com la canya, la palma oliera, la soja i altres nous cultius, poden constituir un factor important per el desenvolupament rural, i que la substitució de combustibles fòssils per biocombustibles contribuirà a disminuir l’escalfament global.

El negoci de biocombustibles únicament ajudarà a posicionar la industria biotecnològica, al reciclatge de les industries petrolera i automobilística, i a expandir els guanys de les industries que comercialitzen biocombustibles.

Això no significa que tot el que s’ha dit s’apliqui a l’ús d’olis vegetals, residu de canya o altres residus agrícoles o forestals, per abastir les necessitats energètiques de petites comunitats locals.

El problema que estam enfrontant ara és d’escala. Ens referim als problemes que sorgeixen quan hem de satisfer la demanda dels consumidors que volen seguir mantenint el seu nivell de vida basat en el tudar, però que volen tranquilitzar la seva consciència en posar al depòsit del seu vehicle un 5’75 per cent de biocombustible, que pot ser venir de les selves amazòniques del Brasil, o de terres paraguaianes, on els pagesos són desplaçats violentament de les seves pròpies terres agrícoles.

A no ser que canviem el model de desenvolupament i iniciem una transició cap una societat postpetrolera, on es canviïn els patrons de consum d’energia, els biocombustibles no seran una solució per a frenar el canvi climàtic.

Davant això, hem de seguir treballant per una societat que promogui i respecti la sobirania alimentària i energètica de tots els pobles.

Elizabeth Bravo, Acción Ecológica, ebravo@rallt.org.


dijous, 24 maig de 2007

Carl von Linné


Tres segles del naixement de Carl von Linné

Carl von Linné, pare de la taxonomia moderna, va néixer el 23 de maig de 1707 a Rashult (Suècia) avui fa tres-cents anys. Arran d'aquest aniversari, durant tot l'any es faran tota mena d'actes, sobretot aquests dies, per homenatjar-lo i per enaltir el sistema de classificació dels éssers vius que va idear i que encara es fa servir. On es fan més activitats per a commemorar aquest tres-centè aniversari és Suècia, però també se'n fan a molts llocs de tot el món.

Dimarts es va inaugurar oficialment la celebració del tres-centè aniversari de Linné a Suècia, amb una acte a Rashult, la població on va néixer. Per a aquesta setmana hi ha preparat un retrat gegantí del naturalista fet de flors, s'han editat llibres commemoratius i fins i tot s'ha fet una reproducció d'un camp del segle XVIII. Però la cerimònia principal, que es fa avui a Uppsala, es pot seguir en directe via internet des de la web de la Universitat d'Uppsala. Hi participen personalitats com el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, la primatòloga Jane Goodall i àdhuc l'emperador japonès Akihito.

De les activitats preparades als altres països es destaca l'homenatge que dedicarà enguany a Linné el parc Keukenhof dels Països Baixos, conegut pels jardins i les exposicions plenes de flors, entre les quals l'exposició fotogràfica 'Herbarium Amoris'. I és que el naturalista suec va viure uns quants anys als Països Baixos, on va fer el doctorat; a més, les seves investigacions botàniques són molt apreciades en un país que té una indústria floral potent i que és conegut al món pel cultiu de les tulipes. També els Estats Units, França, la Gran Bretanya i el Japó també han preparat actes importants en record de Linné.

El gran classificador

Carl von Linné és conegut, sobretot, per la gran tasca que va fer en el camp de la taxonomia, per la classificació que va dur a terme de tots els éssers vius coneguts, agrupant-los en regnes, classes, ordres, gèneres i espècies, a partir de la qual va idear, més tard, la nomenclatura binària o binomial. Amb aquest sistema de nomenclatura, els éssers vius es designen amb dues paraules: la primera, sempre amb inicial majúscula, n'indica el gènere, i la segona, tota amb minúscules, n'indica l'espècie. Aquest sistema de nomenclatura es fa servir encara avui en tots els éssers vius, noms com 'Homo sapiens', 'Canis lupus' o 'Capra hircus' en són alguns exemples. Però Linné va fer molts avenços científics més, com la classificació dels sistemes reproductius de les plantes. Si d'entrada fou contrari a les teories de l'evolució de Darwin, i mai no hi va arribar a creure del tot, amb els anys i a còpia d'investigar, es va debilitar la seva creença en la fixesa de les espècies.

Si voleu saber més coses de Linné, podeu consultar aquesta biografia de la Universitat de València, i podeu llegir a internet totes les cartes que va rebre o enviar durant la seva vida o fins i tot consultar una versió digital de l'herbari que va fer col·leccionant plantes durant anys i panys.

Informació extreta de:




No emprenyeu els arbres

S’acosta el 27 !


Pancartes als arbres

Des de Sant Andreu, Ciutadans anuncia el seu partit vulnerant el dret que tenen els arbres a no ser emprenyats. Un cop més queda patent la ignorància i la poca sensibilitat de la classe política envers els arbres. L'arbre urbà és tant ciutadà com qualsevol altre habitant de Barcelona.
Els socis i simpatitzants d'aquesta parida es podrien penjar la pancarteta d'allò que no sona i provar d'obtenir vots passejant-se així d'elegants pel barri...
Pere Mercadal Soler
Barcelona
*

Eliminaré més arbres que ningú

S’acosta el 27 !


Si us plau voteu-me
Voteu-me que sóc d’esquerres i ecologista de debó.
Voteu-me
Que sóc la sostenibilitat personificada
Voteu-me
Que soc més verda que l’enciam
Voteu-me
Que inauguraré més parcs que ningú
Voteu-me
Que subcontractaré més feina que mai
Voteu-me
Que escanyaré el treballador municipal
Voteu-me
Que eliminaré més arbres que ningú

Dedicat a la Imma Mayol Presidenta dels Parcs de Barcelona, en record de tots els arbres abatuts injustificadament en aquesta legislatura i especialment pels del Palau Reial de Pedralbes.

Ramon Tarter Garcia
Barcelona
*

dimecres, 23 maig de 2007

4 anys d'asfalt, cotxes i ciment


El GOB fa balanç de 4 anys de legislatura ELS DARRERS 4 ANYS:

MÉS CREIXEMENT URBANÍSTIC QUE MAI I 10 MILIONS DE M2 ASFALTATS

Ara fa quatre anys el GOB va simbolitzar el fracàs de les polítiques urbanístiques del pacte de progrés amb un paret de “bloquets”. Avui, a punt d’acabar la legislatura, el balanç d’aquest quatre anys de govern conservador no pot ser qualificat més que de “nefast” i ho simbolitzam amb l'acció que hem fet avui.
La fotografia de la realitat actual de l’illa posa en evidència un creixement urbanístic absolutament desbocat i sobretot la desfiguració paisatgística i territorial de Mallorca a causa de la construcció de 7 autopistes, a mes de l’impuls de la construcció de grans equipaments i infrastructures dins sòl rústic.

.El retrat dels fets més rellevants d’aquests quatre anys és el següent:

* L’any 2006 va representar un rècord absolut quant a habitatges finalitzats. Supera els dels darrers 10 anys, però és que fins i tot supera la mitjana dels anys 70, el moment del boom immobiliari més gran de la història.

* Tot i que el litoral segueix experimentant un gran creixement, els municipis de l’interior de l’illa, especialment aquells situats devora els grans vies de comunicació han crescut moltíssim: Campos, Sencelles. Inca, Montuïri...

* El planejament urbanístic de Mallorca segueix essent molt desenvolupista, a pesar del Pla Territorial de Mallorca ja que permet assolir els 3.380.000 habitants

* El fet més rellevant, però, d’aquests darrers anys ha estat la construcció d’autopistes. Aproximadament en aquesta legislatura s’hauran asfaltat 10 milions de m2 . En les 5 legislatures anteriors s’havien asfaltat de l’ordre de 6 milions de m2 de terreny.

Les conseqüències de la construcció d’autopistes són:

* un consum i una destrucció brutal de territori
* una aposta pel transport privat en detriment del transport públic
* una despesa econòmica espectacular
* la passa prèvia per un nou “boom” urbanístic, sobretot a les zones properes a les noves vies de comunicació.

* Si aquesta és el present , el futur és igualment preocupant el futur. A l’Informe que avui vos presentam passam revista també als projectes que es troben damunt la taula en aquests moments i que la seva execució representaria un increment de la destrossa territorial i ambiental
* Ampliació aeroport
* Nou equipament sanitari a son Espases
* Parc temàtic a Can Vairet
* Gran equipament esportiu al Sementer de Son Flor
* Polígon de Cotxes de Lloguer
* Més pedreres
* Polígon de cotxes de lloguer a Son Fangos
* Nous ports esportius
* Noves dessaladores, centrals elèctriques, incineradores,
* Nous polígons industrials
* Més camps de golf...

CONCLUSIONS: Aquesta legislatura s’ha caracteritzant per un creixement urbanístic com mai , traduït en la construcció de nous habitatges, amb més asfalt que mai (10 milions de m2), en un munt de projectes d’equipaments i infrastructures per possibilitar nous creixements urbanístics. Tot plegat , es tracta de creixements que d’una forma evident posen en perill el futur ambiental, social i econòmic de les Balears i ens allunyen encara més de la sostenibilitat, tant de mode als darrers anys.Si vos voleu descarregar fotografies, clicau aquí: http://www.gobmallorca.com/premsa


dimarts, 22 maig de 2007

Uruguai: iniciativa nacional per la suspensió de totes les plantacions forestals de pins i eucaliptus.


INICIATIVA A URUGUAI PER A LA SUSPENSIÓ DE LA REFORESTACIÓ

Organitzacions i persones reunides a Paso Severino llancen simultàniament a diferents punts del país la Iniciativa Nacional per a la suspensió de la reforestació.

Algunes d’aquestes organitzacions són “Asamblea por un Uruguay Natural Multiproductivo (Colonia), Productores y vecinos de Rocha, Movimiento de Chacreros de Mercedes, Producores y Vecinos de Libertad, Grupo Ecológico de Young, Grupo Eco Tacuarembó, MOVITDES de Fray Bentos, el Grupo Guayubira, REDES-Amigos de la Tierra, CEUTA, RAPAL i Unión Internacional de Trabajadores de la Alimentación y la Agricultura (Rel-UITA).”

Quasi un milió d’hectàrees del territori uruguaià estan reforestades, principalment amb eucaliptus i pins. Només quatre corporacions transnacionals, l’espanyola ENCE, la finlandesa Botnia, la sueco-finlandesa Stora Enso i la d’EUA Weyerhaeuser controlen 400.000 hectàrees
Cap dels impactes de la reforestació han estat avaluats adequadament per les autoritats dels governs que han dirigit el nostre país desde 1987, quan s’aprovà la Llei Forestal.
L’objectiu de les organitzacions que aquest dimarts llancen aquesta iniciativa nacional per la suspensió de la reforestació és constituir un moviment nacional, obert a totes les entitats i ciutadans que comparteixen la mateixa postura sobre els monocultius d’eucaliptus i pins i les seves conseqüències socials i ambientals.

INICIATIVA CIUTADANA PER A LA SUSPENSIÓ DE LA REFORESTACIÓ

Els dies 14 i 15 d’abril de 2007, a la localitat de Paso Severino, departament de Florida, delegats d’organitzacions de petits productors agropecuaris i d’altres organitzacions socials provinents dels quatre punts cardinals del país, reunits per a discutir en conjunt els problemes generats per el progrés de la reforestació, acordam que:

Considerant:

- L’absència d’estudis d’impactes socials i ambientals previs a l’aplicació de la llei forestal.
-Els impactes ja constats de les plantacions, que han significat:

. desallotjament de la nostra població rural.
. escasses oportunitats de llocs de treball, en condicions de treball inadequades.
. concentració de la terra en mans de grans empreses nacionals i estrangeres.
. transferència de quantiosos recursos econòmics de tota la població cap al sector forestal a través de subsidis directes i indirectes.
. esgotament i contaminació dels recursos hídrics.
. degradació dels sòls.

. contaminació de l’aigua i sòls per l’ús massiu d’agrotòxics.
. impactes greus sobre la flora, en particular, sobre l’ecosistema de prats.
. impactes greus sobre la fauna i aparició de plagues que afecten a altres produccions agropecuaries.
. impactes sobre el paisatge típic uruguaià.

En virtut de tot això, els i les presents decidim constituir un moviment nacional, obert a totes les entitals i ciutadans i ciutadanes que comparteixen els següents objectius:

Exigir la IMMEDIATA SUSPENSIÓ de totes les plantacions forestals de pins i eucaliptus, llevat d’aquelles de petita escala per aixopluc, ombra, llenya o productes d’ús propi del predi rural.

I, simultàniament exigir,

- Que s’avaluï de manera seriosa i completa els impactes socials, econòmics i ambientals de la reforestació amb la més àmplia participació de sectors de la Societat Civil, especialment els més perjudicats.
- Que en el pla d’ordenament territorial del país no s’incloguin els monocultius forestals, en funció de l’experiència dels seus impactes econòmics, socials i ambientals negatius per el país.
- Que se revisi la legislació forestal actual amb la més àmplia participació de sectors de la Societat Civil, especialment dels més perjudicats.
- Que s’apliqui l’article 47 de la Constitució –que restablí la sobirania del país sobre la gestió dels recursos hídrics- en particular al sector forestal.
- Que s’adopti una legislació que impedeixi la concentració de la terra en mans de grans empreses nacionals i estrangeres.
- Que es discuteixin les estratègies de desenvolupament local amb la més àmplia participació de sectors de la Societat Civil, especialment els més marginats.
- Que s’adoptin instruments legals per a garantir la permanència i millora de la qualitat de vida de les famílies del camp.

En definitiva diem:

- Sí a la diversitat productiva i no als monocultius forestals.
- Sí a la distribució equitativa de la terra –terra per a qui la treballa- i no a la seva concentració en mans de grans empreses nacionals i estrangeres.
- Sí a la defensa i preservació dels recursos naturals i no a l’explotació destructiva del ric patrimoni del país i la seva entrega a interessos empresarials.
- Sí al benestar de tots els orientals en harmonia amb la natura i amb la preservació del planeta.

I convocam a totes les entitats i ciutadans i ciutadanes que comparteixin aquesta plataforma a sumar-s’hi i participar activament en aquesta Iniciativa.

Biodiversidad en América Latina.

dilluns, 21 maig de 2007

Un greu perill per el garballó silvestre


Una voraç plaga d’erugues americanes amenaça la palmera autòctona de Balears.

A Formentor, Andratx, Llucmajor i Alcúdia s’han detectat plantes devorades per l’insecte.


MIQUEL ADROVER. PALMA

Una voraç plaga d’erugues sudamericanes amenaça la supervivència d’una de les plantes més emblemàtiques de les zones muntanyoses de l’illa: el garballó (Chamaerops humilis), que és la única palmera autòctona de Balears. Neix de forma silvestre a la muntanya i gaudeix de la màxima protecció, segons la conselleria de Medi Ambient.

Aquest insecte, anomenat eruga perforadora de les palmeres o paysandisia archon, causa un terrible dany a aquesta palmera. Perfora per complet els seus troncs i les fulles fins que perd tota la saba i mor. Els símptomes són fàcils de detectar, especialment per els forats a les fulles i en el tronc. A més, el garballó desprèn un líquid sucrós a causa de les perforacions.
Tècnics de la conselleria de Medi Ambient i de la conselleria d’Agricultura explicaren que han detectat aquesta plaga a zones enjardinades de Formentor, Andratx, Pollença, Alcúdia, Inca i Llucmajor.
Però en aquests moments la principal preocupació del departament de Sanitat Vegetal de la conselleria d’Agricultura és que l’eruga no s’estengui i ataqui a les plantes silvestres de garballó que cobreixen la Serra de Tramuntana i les muntanyes d’Artà. Segons explicà el tècnic d’Agricultura, Josep Rosselló, “fins el moment només s’ha detectat a zones enjardinades que utilitzen el garballó autòcton. De totes maneres, a la muntanya és molt més difícil de detectar, ja que ningú ens pot avisar”.
Aquest insecte pertany a la família dels lepidòpters i s’introduí a diverses zones del Mediterrani a través de palmeres procedents de sudamerica. En el cas de les Illes Balears ha atacat a la palmera autòctona.
Neix com eruga, que és quan realitza les perforacions als garballons i desfà el seu voraç apetit. Llavors, es transforma en papallona. Aquesta, que és diürna, és molt gran i pot arribar als 10 centímetres. Té ales de color marró clar i roig.
Les erugues són de color blanc rosat i l’únic tractament possible contra elles inclou productes químics que no es poden aplicar a la muntanya.
El garballó, fins el segle XIX va tenir una especial importància a Mallorca, ja que amb ell es confeccionaven tot tipus de productes, com és el cas de bosses, graneres i senalles. A la zona d’Artà i a la Serra de Tramuntana era un sector econòmic important.


L’escarabat de la palmera s’estén.

Desde Agricultura explicaren també que l’escarabat de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) s’està estenent cap a la zona nord de Mallorca. En concret, s’ha detectat un focus a la zona entre Alcúdia i Pollença. S’ha de recordar que existeixen uns altres 10 focus més detectats a la zona sud de Mallorca i que han obligat a talar un total de 47 palmeres totalment colonitzades per els insectes.

El tràfic de palmeres és el principal vehicle de transmissió dels escarabats, coneguts popularment com morrut roig de la palmera o “escarabajo de pico o picudo” per el seu poderós poder perforador.
Aquest insecte, a l’igual que l’eruga, devora les fulles tendres de les palmeres i després forada els seus troncs fins a causar-los la mort.


Un aspecte a tenir en compte és que no existeix tractament per a combatre aquest escarabat i quan es detecta la seva presència, la millor solució és la tala i la posterior incineració de la palmera per evitar el contagi. Els insectes van d’una palmera a una altra a la recerca de menjar.

Diario de Mallorca


Paisatge en el museu


País i paisatge (i 2)

La puresa de la mirada sobre el paisatge trobaria uns refugis privilegiats en la literatura, notòriament en la poesia, i en la pintura. La poesia illenca assolí el cim més alt des de Ramon Llull gràcies a Miquel Costa i Llobera i a Joan Alcover, que entengueren el paisatge com una cartografia de la pàtria ideal. Els poetes de l'Escola Mallorquina s'identificaren tant amb el paisatge que alguns moriren -artísticament- de sobredosi. I el paisatge, malgrat el trauma que han suposat alguns excessos en el seu consum poètic, ha continuat sent una peça essencial en la construcció de la pàtria ideal, d'aquest espai màgic on el poeta mira d'acostar-se a les fonts de la vida eterna.

El paisatge jugaria en la pintura en aquestes illes un rol més complex. A bord del paisatgisme, la pintura illenca salvaria alguns ràpids que la mantenien porugament estacionada en els meandres d'una tradició estantissa. Personatges com Ricard Anckermann (qui havia viscut a París i a Londres) o Antoni Ribas i Joan Bauzà trobarien en el paisatge els pretextos que necessitaven per modernitzar la seva paleta. La presència en el tomb de segle del XIX al XX de Rusiñol, Mir i Degouve de Nuncques a Mallorca seria decisiva perquè alguns artistes continuassin sent illencs però sense estar aïllats dels corrents europeus. Tot plegat tenia a veure amb la pintura, però aquesta pintura havia arribat a Mallorca i a Eivissa -sobretot- gràcies a pintors que venien a la recerca dels paisatges de les illes. I és així que el paisatgisme ha bastit allò que, si més no, són els fonaments de la pintura illenca moderna.

Amb els anys, és en la poesia i en la pintura que hem acabat aprenent a veure el país a través del paisatge. Algunes obres han esdevingut objectes sagrats de la nostra cultura. Mentre a fora de l'art tot es distorsionava, mentre el paisatge que havia atret el turisme era el primer que es destruïa en nom del turisme, l'art preservava el caràcter religiós i el component identitari de la tribu. És en l'art on batega el paisatge que va ser, on el paisatge encara és patrimoni comú, mentre que en la geografia se l'han apropiat uns pocs i, per al seu benefici, han maltractat el que era de tots.

Ignoram com serà el paisatge en el futur, però res no ens permet pensar que no empitjorarà. Segurament parlarem aviat, a les illes, de la «musealització» del paisatge, que el preserva però que, alhora, en condiciona la concepció i la vivència. L'experiència normal del paisatge (com l'han tinguda els viatgers del XIX, com l'ha contada Josep Pla, com l'han interpretada Anglada Camarasa o Antoni Gelabert) es restringeix insuportablement, envaïda per la barbàrie d'unes activitats que, sigui on sigui, del món, que es donin, tenen el mateix resultat depredador i banalitzador. La musealització del paisatge és la resposta? Segurament és una part de la resposta, una estratègia destinada a salvar la memòria. El preu, convertir el paisatge en passat, de manera que entre les pintures d'Erwin Hubert o de Fuster Valiente i els fragments salvats de la natura no hi hagi solució de continuïtat. Serà una altra cosa.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears