diumenge, 31 desembre de 2006

Bon any!


El faralló d'Albarca i tamarells
29 de desembre de 2006

dissabte, 30 desembre de 2006

Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (III)

14) COMERÇ VOLUNTARI, JUST I SOSTENIBLE

Donem el nostre suport a les moltes i diverses noves iniciatives comercials dins de i entre comunitats que no siguin coercitives i que siguin justes, sostenibles, beneficioses tant per productors com per consumidors i on les comunitats intercanvien mercaderies i serveis voluntàriament i de mutu acord, segons els seus propis criteris. Cap organisme internacional té dret a obligar un país o comunitat a acceptar inversions o comerç entre fronteres o a soscavar les prioritats locals. Totes i cadascuna de les oportunitats en matèria de comerç cal que siguin avaluades exclusivament per cadascuna de les parts en funció dels avantatges propis.

15) NI PATENTS NI MONOPOLIS SOBRE LA VIDA

Ens oposem a les patents comercials i/o monopolització de formes de vida. Totes les lleis nacionals o internacionals que permetin aquestes pràctiques estan violant la dignitat i respecte inherents a la vida, els principis de la biodiversitat i l’herència legítima dels pobles i agricultors autòctons d’arreu del món. Aquest principi és aplicable a la vida vegetal, animal i humana.

16) L’ARBITRARIETAT DE L’OMC EL CODEX ALIMENTÀRIUS... CAP A LES GRANS EMPRESES MUNDIALS

L’arbitrarietat i parcialitat d’organismes de normatives internacionals com l’OMC i el Codex Alimentarius cap a una agricultura basada en el monocultiu, a gran escala i per a l’exportació, o en una altre tipus de producció afí, és una causa directa de trastorn social, devastació medi ambiental i concentració antidemocràtica de poder per part de les grans empreses, en contra de les comunitats de tot arreu. Aquestes normatives haurien de ser declarades nul·les immediatament, tot produint unes noves que afavoreixin sistemes sostenibles,

la producció local i el control local sobre la distribució. Si aquest canvi de legislació fos denegat, aleshores caldria plegar d’aquells organismes que siguin destructius amb els sistemes sostenibles. També, caldria alenar els organismes internacionals (com l’ONU) a que generin nous sistemes de regulació que actuïn com a institucions internacionals anti-trust o anticoncentració empresarial, en un esforç per minimitzar la dominació de la gran empresa i els seus efectes nocius.

17) A FAVOR DELS SUBSIDIS: ARBITRARIETAT PER ALLÒ LOCAL

Caldria restituir els aranzels, les taxes d’importació i qualsevol altre mètode amb les quals els països tracten de fomentar la independència. Si fossin restituïts aquests mètodes, molts dels quals han estat titllats d’il·legals per les burocràcies mundials i han estat desfavorits, podrien ajudar a restablir la producció i la independència locals, i la seguretat en els aliments a llarg termini. Cal aplicar el principi de subsidiarietat, sempre que la producció local sigui desenvolupada per camperols locals, emprant recursos locals pel consum local, i caldria que les lleis i els beneficis afavorissin aquesta opció. El comerç seguirà existint, però caldria que és circumscrivís principalment a les matèries primes que no poden ser produïdes localment o que, gaudint d’una especial acceptació, no s’aconsegueixin localment. Cal que el comerç de llarga distància sigui sempre una opció disponible però mai la raó de ser (raison d’être) del sistema. Un objectiu imperatiu és una reducció significativa del comerç de llarga distància en general i, específicament, en la distància entre els productors d’aliments i els consumidors (quilometratge alimentari), reduint així els danys socials i ecològics.

18) NORMES DE SEGURETAT MÍNIMES, NO MÀXIMES

Cal retornar la prioritat de totes les lleis i normes sobre aliments a les que s’han arribat en acords bi/multilaterals entre nacions davant les prioritats de l’OMC mitjançant la creació d’un mínim, en compte d’un màxim, per a la seguretat dels aliments. Cap organisme internacional hauria d’adoptar lleis que obliguin un país o comunitat a reduir els seus propis criteris de comerç o de qualsevol altre concepte. Aquestes normes poden incloure controls d’exportació i importació, etiquetat, certificació i d’altres condicions. Caldria que qualsevol país o comunitat amb una normativa superior a l’acordada per organismes internacionals rebés una discriminació en positiu en termes de comerç. Cal que els països més pobres per als quals aquesta normativa és ara massa cara rebin ajuda financera per a la seva millora.

19) PROTECCIÓ EN CONTRA DEL DUMPING

Un element fonamental de les lleis sobre el comerç just és el dret a regular les importacions que impedeixin el dumping, a la protecció dels mitjans de vida dels agricultors nacionals, a assegurar una retribució justa pel treball dels camperols i camperoles i a la contribució a la seguretat alimentària. Cal que això prevalgui per sobre la legislació de l’OMC que, efectivament, permet i encoratja el dumping que practiquen els països més poderosos.

20) CANVIS COMPATIBLES

Reconeixem que els tipus de reformes anteriorment suggerides es poden aconseguir més ràpidament com a part d’un conjunt més gran de canvis on prevalguin pràctiques sistemàtiques i de visió del món, de forma que sistemes sostenibles socialment i ecològica puguin tenir prioritat sobre interessos empresarials. També és poden requerir canvis compatibles en altres sistemes en funcionament de la societat, de global a regional, d’empresa a comunitat. Caldrà reformar i examinar, entre d’altres, els sistemes d’energia, de transport o de fabricació, alhora que l’agricultura reprèn la petita escala i l viabilitat local. Tot plegat cal que estigui emmarcat en el context dels principis de subsidiarietat que retorni el poder polític de l’esfera mundial als àmbits locals i regionals.


21) ADOPCIÓ D’AQUESTS PRINCIPIS

Exhortem tots els ajuntaments, comunitats, comarques, comptats, províncies, estats i nacions i organismes internacionals a que adoptin els principis anteriorment exposats i a que treballin conjuntament per implementar-los.

Enllaç:




Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar

divendres, 29 desembre de 2006

Ferides que es tanquen






Ferides de poll (Populus alba) fetes per la motoserra
Rafel Mas, Búger 29 de desembre de 2006

TV3 i els arbres

A les vigílies de Nadal,
talen uns arbres als estudis de TV3


A TV3 i al canal 33, molt sovint donen noticies sobre els arbres i fan reportatges on expliquen coses dels arbres. Recentment ens han explicat les protestes ciutadanes contra la tala d’arbres al Tibidabo de Barcelona. Al programa ‘El Medi Ambient’, sovint els arbres en són els protagonistes. Al programa Thalassa del dia 15 de desembre ens van oferir el reportatge ‘El caçador de boires’, on explicaven que des de fa centenars d’anys, els antics pobladors de l’illa de Hierro han amagat gelosos la seva font màgica d’aigua dolça, una font estretament lligada a les boires i a un arbre. En el reportatge ‘L'arbre de Nadal’ del programa ‘30 minuts’ del diumenge 24 de desembre, van explicar els orígens d’aquesta tradició, quan d’abans de l'era cristiana els egipcis feien la festa del solstici d'hivern, amb branques de palmera dins de les cases per celebrar el triomf de la vida sobre la mort i els romans també feien servir arbres decorats, com en els països escandinaus, en aquella mateixa època, on organitzaven commemoracions al voltant dels arbres, i així fins a les costums actuals de l’arbre de Nadal.

Però el que no ens han explicat a TV3 i al canal 33 és la tala d’uns arbres als estudis de TV3 a Sant Joan Despí. Just a les vigílies de Nadal, la direcció de Televisió de Catalunya va decidir talar uns pollancres als estudis de la cadena a Sant Joan Despí per a l'ampliació d'una sala polivalent. Com era d’esperar, aquesta decisió no va agradar gens a diversos treballadors de Televisió de Catalunya, alguns dels quals, van fer arribar la seva queixa als seus directius, tot hi que no en van fer cap mena de cas, d’aquestes queixes.

Tot plegat és molt lamentable. Mentre la Televisió de Catalunya ens van explicant la importància dels arbres, decideixen tallar els seus, els nostres, si hem de fer cas que la Televisió de Catalunya és la nostre. I molt lamentable, també, que el principal mitja informatiu de Catalunya no hagi explicat en els seus programes aquesta deplorable decisió de la direcció de Televisió de Catalunya. Un mal exemple per a tots els ciutadans i pel conjunt del país.
·

dijous, 28 desembre de 2006

La nostra senyera


El dia de les bèsties


Les bèsties inhumanes

(...) No sé si és una imprudència referir-me ara a La lliçó d’anatomia del doctor Nicolaes Tulp, la famosa pintura de Rembrandt. el doctor Tulp, capell posat, perquè era privatiu del seu càrrec, imparteix la lliçó a un grup d’alumnes que l’observen amb cara de sorpresa i atents. Porta unes pinces en la mà, mentre dissecciona el braç esquerra del cadàver d’un ajusticiat. Diuen que les autòpsies es feien per demostrar la saviesa de Déu en crear l’home, encara que fos un criminal. També els criminals eren, al segle XVII, obra de Déu. I he de dir que vaig conèixer un capellà que, iniciada la guerra de 1936, els falangistes quasi es carregaren només perquè havia dit damunt la trona que també els rojos eren fills de Déu pare. Llavors, vull dir en temps de Rembrandt, les autòpsies es feien per demostrar la saviesa de Déu. Passats quatre segles, difícilment acceptaríem que l’home sigui l’obra d’un savi.

El cas és que aquell dia era el dia de les bèsties i la televisió ens advertia de la necessitat de protegir-les. Cert és que ens ha tocat un temps en què els braços no són suficients per defensar tot el que necessita esser protegit: les muntanyes, les cales, els torrents, els boscos d’alzines, les gallines autòctones, el bestiar cabrum, les ruïnes, els vells camins, els salobrars, les fonts, les sèquies, la llengua... Potser és una utopia imaginar que les intervencions sobre el paisatge no siguin agressives amb la terra. També és difícil de creure que la llengua del nostre poble algun dia deixarà d’esser agredida i contaminada. La nostra és una societat difícil: agredim el territori i alhora tractam de destruir els adversaris amb la mateixa eufòria que aplicam a la demolició del país. Les pales excavadores també pots trobar-les en la ment de molts homes i dones.

Gabriel Janer Manila

Un peu a la lluna.
Diario de Mallorca 14 desembre 2006.

dimecres, 27 desembre de 2006

Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (II)


8) IMPERATIUS PER PROTEGIR LA SALUT DE LA BIODIVERSITAT I DE L’ECOSISTEMA

Tots els sistemes d’agricultura i d’aliments sans depenen de la protecció del món rural, amb tota la seva biodiversitat intacta. Cal que aquesta protecció sigui una prioritat per a tots els governs i comunitats i caldria que tota la normativa legal confluís en aquest objectiu, malgrat això impliqui canvis en la tinença de la terra i la mida de la finca. Cap consideració comercial o mercantil, ni de cap altra natura, pot substituir aquest concepte. Els principis de ‘quilometratge alimentari’ reduït (la distància que recorren els aliments des de la font originària fins al plat), èmfasi en la producció i consum d’aliments locals i regionals i reduïts procediments tecnològics altament industrialitzats deriven tots en un objectiu més gran: el de la salut mediambiental i la vitalitat dels sistemes naturals.

9) EL DRET A UNA IDENTITAT CULTURAL I AUTÒCTONA

L’agricultura i els sistemes tradicionals de producció d’aliments són un aspecte essencial de la identitat autòctona i cultural. De fet, l’agrobiodiversitat depèn en gran mesura de la diversitat cultural. Totes les comunitats humanes tenen el dret de preservar però també de desenvolupar i d’enriquir les identitats culturals diverses, segons la pràctica i expressió històrica transmesa per generacions. Cap organisme nacional o internacional té el dret d’alterar els esmentats valors i pràctiques ni d’intentar canviar-los.

10) TRACTAMENT HUMÀ DELS ANIMALS

Les ‘granges-factoria’ industrialitzades i els sistemes similars per obtenir carn bovina, de pollastre i d’altres productes animals són notòries tant per les condiciones inhumanes com per les tràgiques conseqüències ecològiques i per a la salut pública. La producció a gran escala per a l’exportació acreix la gravetat d’uns problemes als quals cal sumar-hi l’ús d’irradiacions i de tecnologies antibiòtiques per tractar d’aturar els problemes inherents de malalties. A tots els sectors socials caldria una oposició activa a totes les lleis nacionals i internacionals que estimulen aquesta forma de producció.

11) EL DRET A CONTROLAR I GAUDIR DELS CONEIXEMENTS LOCALS HERETATS

Tots els pobles i comunitats autòctones i les entitats nacionals tenen el dret i l’obligació inherent de conservar la diversitat biològica i els coneixements heretats sobre els aliments i la seva producció, i a gaudir dels beneficis d’aquesta diversitat i coneixements sense intervencions externes. Aquests coneixements són claus per a la preservació d’una agricultura sostenible. Tots els pobles tenen també el dret d’establir els propis objectius en investigació i desenvolupament segons criteris locals. No s’hauria de permetre cap llei sobre comerç mundial o sobre drets de propietat intel·lectual que requereixi a les comunitats locals que segueixin normes sobre aquests afers que no siguin les pròpies. No s’hauria de permetre cap llei sobre comerç mundial o sobre empreses que soscavi els drets dels agricultors o comunitats locals a les llavors autòctones i a la innovació i coneixements acumulatius col·lectius o que promoguin la ‘biopirateria’, és a dir, el robatori de coneixements locals i diversitat genètica amb fins comercials. El dret dels camperols a emmagatzemar, millorar, vendre o intercanviar llavors és inalienable.

12) RELACIÓ BÀSICA ENTRE CAMPEROLS I MEDI AMBIENT

Reconeixem, donem suport i celebrem el rol dels camperols autòctons, tradicionals i a petita escala com a fonts bàsiques de coneixement i saviesa en allò referent a la relació apropiada entre éssers humans, la terra i la sostenibilitat a llarg plaç. La seva experiència directa en tots els matisos de la interacció entre plantes, sòl, clima i d’altres condicions, i la relació cabdal amb les seves comunitats cal que sigui protegida, recolzada i, quan sigui necessari, recuperada. Aquest paper històric no pot seguir amenaçat o interromput per sistemes de grans empreses dirigides per terratinents absents que operen amb models que ignoren les condicions locals i que les reemplacen per fórmules de ‘talla única’ inoperables.

13) EL DRET A SABER I A ESCOLLIR

Totes les persones, comunitats i entitats nacionals tenen el dret inherent a disposar de tota la informació sobre tots els aliments que consumeixen, els processos seguits per produir-lo i a conèixer el seu lloc de procedència. Així es reconeix el dret sobirà dels pobles a escollir, a través d’una informació escaient, els riscos que estan disposats a assumir en allò referent a salut i seguretat, tant en termes de benestar humà com de medi ambient. Aquest dret s’aplica clarament als aliments subjectes a procediments tècnics com pesticides, altres productes químics, biotecnologia i irradiacions. Cap entitat governamental, inclosos els organismes internacionals, tenen el dret d’amagar informació o denegar etiquetat obligatori i informacions de riscos, com el de la malnutrició. La denegació d’aquests drets hauria de ser considerada delicte i processada judicialment.

Enllaç:




Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar

L'arbre que fruita raïms de polipropilè















La figuera de marjal

A Sa Marjal de Sa Pobla hi creix una figuera que a l’hivern perd la fulla. A l’estiu fa figues i a l’hivern pengen d’ella raïms de polipropilè. Creix vora un canal, on l’aigua és dolça i la terra fèrtil.
El pagès que conra la vela sembra a l’hivern bledes i lletugues. A l’estiu les tomatigueres xuclen aigua del sòl, que puja per capilaritat de les parts més baixes. Així i tot, no està de més una regadeta de tan en tant. I l’eina triada per recollir l’aigua des del canal és un gran cullerot fabricat amb un bidó negre de PVC, soldat enginyosament a una vara d’acer.
Devers el mes de març es comencen a sembrar les tomatigueres i pebreres més primerenques. El “pagès reciclador” cobreix cada una de les tomatigueretes amb un mini-hivernacle. Si es talla el cul a un barral, aquest ens dona una cúpula transparent que permet el pas de la llum i el forat del tap és una obertura ideal per a la transpiració natural dels vegetals. Les tomatigueres poden així arrelar protegides del vent fred i de les gelades i en venir el bon temps ja van envant.
Aquests barrals també són utilitzats com a sistema barat de degoteig. A la base del barral es fa una petita incisió on s’hi afica un garrotet que deixarà anar les gotes d’aigua tira-tira.
Així es dóna una segona vida al polipropilè. El “pagès reciclador” a l’hivern recull aquests protectors, i els penja de la figuera formant vistosos raïms. L’any que vé tornaran a fer un bon servei. Ecologisme domèstic aplicat.
Rafel Mas, Buger 27 de desembre de 2006
·

dimarts, 26 desembre de 2006

Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (I)


PRINCIPIS PER A UNA AGRICULTURA I UN SISTEMA D'ALIMENTS SOSTENIBLES SOCIALMENT I ECOLÒGICA


1) L’OBJECTIU FINAL

La solució definitiva per als problemes socials, econòmics i ecològics assenyalats és una transició a una agricultura de petita escala, més descentralitzada, democràtica i cooperativa, no lligada a les grans empreses, com la practicada per comunitats d’agricultors tradicionals, per agroecologistes i per pobles autòctons durant dècades. Aquestes comunitats han treballat una agricultura sostenible basada en els principis de la diversitat, de la sinèrgia i del reciclatge. Caldria que totes les normatives i polítiques de tots els estaments de govern estiguessin adreçades a estimular i animar aquest tipus de solucions i també els canvis en altres sectors de la societat que emfatitzin la sostenibilitat.


2) L’ALIMENTACIÓ ÉS UN DRET HUMÀ

Tots els éssers humans del planeta tenen el dret fonamental a l’accés i/o a la producció d’aliments suficient per viure ells i les seves comunitats. Caldria que totes les normatives i polítiques s’orientessin a reconèixer aquest dret bàsic. Tots els governs –local, regional, nacional i internacional- tenen l’obligació de garantir aquest dret. No pot ser denegat en funció dels interessos del comerç internacional o processos mercantils ni per cap altra raó. En aquells casos on els governs locals no puguin acomplir les seves obligacions, sigui per catàstrofes o per altres circumstàncies, la resta de nacions estan obligades a proveir l’ajuda necessària, segons cada circumstància.


3) L’AGRICULTURA DESCENTRALITZADA ÉS EFICIENT I PRODUCTIVA

Rebutgem la idea que la globalització de l’agricultura industrial tecnològica i la homogeneïtzació de cultius esdevingui més eficient que l’agricultura diversificada i de comunitats locals o que l’agricultura tradicional profundament arrelada en cultures autòctones. L’agricultura industrial tampoc redueix la fam mundial. Un innombrable nombre d’experiències i estudis demostren justament el contrari, ja que el sistema de monocultiu industrial allunya els camperols de les seves terres, provoca detestables costos externs al medi ambient i a les comunitats rurals i és, en si mateixa, susceptible de patir plagues i una gran quantitat de problemes intrínsecs. Malgrat tot, i segons la majoria de patrons d’avaluació, les finques agrícoles de petita escala i biodiversitat han resultat tan productives com els grans monocultius. Caldria que totes les polítiques dissenyades en tots els estaments de la societat afavorissin les finques agrícoles petites i els principis de l’agroecologia per augmentar la seguretat dels aliments i per assegurar unes economies rurals vives i sòlides.


4) LA TERRA PER A LES PERSONES, NO PER A LES EMPRESES

Com la pèrdua de terres de llaurar de pocs propietaris a favor de grans terratinents i empreses multinacionals és la causa principal de la fam, de despossessions de terra i de pobresa, donem el nostre suport a totes les mesures que ajudin a la gent a quedar-se o a retornar a les seves terres tradicionals. En els casos on pobles i comunitats hagin estat desproveïts de les seves terres tradicionals i de la seva capacitat de conrear els seus propis aliments, o de viure d’una forma autosuficient, donem un suport explícit i diàfan a una reforma redistributiva de la terra que permeti a les persones tornar-hi, així com també a un enfortiment de les comunitats locals per controlar les seves vides.


5) SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Donem suport al principi fonamental de sobirania nacional, regional i comunal sobre els aliments. Totes les entitats i comunitats locals, regionals i nacionals tenen els inherents drets i obligacions de protegir, mantenir i donar suport a totes les condicions necessàries per alenar la producció d’una quantitat suficient d’aliments sans d’una forma que conservi la integritat de la terra, l’aigua i l’ecologia del lloc, que respecti i mantingui els mitjans de vida dels productors i que sigui accessible a tota la gent. Cap empresa o organisme internacional té cap dret a alterar aquesta prioritat. Tampoc cap organisme internacional té dret a demanar a un país que accepti productes d’importació en contra de la seva voluntat, sigui quina sigui la raó.

6) APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

Tots els éssers humans tenen el dret a una alimentació sana i nutritiva. No s’hauria de permetre cap procediment tecnològic en la producció d’aliments fins que es comprovi el compliment de totes les normes locals de seguretat, nutrició, salut i sostenibilitat. El principi de precaució cal aplicar-lo a tots els casos.


7) ALGUNES TECNOLOGIES DISMINUEIXEN LA SEGURETAT DELS ALIMENTS

Alguns procediments tecnològics com l’enginyeria genètica, els pesticides, els fertilitzants sintètics i la irradiació d’aliments... no són compatibles amb la seguretat dels mateixos ni amb el medi ambient. Cadascun d’aquests procediments és una amenaça inacceptable a la salut pública, provoca impactes mediambientals irreversibles i viola els drets inherents dels camperols a protegir les seves parcel•les locals dels agents contaminants. Per això, el seu ús és incompatible amb la viabilitat de l’agricultura sostenible. Cap organisme internacional té dret a implementar legislacions que obliguin qualsevol país a acceptar aliments o importacions agrícoles que hagin estat produïdes d’aquesta manera o d’alguna altra que el país consideri que va en detriment seu, de la salut pública, del medi ambient, de les seves tradicions culturals, de l’agricultura local o per qualsevol altra raó.

Enllaç:






Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar

Una molècula bipolar



L’aigua


Als planetes més pròxims al Sol l’aigua s’evapora i no hi ha masses líquides. Als més allunyats, es glaça. L’aigua té sens dubte, una importància transcendental en l’evolució de la vida. Com es van formar els oceans? Va arribar aigua amb els meteorits i va haver-hi emissions volcàniques. Al principi, l’aigua de pluja bullia en caure. A poc a poc, en augmentar el refredament i formar-se la crosta granítica, les pluges van arribar al sòl i van donar lloc a uns protooceans, mentre una altra part de l’aigua seguia atrapada a l’escorça. Els impactes posteriors, ja molt menys freqüents, fracturaven l’escorça i alliberaven part de l’aigua retinguda, que s’afegia als mars. Hi havia aigua que arribava als mars a través de surgènci8es hidrotermals com les que encara hi ha en molts llocs dels oceans, amb una composició química molt diversa a causa de la presència de materials dissolts a altes temperatures, però en conjunt la composició inicial devia assemblar-se a l’actual.

L’aigua té propietats decisives que no comparteix amb altres líquids. Una d’elles, la capacitat de dissolució, té molt a veure amb la composició dels oceans. Aquesta ha canviat després per les aportacions de materials des de l’escorça emergida dels continents, per meteorització, erosió i arrossegament en dissolució; per l’intercanvi amb l’atmosfera (dissolució de gasos, aportacions de la pluja al mar, despreniment de substàncies volàtils del mar a l’atmosfera, etc.); i per sedimentació de materials en els fons marins. En aquest últim procés fan un paper molt actiu els organismes, especialment els que fabriquen closques, i la seva velocitat ha variat al llarg de la història. A causa de la seva molècula bipolar, l’aigua posseeix una constant dielèctrica elevada que pocs líquids igualen. Aquesta propietat fa que s’hi dissociïn les sals en ions (la qual cosa augmenta la seva capacitat per conduir electricitat, una bona raó per no tocar un endoll amb les mans mullades) i s’hi dissolguin molts materials. (...)

Jaume Terrades

Biografia del món
De l’origen de la vida al col·lapse ecològic.


dissabte, 23 desembre de 2006

Cesc, un amic dels arbres

En ‘Cesc’, el ninotaire i pintor Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927), va morir ahir a la tarda a Barcelona, als 79 anys.
Cesc ha estat un dels millors ninotaires dels país, els seus dibuixos i les seves entranyables vinyetes, amb el reflex de la vida quotidiana i gairebé sempre amb un gran contingut social, ens feien somriure i també ens feien pensar.
En moltes de les seves il·lustracions i vinyetes també es pot veure que era un gran amic dels arbres i de les plantes. Des d’aquí el nostre record i homenatge.
Cesc. Fotografia de Antonio Nodar, dibuix de Cesc
·

Casserolada entre araucàries i palmeres

Quan he passat pel Born, camí del Consolat de la Mar, he pogut veure davant la seu del Virrei espanyol, una munió de gent obscura que siulava amb pitos i cridava no sé què d’un tal Rubalcaba, ben enmig onejava el seu emblema: la bandera espanyola.

Més endavant, en arribar al Passeig Sagrera, he copsat tot d’una que a la casserolada en contra de la corrupció política hi havia manco gent que a l’altra. Deu n’hi do però quina gent, era un mosaic de sons i colors, alegre, però també indignada, molts tenen els cabells blancs, però també n’hi havia de joves. Encara que plovia, no semblava que ningú frisés de partir, potser havíem d’haver continuat anant a fer un variat i unes cerveses tots plegats i idear més trobades i formes de lluita per a ser més i a fi de no permetre perdre un pam més de la nostra terra sota el ciment regat de doblers.

divendres, 22 desembre de 2006

Corrupció

DIGUEM PROU A LA CORRUPCIÓ!!

> >CONCENTRACIÓ-CACEROLADA

> >DISSABTE, 23 DE DESEMBRE

> >DAVANT DEL CONSOLAT DE LA MAR, 12H.

> > Ja n'hi ha prou!! Un grup de persones vinculades a diferents col.lectius entenem que el poble de Mallorca ha d'expresar el seu rebuig pel cáncer de la corrupció que s'estén per tota l'illa i pel trist espectacle d'uns governants que es neguen a assumir les seves responsabilitats. Ens sentim avergonyits i escandalitzats davant l'obscena exhibició de falsetats i manca d'escrúpols.

Ens prenen per beneits. Perquè sabem que el problema de la corrupció urbanística és també el de la manca d'habitatge i derecursos per a les vertaderes mancances socials. Perquè no hi ha poble que es mereixi un càstig com aquest.

Vos convidem a una concentració-cacerolada pacífica i oberta a tothom. No és moment d'estar callat. Expresem el nostre rebuig. Fes-te una pancarta personal amb una cartolina i acudeix a la convocatòria amb objectes per fer renou. Que el teu silenci no et faci còmplice.

> >

> >PASSA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES.

> >Salut!

El pas de l'hivern

Arriba l'hivern i reneix el sol
Avui divendres, 22 de desembre del 2006, a les 1:22 hores, s’acaba la tardor i arriba l'hivern.
El temps del pas de la tardor a l'hivern és el solstici d'hivern, és quan el Sol assoleix una menor altura respecte l'horitzó al migdia. Avui serà el dia més curt de tot l'any, el dia en què tenim menys hores solars perquè es pon abans, el Sol sortirà a les 08:16 hores i s'amagarà a les 17:25 hores.
A partir de demà el sol ja comença a créixer i és en aquest moment quan es comencen a celebrar els dies de Nadal. Gairebé en totes les cultures s’han celebrat de sempre les festes del naixement del Sol, el Sol Invicte. Pels romans eren
els "Dies Natalis Solis Invicti". Aquestes celebracions romanes, que tenien lloc en el moment que la durada de la llum diürna comença a incrementar després del solstici d'hivern, el "renaixement" del sol, són les que varen prefigurar i donar nom a l’actual Nadal: “Natalis, Nadal”.
~
~
Un petit poema de Nadal
~
“VERD + BLAU”

“Dels seus braços ja es gronxen,
aquelles petites i delicades llumetes,
el pas del hivern es comença a palpar.

Del seu cor es desprèn un somriure
perquè en l’home ha cregut sempre,
una nova oportunitat acaba d’arribar.

És l’arbre de Nadal que ens mira des del jardí,
recordant amb la seva presència
que només vetllant-lo i tenint-ne cura
el seu desig pot esdevenir real.

És l’arbre de la Pau que batega des de dintre,
recorrent incansable fulls de calendari,
sense esgotar-se darrera paraules buides,
allargant-se generós tot l’any.”

Franc Guinart / Desembre-2006
~
~
Sempre he cregut que els arbres tenen una dimensió espiritual que molt sovint escapa de la nostra capacitat de comprensió racional. Qualsevol disciplina simbòlica sovint ens hi pot apropar una mica,
la resta és qüestió d'amor, o com a mínim, d'admiració envers
la mare natura i la seva bellesa. Franc Guinart

~
Gràcies, Franc, per aquest poema, per la teva felicitació
i per la teva aportació a ‘Amics arbres · Arbres amics’.

Imatges: ·
[ unruhe ] · [ Sergi Bernal ] · [ Lapicero ] ·
~

dimarts, 19 desembre de 2006

L'arbre més gros de Catalunya

De l’arbre sant de les tradicions belles,
en rebroten nous i tendres brots,
ni el vent, ni el sol, en faran estelles,
treballant amb ferm fervor,
per enaltir les costums catalanes,
la fe, el treball, la virtut i l’amor.

Bones festes de Nadal i Any Nou
~
L’arbre més gros i mil·lenari de Catalunya
~
Aquest arbre es troba per situar-vos al Vallès Oriental, poble de Cardedeu, continuar amunt fins a Cànoves, camí cap al pantà de Vallforners, i segueix fins a Can Cuc, que hi ha un hostal. Es pot arribar en cotxe particular fins una explanada expressa per aparcament, a partir d'aquí, si puja a peu per un camí costerut i pedregós de 5 Km. Que arriba fins a Can Cuc. A L'hostal disposen de 3 Land Rower, perquè a dalt només hi ha aparcament per tres cotxes, per això si es vol pujar amb cotxe, s'ha de contactar amb ells, i et baixen a buscar a l'explanada-aparcament. Us puc dir que s'hi menja molt bé, hi vaig estar el divendres amb un dinar nadalenc d'empresa.

Benet Coll
~
Gràcies, Benet, per la teva felicitació, per la fotografia
d’aquest magnífic arbre i per la teva aportació
a ‘Amics arbres · Arbres amics’.

~

diumenge, 17 desembre de 2006

Qui estima Biniali ?


El meu poble

És un poble petit i allargassat a banda i banda d'una carretera molt secundària, que fa de carrer principal. Perpendiculars a aquest carrer (que té diversos noms) hi ha vuit o deu carrerons que donen a foravila. Hi ha una església molt guapa i molt gran (com a tots els pobles de Mallorca) del segle XVIII. Té dues placetes precioses. Hi ha una botiga de coses de menjar, que també és estanc, tres bars i un restaurant. No hi ha cap banc (dels de dobbers) ni cap supermercat, ni cap tot a cent. Ni policia ni municipals. No hi ha ajuntament perquè és una pedania. A la majoria de mapes de les Balears, no hi surt. És una sort. Si hi veus qualque turista, és perquè s'ha perdut. Empadronats, som uns 160. Quasi sempre hi trobes llocs per aparcar.

Al meu poble no s'hi han fet gaires barbaritats urbanístiques. Una casa nova que pareix un búnquer; una font amb caps de lleó que no feia gens de falta i que, malgrat el que pensen molts pobletans, no fa gens bonic; una altra casa estreta que l'amo creu que és un palau; una porta d'entrada d'alumini i vidre que és un delicte; un empedrat negre al voltant de l'església que fa pecar... i para de comptar. La majoria de cases son guapíssimes i, les que no ho són tant, aiximateix són guapetes. El meu poble, però, no és un paradís. Hi passen massa cotxes a tota pastilla, hi passen camionassos que s'emporten persianes, no hi ha avisadors acústics que facin returar els vehicles, quan plou es fan bassiots als carrers laterals, els mòbils de segons quines companyies no tenen cobertura... És a dir, no és un paradís, però poc se'n falta.

Però ara ha arribat el progrés. En forma de xalets adossats. No volem ser menys que els andritxols, que són els habitants d'Andratx. Els binialers, que som els habitants de Biniali, no volem viure en un poble antiquat i perdut enmig del Pla. Ca barret! Ara que han arribat els constructors, hi ha alguns conciutadans que els venen les cases o els terrenys per fer-hi allò que els doni la gana. Sense pensar, ni constructors ni venedors, que tenim un paisatge urbà sense destrossar, que es poden fer cases com Déu mana per al jovent que puja i que, els qui recullen firmes i els qui firmen per protestar contra l'endemesa urbanística no som, precisament, enemics seus, sinó els qui estimam el llogaret. Que és una manera d'estimar la vida i no els diners.

Maria Antònia Oliver