Una liana enfilant-se per un plàtan

Solandra, Solandra maxima

Darrerament vaig molt atrafegat, vaja, com molt de bòlit vull dir. I sort en tinc d’estar al parèntesi entre quatrimestres. Ahir mateix estava recolzant un amic fotut a l’hospital amb la mateixa malaltia que va patir en Solander. Aquesta nit he estat a Homs, sense munició, on la situació era esgarrifosa. Després m’ha tocat discutir la reforma laboral i una declaració de política ambiental molt friki. M’he llevat encès: cafè i a córrer. He sobreviscut al matí fent paisatgisme de combat per arribar, finalment, a quedar-me parat i ben parat. Aquí veieu el què fa el cas:

La contemplació d’aquesta fabulosa liana tropical enfilant-se per un plàtan ha estat un bon regal de l’atzar. Gràcies a la biodiversitat del Cap i Casal puc gaudir d’aquesta lluminosa sorpresa que té per nom botànic Solandra maxima i en català es diu solandra o datura groga. L’elegància amb la qual s’enfila vers la llum no és exempta de riscos i el gest valent s’exposa a la mutilació d’una retallada. Però fa allò que ha de fer.

Li envejo aquesta determinació, aquesta bellesa hivernal i la seva discreta toxicitat que la fa invulnerable als herbívors. I què me’n dieu de no haver de pagar res pels recursos que li calen per a vegetar ? Té el privilegi de viure al marge del merder que ens han regalat per no ésser autòtrofs...

No passa cada dia això de trobar-me amb una flor tan interessant !

J.D. Fernàndez i Brusi