L'auró murmura

Auró. Montcabrer, Serra de Mariola, Cocentaina (el Comtat). Foto de Toni Rutab.

Jove auró d'Agde

Elegia a Agustí Bartra

Quietud ran de mar. El temps era eixut.
Jove auró d'Agde, tendre arbre vençut,
al bosc s'amagava filferrada endins;
el mar part de fora, tranquil plany salat,
malgrat a la vora no l'alimentava.
Arbre corsecat, despullat de verd,
escapçat de braços per la branca enterca
sense llibertat. Part de fora el mar...
i tant a la vora! Cementiri mar
esguardaves tombes sense nom colgades
entre filferrades: Hades de sorra,
portal de gregal; plor, cel, vent i pell
damunt dels morts i món de sarna i polls.
Miraves el vell Gólgota salat:
estrelles de mort, l'erable, jueus,
pirates i creus. Fossar reposat.
Això era l´home: un arbre arrencat,
un auró tot roig d'un nou Reich de foc,
estelat amb sang, de dos-centes mil
branques certes. Crist. Home. Llar de l'ombra.
S'esfullaven cors: la tardor dels llops.
Començava el clam en un mar irat.

Carles Lapont
(n. 1969)

Auró blanc (Acer campestre). Redwood Ln, N Davis. Foto de Jim Harding.

A un auró

Farà aviat un any que cada dia
et veig per la finestra al meu costat,
oh noble auró d'un jardinet, que muntes
més alt que no el teulat!

T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te
de gronxada pintura en fi dibuix:
gran pomell d'angles, dominant el ròssec
de fulles en garbuix.

T'he vist, en afermada primavera,
movent a flocs el teu ramatge espès,
i entaforant-hi mes de cinc finestres
i retallant-ne tres.

Ja encambres dues merles amoroses;
gais, pluja i vent vanen ton delit;
mous fulles fosques i arracades tendres
i el sol juga amb ta nit.

I en l'alt escaig de la claror del día,
quan als carrers la fosca, s'ajaçà,
dalt de ton cim els falciots fressegen
com dalt d'un campanar.

Sovint em veus entre papers i llibres,
arraconats de la cortina els plecs,
o cercan ton consol en la fatiga
o solament perplex.

Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure;
tu no m'hauries d'envejar aquest do:
ara, en el fred i amb testa esblanqueïda,
encara dones flor—.

Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies!
Si algú roba el meu nom, temps a venir,
que no retreguin una tasca incerta,
sinó el teu cor veí.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

Auró blanc (Acer c.). March-Auen, Gänserndorf, Àustria. Foto de Hermann Falkner.

Els meus

(Homenatge a C. Pavese)

Va fer anys de presó i ara li paguen
una pensió petita. Només demana
canviar-se cada dia la camisa blanca
i sobretot que sigui ben planxada.
Mira els nens que juguen, s'adorm
davant la tele i al matí surt
a comprar el pa i algun diari.
A la tardor ha confós una fulla
roja d'auró amb un cor i ha vist,
com un llampec que encén, fugaç, el cel,
unes cames de dona i un desig ple,
com d'algú altre. No en pot recordar el nom
però encara li veu els ulls
-aiguamarines d'un oceà exòtic-.
I s'emociona com pateix pel fill malalt
o enyora el gos mort l'estiu passat, de vell.
Li agrada el cel sagnant quan mor el dia
i el silenci humil del mes d'agost.
Ho té tot ben lligat: els ha fet prometre
la bandera roja per mortalla
i que escamparan les cendres al rec
de plàtans joves on moltes tardes
juga amb els veïns a la petanca.

Francesc Parcerisas
(Begues, Baix Llobregat, 30 novembre 1944)

Auró blanc (Acer campestre). Dombes, Ain - Arpitània. Foto de Franck Rimaud.

Sorpresa d'abril

Esperava trobar una primavera
i l'ha sorprès l'hivern. Damunt les branques
glaçades de l'auró, és lleu l'espera:
ser un punt vermell entre les taques blanques.

Melcion Mateu i Adrover
(Barcelona, 14 agost 1971)

Auró blanc (Acer campestre). Pallars Sobirà. Foto de Jordi Roy Gabarra.

Confessions d’un vividor

(fragment)

Estim la meva terra.
L’estim amb bogeria!.
Encara que sobre ell hi caigui tota la tristor i la floridura dels salzes.
Gaudeixo amb els musells immunds dels porcs
I amb les estridents notes dels gripaus enmig del silenci nocturn.
Estic malalt dels records d’infància,
Somnio amb la boira i amb la humitat dels capvespres d’abril,
quan el nostre auró es posà a la gatzoneta.
Per escalfar-se els ossos amb la foguera del crepuscle.
Grimpant de branca en branca,
Quants ous no vaig robar dels nius de les cornelles!
Seguirà sent el mateix d’abans, amb la seva copa verda?
Tindrà encara tan dura l’escorça?

Serguei Aleksàndrovitx Iessenin
(Konstantinov, R'azan, 21 setembre [jul]/ 3 octubre 1895 [greg]
- Leningrad, 28 desembre 1925)
•

ИСПОВЕДЬ ХУЛИГАНА

Я люблю родину.
Я очень люблю родину!
Хоть есть в ней грусти ивовая ржавь.

Приятны мне свиней испачканные морды
И в тишине ночной звенящий голос жаб.
Я нежно болен вспоминаньем детства,
Апрельских вечеров мне снится хмарь и сырь.
Как будто бы на корточки погреться
Присел наш клен перед костром зари.

О, сколько я на нем яиц из гнезд вороньих,
Карабкаясь по сучьям, воровал!
Все тот же ль он теперь, с верхушкою зеленой?
По-прежнему ль крепка его кора?

Есенин Сергей Александрович

Auró negre (Acer Monspessulanum). Sellés. Foto de Xevi V.

De nit el meu cor

Al vespre sentim el crit dels rat-penats.
Dos cavalls negres salten per la prada.
L'auró vermell murmura.
Al caminant es mostra el parador en el camí.
Magnífic és el gust del vi jove i les nous.
Magnífic: trontollejar ebri pel bosc capvespral.
Pel negre brancatge sonen campanes doloroses.
A la cara cauen gotes de rosada.

Georg Trakl
(Salzburg, 3 febrer 1887 — Cracòvia, 3 novembre 1914 )
(Traducció de Feliu Formosa)
•

Zu Abend mein Herz

Am Abend Hort home donin Schrei der Fledermäuse.
Zwei Rappen springen auf der Wiese.
Der rote rauscht Ahorn.
Dem Wanderer erscheint Die kleine Schenke estic Weg.
Herrlich schmecken Junger Wein und Nüsse.
Herrlich: taumeln zu betrunken en dämmernden Wald.
Durch Schwarzes Geäst Tonen schmerzliche Glocken.
Auf des Gesicht tropft Tau.

Georg Trakl

Auró negre (Acer Monspessulanum). Alòs de Balaguer. Foto de Ferran Turmo Gort.

Canal de Santa Agnès

En flama viva
s'apaga el foll incendi
de l'estiuada
–fulla d'auró estampida
contra la terra negra.

'Miquel Desclot'
Miquel Creus i Muñoz
(Barcelona, el Clot, 20 març 1952)

Auró negre (Acer M.). U Castellu, Linguizzetta, Còrsega. Foto de Di De.

Ego Sum

Sóc només una dona i una veu
que cavalca l'albada cada dia
i serveix la memòria del present.
Jo sóc del mar perquè em salo la pell
i duc saba d'auró dins les pupil.les,
sóc amant d'una cala amb una ermita
i un ombradís que calma pensaments.
Sóc dona enmig el bosc i entre l'asfalt,
que s'emmiralla als ulls que li prepares
i necessita perpetrar l'amor
en nits desangelades.
No he enyorat cap passat llevat del meu
ni faig prediccions de l'esperança.
Jo volo dins el fum dels sentiments
i em dissipo en la mar de les paraules.
Sóc només una dona i ara et vull;
no vull el cos ni el to ni la mesura,
si estimo, vaig endins com una llança.
T'ho demanaré tot: el cor de l'ànima,
però em reservaré perquè només
vull ser el meu propi cor i aprendre'm sempre.

Núria Esponellà
(Celrà, Gironès, 4 febrer 1959)

Auró negre (Acer Monspessulanum). Altiplà del Carst. Foto de Stefano Zerauschek.

Vesprada

Parlem de la guerra
Al jardí baionetes de lliris.

Seiem a l'agrunsadora.
Rere un revolt es perd una trompeta.

Ens empeny l'aire.

Cap amunt la vida.
Cap a vall la mort.

Cap amunt la vida.

Res no ens avisa.
S'encenen els camps de petroli
d'una posta de sol.
Un perruquer talla les fulles a un auró.

I tu em mires
com si en sabessis més.

Ewa Lipska
(Cracòvia, 8 octubre 1945)
(Traducció de Josep Ysern i Lagarda)
•

Popołudnie

Rozmawiamy o wojnie.
W ogrodzie bagnety irysów.

Siedzimy na huśtawce.
Za zakrętem znika trąbka.

Popycha nas wiatr.

W górę życie.
W dół śmierć.

W górę życie.
W dół śmierć.

W górę życie.

Nic nas nie ostrzega.
Dopalają się pola naftowe
zachodu słońca.
Fryzjer przycina liście klonu.

Ty patrzysz na mnie
jak gdybyś wiedział więcej.

Ewa Lipska

Auró negre (Acer M.). Supramònte di Orgosolo, Sardenya. Foto de iosto2009.