divendres, 10 de febrer de 2012

La mimosa ja és desclosa

Si miro per la finestra
veig la lluna i un estel
—petita falç en creixença
i pampallugueig rebel—,
la torre de Collserola
que guspireja, fidel,
i l’ampla nit que s’acosta
com un fantasma de gel.

La mimosa ja és desclosa,
olor amarga, llum de mel.

Celdoni Fonoll
(Calaf, 1944)
(Tocat d’amor. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1997)
Celdonifonoll.cat

Mimosa

Esclat de groc en l’adormit verger,
cant de tendresa, joia del gener.

27.01.2005
(249 anys del naixement de Mozart
i 60 de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz.)


Celdoni Fonoll
(Calaf, 1944)
(Arbres dels nostres paisatges. Valls: Cossetània Edicions, 2007)

Celdonifonoll.cat

·Foto 1: Mimosa del Parc Güell, foto de Lloll Bertran ·
· Foto 2 i 3 de Joan Vicenç Lillo Colomar ·

4 comentaris:

Remeis ha dit...

Gràcies amics Arbres, perque aquestes fotos donen esperança, sembla que la primavera està a la porta del devant i no a la del darrere.. !!!! Imagina.. poemes del Celdoni Fonoll, fotos de la LLoll, al.legria, complicitat, innocència...i estima a la natura !
Amb " la que està caient " i jo miro aquest blog i retrobo l' essència del arbre florit i quasi bé en sento l' alè. ! Gra`cies !!!
Ibèria

Carme ha dit...

A casa meva encara no... encara els falta una mica... massa fred!

Salvador ha dit...

Veig que a molts ens inspira contemplar com s'obren les mimoses. Es una flor que ens alegra enmig dels freds de l'hivern.
Jo mateix li vaig dedicar un post en el meu Blog ara fa uns pocs dies: http://sorrobloc.blogspot.com/2012/01/es-temps-de-mimoses.html

Adam ha dit...

Que maco aquest poema i les fotos de la Mimosa. Quina pena que on visc, a Manlleu, no hi creixen bé, pel fred, la meva tieta en té una plantada i aquest fred del Febrer 2012, la afectat i ha matat la majoria de flors i fulles, a veure si es recupera i l'any que bé veiem flors.