dimecres, 1 de febrer de 2012

Pensaré en els arbres


Pensaré en els arbres perquè m'ajudin

Fa estona que no escric al blog. A vegades em fa vergonya quan hi penso. Perquè tots estem fets d’una pasta i jo que agraeixo formes antigues de la meva ensenyança, quan hi som hi som. El compromís no el defuig, ben al contrari. Però les coses venen com venen. Si, com a vegades sembla amb aquest invent que no conec del Twitter, la cosa fos tan fàcil com transmetre els pensaments, les accions que cada dia o sovint hom realitza, en aquest cas en relació als arbres, es podria saber que en aquest cas jo sempre hi som. Avui, sense anar més lluny i gràcies a la meva feina que repetiria tantes vegades em donessin l’oportunitat de viure, he marcat 237 pins per talar. Ho he fet amb un tallador de nissaga de Bunyola, en Joan Verdera i Riera i dos excel•lents treballadors de Bulgària, en Joan i en Xisco.

No passa dia que, en un sentit o altra, el meu pensament o acció no tinguin relació amb els arbres. Malamen sigui fornir malastrugances contra els qui donen ordres de maltractar els arbres del meu poble. O al contrari, contemplar la feina ben feta d’un veïnat del meu poble a l’hora de podar figueres, garrovers, ametllers, pruneres i qualque albercoquer i ordenar la rama per dar-li sortida.

Com em preocupen els boscos de la Serra i sent vergonya aliena de veure que el mal govern que el meu poble ha posat al Consolat de Mar, anuncia en castellà l’aparició del llibre “Arbres i boscos de les Illes Balears”, en el qual he aportat un gra d’arena amb qualque foto del fleix.

Cada vegada que contemplo la Serra i els seus boscos, sento tanta aproximació i entesa envers el seu present, passat i futur. Perquè admiro la vegetació del Myotragus, respecto els olivars i marjades, abomino dels constructors, polítics i propietaris que l’han tan maltractada i confio encara en aquest poble perquè se n’adoni de tot plegat.

Demà serà un altra dia i el capvespre parlaré amb un home a qui respecto i que em farà situar-me enfront de mi mateix perquè li respongui. Pensaré en els arbres perquè m’ajudin.
JV

Fotos JV 11

3 comentaris:

jd ha dit...

Ahir vaig rebre els escrits del mes i vaig veure com vola el temps ! Tampoc jo he pogut col.laborar darrerament però - com tu- cada dia toco arbres.
Malgrat la complexitat del temps que ens toca viure podem estar contents d’escarrasar-nos en aquesta feina.
Penso que ens hauriem de preocupar només d’allò del qual en som estrictament responsables. Tu que ets un esperit lliure no has de passar comptes ni amb tu mateix.
Acceptar la merdagada que hi ha no vol dir resignar-se, vol dir que ens haurem d’entrenar amb un bon bastó per a no esquitxar-nos i esperar el moment adequat per a remenar-la.
Els arbres ens ajudaran! mentrestant reb una forta abraçada, dolent !!

Anònim ha dit...

Hola Joan V.,jo també crec que no tens perquè justificar-te, de vegades la disponibilitat de temps que un te va i ve, no hi podem fer més.
No passis ànsia, tens la cadira guardada...

Vaig afinar la teva foto al llibre dels arbres i boscos. Enhorabona!
Penós això que contes de la presentació.
Una forta abraçada
Rafel Mas

Joan Vicenç ha dit...

Gràcies companys, m'explicaré, la persona amb la que em vaig trobar ahir de capvespre és en Llorenç Capellà, l'escriptor i periodista. Em va cridar per entrevistar-me sobre el projecte de COM U. Ja en tornaré a parlar.

Una abraçada.

JV