No és bo per als arbres estar-se
a la vora de la gent, no...
a la vora de la gent, no...
I si no us ho creieu, mireu aquestes fotos d'un arbre (tell, crec) del pati del restaurant del santuari de santa Maria de Montgrony, terme de Gombrèn, al Ripollès, en plena exaltació de la natura; molts d'excursionistes visiten aquest indret al llarg de l'any. Per a l'amo (o concessionari del negoci, vés a saber...) un arbre d'edat respectable com aquest només és un tros de fusta posada dreta que li serveix de columna per clavar-li, ben barroerament, un tub de cables de corrent elèctric i el fanal corresponent. Veient això, no caldrà que us parli de l'esporga, oi?De pòtols n'hi ha per tot arreu!
Joan Catalan i Barceló
Entrades
2 comentaris:
Indubtablement que en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones.
A Montgrony s'hi d'anar esquivant l'hostatgeria. Aneu al pla de St. Pere entrant pel bac de St.Ou.
Si els Nou Barons de la Fama tornessin anirien a defensar coll Roig i cap pista hi faria mal.
Si continueu cap a la Vena,just quan surt el sol descobrireu...
... esteu en el territori mític i llegendari d'Otger Cataló i del comte Arnau.
Encara trobaria la pedra on diu: " En aquest indret nasqué una nació "
Publica un comentari a l'entrada