dimarts, 9 de setembre de 2008

Garroves, garrovers i ADSL

Per dins "es tros"

Per què agaf garroves?

La setmana passada vaig dedicar unes quantes estones d’oci a agafar garroves. A ca nostra tenim uns pocs garrovers i cada any carreguen amb un bon esplet d’aquestes lleguminoses.

La garrova tal com l’ametlla ha deixat de ser un negoci amb el que mantenir una finca i s’ha convertit amb una desgràcia i un maldecap pel que té arbres. La garrova es paga enguany a 30 cèntims d’euro el quilogram i l’ametlla pelada (amb closca) a 45 cèntims. Si un calcula les hores de feina, combustible i esforços, els comptes no quadren.

Per sort, no és una PDA

El germà d’un “amic coral ferm” meu un dia em va veure aplegant garroves, a la gitzoneta, baix un d’aquests magnífics arbres. No em va dir res, només demanà a veure meam que feia, i li vaig explicar que les agafava i les duia a la cooperativa agrícola. Al dia següent el meu amic em deia que el seu germà havia dit que si jo ho “necessitava”, podia agafar les seves (que per cert queden cada any fora collir). L’anecdota va ser graciosa. La cosa no està per llençar coets, però de moment anam pagant l’hipoteca i de moment no tenc la necessitat de fer hores extres aplegant garroves, em basta amb la meva feina per anar tirant. Al final, com diuen en bon mallorquí, quan aplec les garroves, “em surt més cara la corda que el bou” i faig l'anomenat "negoci de madò Coloma".
Tira-tira, no frissam...

Llavors, per què ho faig?

...perquè és una excusa genial per asseure’m sobre la terra i entrar amb contacte amb ella, per omplir-me les ungles de negror i les cames de morenor terrossera.
...perquè m’envaeix un record genètic-atàvic que em fa sentir fora d’aquesta època, em trasllada dècades enrera. Només em separen 2 generacions de les feines al camp, el meu padrí per part de pare era pagès i mon pare va mamar del camp fins als 9 anys, i això ha de quedar aferrat pels gens.
...perquè el fet de veure una assolada de garroves em fa mal al cor, fins i tot quan l’arbre o arbres en qüestió no són meus.
...perquè per mi és una mena d’exercici de Ioga modificat que em permet alliberar la ment i encara que em deixi els músculs del coll i del panxell de la cama destrossats, em deixa una sensació increïble de satisfacció al cos, i em fa sentir que som feiner.
...perquè és un exercici de gratitud cap a l’arbre que any rera any inverteix la seva energia en donar aquest fruit. Si l’ignoram estam fent un fei a la mare natura.
...perquè és una actitud de respecte cap a la terra, a l’arbre i les seves arrels i a les nostres arrels. En definitiva, una acció de respecte cap al que som. Després de la guerra civil, hi va haver qui va haver de menjar garroves per sobreviure, d’això ja pocs s’enrecorden.
...perquè és una situació en la que estic indefens a l’alçada de la llengua dels meus cans i ho tenen fàcil per llepar-me la cara. De vegades, amb les presses, no els dedic el temps que es mereixen, com a bons amics que són.

En Brúfol també ajuda...les tasta

...perquè l’olor que deixen les garroves al cotxe ho impregnen tot i dura varis dies, això m’agrada.
...perquè el garrover no té ADSL (gràcies Jaume "Sentes" de Felanitx per poder robar-te la frase), i perquè m'estim més tenir una grapada de garroves a la ma que una PDA.

Vos sembla poc?

Rafel, Búger 9 de setembre de 2008

6 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Afegesc les teves raons a les meves. El darrer any que vaig omplir el micra de sacs de garroves les vaig anar a vendre a la cooperativa de Consell, com vaig fer els anys abans. Crec que vaig cobrar unes deu mil pessetes. Al cap d'uns mesos hisenda em va enviar un paperet on m'imputaven activitats empresarials no declarades. No entenia res de res fins que ho vaig aclarir, crec si no ho record malament que vaig pagar uns mil duros de multa.

Fa dos dies vaig aixecar el meu fill de dotze anys a les set del matí, varem anar a una finca on jo durant molts anys vaig anar a tomar i collir ametlles i garroves, varem compartir la feina amb dos joves i dos de més vells. Va ser un matí magnífic, per a mi i per el meu fill.

Gràcies Rafel per aquest post. Sense voler t'ho he trepijat amb el dels camps de golf, són com una busca dins un ull.

Salut!

Vallaí ha dit...

Rafel, pense com tu, deu ser genètic, jo també ho patisc, però també cultural, la frase:
"tingueu falta d'una passà de fam!!"
reblada una i mil vegades pels vells del poble ho justificava quasi tot. Ara no ho fem per fam, sinò per respecte.
Els garrofers junt amb oliveres i vinya eren els elements majoritaris del paisatge de la part alta de la Vall de Montesa, fins que als anys 80 els nous pous van convertir la part baixa del terme en tarongers.
L'olor dels orons plens a les cambres, omplia el poble, fins i tot els berenars, fets amb xocolata de garrofa que feien a Torrent (l'Horta).
Et recomane que busques al youtube la cançó "olor a garrofa" de Remigi Palmero, un clàssic.

Anònim ha dit...

Hola Joan,
m'encanta la idea de mostrar-li al teu fill aquestes experiències de fer feina al camp.
Enguany l'Agensia Tributària em té retinguda la declaració de renda i crec que és per les garroves de l'any passat! Per una misèria, però clar, jo no estic donat d'alta a activitats agràries, i en certa manera vaig d'il·legal. Això de traginar 20 sacs de garroves amb el meu cotxe...ja veus

Vallaí: Moltes de gràcies pel comentari. Comentaris com el teu i el de'n Joan fan que no em senti tan sol nedant contra corrent. Cercaré la cançó que dius a youtube i m'encantaria tastar aquest xicolati!

Salut!

Anònim ha dit...

El missatge anterior és meu
Rafel

Jaqme ha dit...

M'ha agradat molt aquest post!
Això de que el garrover no té ADSL que bo!
I totes les raons del per què ho fas, m'entren ganes d'anar a agafar-ne!
Alerta demà...

Joan ha dit...

Fantàstic tot el que heu escrit! Jo crec que plegar les garrofes és un exercici de respecte i homenatge per als avantpassat que varen plantar els arbres...
Malaguanyat que es perdin tants camps de garrofers perquè ningú no se les enduu, ni que sigui per donar-los al bestiar.
I els d'Hisenda, què voleu? Ells són funcionaris i no els parlis de les energies i essències de la terra; no ho entenen pas, això...
Salut.