M’ha arribat un opuscle anomenat “L’oli a Mallorca”, com es sol dir en aquests casos, no és el que jo hauria fet, per detalls secundaris que no són el tema d'avui. I com a avís de navegants, no tenc ni idea de com s’ha gestat aquest opuscle ni conec cap col·laborador. Estic parlant del que llegeixo i punt.
És senzillament un treball excel·lent, per no defraudar ningú, en tot, ja que és un treball en equip. El text és ni més ni pus que el que s’ha de dir en un cas així, tot i que jo hi veig bastant més, per exemple un prodigi de síntesi, i les fotografies, una aplicació ben profitosa de les noves tecnologies de cap al passat.
Supòs que aquest opuscle ja és a totes les escoles on és ben segur que almenys en sabran fer una classe ben instructiva, tot i què dóna per molt més. Però jo encara en faria una edició extra i l’enviaria a totes les dependències on hi ha funcionaris relacionats amb la nostra cultura, natura o patrimoni, i que prenguin nota d’una feina que fusiona ciència i amenitat a parts iguals.
I és que la notícia, aquesta vegada, és que es tracta, en principi, d’un opuscle més de l’Administració, en aquest cas del Consell de Mallorca, departament de Medi Ambient. Estàvem acostumats a que es publicàs molta cosa inútil, per un favor nepotista, de vegades malbaratant la bona producció: el típic opuscle que es podrirà en un recó. Doncs no. Avui parlam de l’excepció i propòs una àmplia difusió. I esperem que tengui continuïtat.
Després del quadrienni negre de potejar la nostra cultura, en el que pràcticament ens han obligat a confondre cultura amb amollada de coets, destrucció del català amb bilingüisme, parc natural amb paratge artificial i, per acabar, política amb corrupció...
Aquí hi ha un fil d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada