dimecres, 17 de setembre de 2008

Els Jardins de la Mercè Rodoreda

·
Els Jardins de la Mercè Rodoreda
'Una interpretació amb imatges a través d’una lectura de la seva obra'
L’Associació d’amics del Parc de Vallparadís en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa i el Gremi de Jardiners de Catalunya, organitzen una lectura de textos de la Mercè Rodoreda referits a jardins, plantes i jardineria en general.
Aquesta lectura anirà acompanyada d’imatges al·legòriques
Data: dijous, 18 de setembre de 2008
Lloc: Sala Auditori del Parc de Vallparadís (sobre la piscina)
Hora: 2/4 de 8 de la tarda
Després s’aprofitarà, amb tothom qui vulgui, per a xerrar dels "nostres jardins" tot sopant econòmicament.
· Plànol per accedir a la Sala del Parc ·
L’Acte ha estat inscrit per la Comissió organitzadora de l’any Rodoreda
·
·
Els Jardins de la Mercè Rodoreda
'Una interpretació amb imatges a través d’una lectura de la seva obra'
Quan a finals de 2007 comencem a parlar de la possibilitat de retre un homenatge a la Mercè Rodoreda en l’any del centenari del seu naixement i demanem la inclusió d’aquest, dins dels actes que la Comissió del Centenari organitza, no tenim encara molt clara quina seria la nostra contribució.
L’estudi portat a terme al llarg d’aquests darrers mesos, rellegint les seves novel·les i alguna biografia, ens ha portat a fer un recull de les descripcions que la Rodoreda feia dels jardins en les seves novel·les i que transcriurem novel·la per novel·la més endavant. No hem volgut cercar la imatge real descrita per la novel·lista i que en algun cas trobaríem a Romanyà de la Selva o en jardins encara existents del barri de Sant Gervasi a Barcelona, em volgut interpretar allò que l’autora ens descriu, allò que quan llegim imaginen.
Moltes vegades el què hem llegit ha estat impossible de trobar al món real, però creiem que ens hi hem acostat molt. El nostre treball com a jardiners ha consistit en això; cercar imatges que evoquin els seus jardins, que s’apropin a allò que la nostra ment ens fa imaginar mentre llegim la seva obra.
Veurem al llarg del treball com la Mercè Rodoreda coneix molt bé les plantes, com les descriu, com coneix la terra que necessiten i la cura que se n’ha de tenir, al llarg de la seva obra no hi hem trobat errors significatius que calgui citar (des del punt de vista tècnic), si no és a Mirall trencat en la descripció que fa diverses vegades d’un Parthenocissus que ella anomena heura “Al seu darrera, les heures, batudes pel sol ……… a la tardor es tornaven de color de sang1.
Ens va sobtar trobar la següent descripció a la novel·la Mirall trencat: “I em deia: és més difícil de pintar aquesta bèstia blava (el mar) que cuidar-se de les flors. I jo li contestava: ja té raó, ja. Les flors es fan soles. Potser per això té tan poc mèrit fer de jardiner”.
Quants jardiners l’any 2008 no li donaríem la raó a la Mercè Rodoreda amb aquesta afirmació, però potser ens farà pensar més quan a Jardí vora el Mar diu: “Tenia una cosa que jo, com que sóc jardiner no se si sabré explicar; no sé explicar, sobretot, coses de delicadesa … I encara que un jardiner sigui una persona una mica diferent de les altres, i això ens ve de tractar amb flors, també tractem amb la terra. Una cosa es pot dir que fa la balança amb l’altra.2.
Un detall més de la sensibilitat que trobem als textos de la Rodoreda: “Entrà en el barri de la Torre. Tot estava com abans, com feia anys; tot ple de jardins. En aquella barriada havien edificat poc, encara feia olor d’arbres3.
No som experts en novel·la ni en la vida de la Mercè Rodoreda, per això hem considerat molt important començar transcrivint gairebé literalment la part que magistralment parla dels jardins de la Mercè Rodoreda a la Biografia escrita per al Carme Arnau a “Mercè Rodoreda una biografia” ed. Proa, edicions 62 en la seva segona edició revisada el 2007.
La resta de textos que es llegiran provenen de les novel·les de la Mercè Rodoreda i en concret de:
• Jardí vora el mar
• Mirall trencar
• Aloma
• El carrer de les Camèlies
La recerca bibliogràfica ha estat portada a terme pel Jordi i les fotos són d’ell, del Juanjo i del Xavi. La Núria amb la seva narració ens apropa a allò que la Mercè Rodoreda volia transmetre’ns.
Volem agrair a l’IEC com a hereus de la propietat intel·lectual de l’obra de la Mercè Rodoreda, el fet de poder portar a terme aquesta sessió, amb la reproducció parcial de textos de les seves novel8les, que no pretén res més que donar a conèixer una part important de l’obra de la Rodoreda, els seus jardins.

…. Vinculada a les flors, sense flors durant anys,
vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que
el meu protagonista fos un jardiner: "un
jardiner és una persona diferent de les
altres i això ens ve de tractar amb flors
"...
4.

Terrassa, Barcelona, Vallirana, Viladecans; agost de 2008

Jordi Chueca, jardiner
Xavier Fàbregas, enginyer agrònom
Juanjo Martínez, biòleg
Núria Caba, enginyera agrícola i actriu
·
·
1. Mercè Rodoreda a Mirall trencat, IEC, Club editor jove, segona reimpressió Barcelona octubre de 2007 pàgina 153.
2. Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar, IEC, Club editor jove, 1ª edició, Barcelona, setembre de 2007 Pàgina 14.
3. Mercè Rodoreda, Mirall trencat, IEC, Club editor jove, segona reimpressió Barcelona octubre de 2007, pàgina 355.
4. Mercè Rodoreda al Pròleg de Mirall trencat, IEC, Club editor jove, segona reimpressió
Barcelona octubre de 2007 pàgina 11.
··