divendres, 19 de setembre de 2008

Observar

Un bosc no és una senzilla suma arbres+animals

Avui m'agradaria deixar un missatge de reflexió als nostres fidels lectors.
Aprofundiré en el tema forestal però més concretament, en la observació de les masses forestals. L'objectiu de l'escrit és fer adonar al lector que un bosc no és una senzilla suma arbres+animals sinó que hi ha molts altres elements amagats. N'hi ha tants que és impossible saber-se'ls tots. El bosc fins i tot pot arribar a ser un joc d'enigmes, un jeroglífic que si sabem llegir entendre'm tota la història. Si la simple observació és un plaer imagineu-vos poder observar encara més i, a més d'observar, intentar comprendre.
En fi, com que al final semblarà que hagi fumat us deixo amb algunes fotografies amb comentaris

Un altre objectiu és que gaudeixin de les fotos i, tanmateix, espero que algú de vosaltres em pugui ajudar amb alguna foto, donat que encara soc força principiant (més amb un tema tant complexe). Per altra banda, veureu que en moltes hi ha comentaris que parlen de temes molt delicats avui dia i que són objecte de discussió per parts de tots els sectors de la nostra societat.

1.- Regeneració post-incendi del 1998. En aquest any, els debastadors incendis van arrassar mil·lers d'hectàrees a Catalunya, la majoria d'elles formades per masses de pi que anteriorment estaven força explotades. Moltes forests estan encara despullades tot i que la vegetació oportunista sobretot composada per formacions arbustives han aconseguit colonitzar els terrenys, cosa que ha alleugerit els fenòmens erosius. En algunes forests els incendis es van produïr en masses de Pinassa, cosa que n'impossibilità la regeneració. Per sort i sorpresa de tots, en alguns boscos hi havia formacions de quercínies en repòs, segurament els arbres aquesta espècie descansaven sota els pins a l'espera que els arribés més energia solar. Gràcies a la seva capacitat per rebrotar després d'un incendi i a la gran obertura de clars per eliminació del pi, aquesta espècie està prenent el control d'aquestes masses cremades.

2.- Possible xancre d'escorça en alzina. No obstant això, les alzines i roures acostumen a tenir xancres que no poden eliminar però si combatre. El fong creix i l'arbre intenta aïllar les parts infectades mitjançant la creació de nous teixits. No obstant això, el fong aconsegueix infectar també els nous teixits alhora que l'arbre en torna a crear de nous. Aquesta operació es repeteix durant tota la vida de l'arbre. Amb el temps, es crea un xancre que pot arribar a tenir dimensions considerables, com la de la foto, que per ser un arbre jove, el xancre és de considerables dimensions. Amb la síntesis de fenols i altres substàncies l'arbre combat el fong però en molts casos només n'alenteixen el creixement.

3.- Arbre llop en boscos de la Cerdanya. Possiblement temps enrera era l'únic arbre que hi havia en aquest rodal per la forma dèbilment cònica i per les grans branques inferiors, ja mortes per falta de llum causada pels altres arbres. L'arbre mostra clars símptomes de creixement sense competència en estadis més joves. No va patir l'autopoda normal que pateixen les formacions boscoses d'aquesta espècie i va arribar a desenvolupar una capçada molt gran. Possiblement, les branques són ara de diàmetre massa gran com perquè el vent i altres fenòmens les trenquin, cosa normal en masses més joves. L'abandonament de les pastures ha propiciat la regeneració d'aquesta zona i els arbres que van quedar (com aquest, possiblement utilitzat com a refugi pels animals de pastura) han aportat les llavors necessàries pel creixement del bosc. La competència generada per aquest nou regenerat ha provocat que l'arbre llop reduïs la capçada i les parts inferiors d'aquesta s'assequessin per falta de llum. Fixeu-vos que són 2 branques, possiblement perquè quan era molt jove el ramat es va menjar la guia principal, havent d'adaptar les branques com a guies principals (com segurament va passar també amb el pi de les tres branques).

3.- Regeneració post-incendi de pi blanc. L'evolució post-incendi del pi blanc no té res a veure amb la de la pinassa. El pi blanc és capaç de reproduïr-se esplendidament davant d'un foc mentre que la pinassa no. Les densitats post-incendi en pi blanc poden ser superiors als 30.000 peus/ha. Quan hi ha aquestes densitats la massa creix amb gran estrés i els creixents són molt minsos. Un bosc com el de la foto pot arribar a tenir fins a 20 anys tot i assolir poc més de 5 metres. Observeu quins creixents tant ridículs. Observeu la forta autopoda que pateixen aquestes masses i la petita capçada que desenvolupen (per tant, baix potencial fotosintètic). El problema d'aquestes masses és que tarden molt més anys en produïr llavors, per tant, si es produïs un segón incendi la regeneració post-incendi seria gairebé nul·la. La diversitat en aquest bosc és gairebé 0.

4.- Tallafocs en una repoblació, mantingut per mitjà de pastura.

5.- Feixes. Antigues zones de cultiu ara abandonades. L'abandó d'aquests paratges ha propiciat la colonització del bosc, sobretot per part d'espècies de temperament robust (Sol als primers estadis). Es poden observar en la majoria de boscos.

6.- Bosc de rebrot d'alzina mitjançant aclarides successives. Ús per a llenyes. La regeneració s'aconsegueix sotmetent els rebrots a mitja ombra donat que a ple sol la regeneració podria perillar.

6.- Post-incendi a l'Empordà. Aquí la regeneració ha estat nul·la. Tot i que existeix el debat de la condició natural del foc, és evident que aquí el foc no s'hi va escaure gens bé, almenys pel que fa a la seva intensitat i per les espècies (protegides) que hi habiten, com la tortuga mediterrània, fràgil davant el foc. A més, la instal·lació d'espècies piròfiles fan augmentar de nou el risc d'incendi.
Hi ha hagut durant anys un llarguíssim debat sobre els incendis, si s'han de controlar tots, si s'han de permetre els de baixa intensitat o si, com a element natural, s'han de deixar estar. És evident que no és un element tant natural pel gran paper que hi desenvolupa l'home i és evident que n'hi ha de molt perjudicials. Sembla ser que eliminant-los tots tampoc es soluciona el problema, tal i com s'està observant als últims anys.

6.- Repoblació de pi roig. Anteriorment les repoblacions es van realitzar sobretot amb pins al assegurar-ne la viabilitat i l'èxit de recobriment de les forests. Les densitats eren força elevades i no es van corretgir per falta de fons i gestió continuada. Actualment han quedat com uns exercits d'arbres. Les repoblacions van tenir un Boom extraordinari ja que proporcionaven molts llocs de treball, a més, abans, durant i després de la guerra cívil, els boscos van ser fortament explotats ja sigui per fusta, pastures o zones de cultiu, inclús a 1700 metres existien zones de cultiu. Això va provocar que moltes forests quedéssin completament despullades, amb grans index d'erosió i pèrdua de material edàfic. Un dels objectius principals d'aquestes repoblacions era el de rebaixar l'index erosiu.

7.-Regeneració post-pastura amb altes densitats. Perturbació produïda per una gran nevada. La neu ha obert un petit forat on, de nou, s'instal·laran nous regenerats. La gran competència d'aquestes masses i, per tant, les formes que adquireixen els arbres provoca debilitat davant d'aquests fenòmens.

7.- Regeneració i fenòmen d'autopoda. Observeu la petita dimensió dels creixents tot i estar en una magnífica estació. Observeu també les capçades.

8.- Bosc irregular de pi negre. Hi ha gairebé totes les classes d'edad i diamètriques. La gestió forestal en aquest lloc ha estat encaminada a compatibilitzar també aspectes protectors. Es deixen arbres de grans dimensions per la fauna, arbres pare (fustal), inclús hi ha arbres morts i es diversifica l'edad de la massa (afavoreix la diversitat), alhora que es deixen zones obertes (també afavoreix la diversitat). Això es pot fer mitjançant aclarides succesives o treta peu a peu. Altanto perquè la treta peu a peu produeix menys impactes al bosc però requereix més intervenció (cosa perjudicial també per la fauna).

9.- Clar exemple d'arbre pare en un bosc de pi negre.

10. - Fenòmen fàcilment visible en boscos del Pirineu. És degut al picot garser gros, que anella arbres (que considera adecuats). No se sap segur la raó, segurament pot ser per marcar territori o per entrenar el bec... No produeix la mort de l'arbre.

11.-Espècie encara no identificada.

11.- Exemple de formació de xaragalls, concretament Bad-lands en margues. El terme bad-lands neixia a Estats Units després que es cataloguéssin aquests indrets com a males terres. Normalment s'han generat de manera natural però també per l'home. Quan s'ha format el bad-land és pràcticament impossible (o impossible) la instal·lació d'una vegetació estable donat que aquests terrenys no tenen estrat edàfic sinó que sol ser roca nua, pendents considerables, baixa retenció d'aigua i inestabilitat. Aquestes zones presenten altes taxes d'erosió, a l'hivern les gelades trenquen la roca mentre que en episodis de pluges intenses aquest material trencat és arrossegat, condicions que es donen a la plana de Vic tot i que aquestes formacions siguin fins i tot llocs d'interès (sobretot perquè són força singulars). Si es vol una massa forestal, s'ha d'evitar completament la formació de xaragalls o bad-lands, llavors és impossible recuperar-la o econòmicament inassumible per tothom. Es parla que la formació d'aquests turons amb bad-lands va ser deguda a un enfonsament massiu de terres (època del qual no recordo) que provocà la formació de la plana de Vic.

12.- Regeneració post-incendi i un arbre llavorer (arbre pare) que va sobreviure a aquest incendi.

13.- Mutació en tronc produïda probablement per una substància segregada per algún insecte. Pel meu parè no seria un xancre si no segurament una agalla.

13.- Plantacions de pi.

14.- Dins la plantació de pi.

15.- Gràcies a la vegetació intuïm una pista forestal. Això pot ser degut a que els arbres de la pista es veuen millor o perquè els propietaris acostumaven a plantar espècies diferents vora al camí segons l'objectiu que perseguien, a vegades per pura estètica, per estabilitzar el camí...

16.- Bosc de rebrot de faigs. Normalment s'aplica una silvicultura moderada o dèbil en aquests boscos ja que pot ser difícil i compromesa la regeneració. S'acostumen a fer aclarides on s'extreuen uns pocs peus/ha. Tot i que no ho sembli, aquestes masses s'acostumen a gestionar totes, tot i l'aparença de boscos poc intervinguts. Observeu com el sotabosc és nul, cas típic dins una fageda.
17.- Fenòmen produït per una allau. L'extensió de l'allau va ser immensa, igual que la força. Observeu que l'area destruïda i l'impacte va ser molt més elevat que qualsevol tallada (per legislació) produïda per l'home. Tots els arbres encarats cap a una orientació és símptoma d'allau i més si s'està a alta muntanya. Tot i ser un fenòmen natural existeix també discrepàncies ja que l'home també pot causar allaus i existeixen zones molt malmeses i irreparables per culpa d'aquests fenòmens, sobretot a alta muntanya i arreu d'Europa. Aquí la fragilitat és molt gran degut als processos d'erosió que pot haver després de l'allau i de la difícil regeneració dels boscos d'alta muntanya. En aquest cas, el regenerat s'ha pogut desenvolupat tot i que (segons comentava un paisà), l'allau es va produïr fa uns 16 anys. A les parts superiors de la muntanya la regeneració encara no s'ha donat.

18.- La fusta morta és molt necessària per la recirculació dels nutrients i fomenta la biodiversitat. No obstant això, en alguns casos pot representar un problema sanitari al augmentar les poblacions d'insectes i patògens. En èpoques de sequera i debilitat del bosc, s'hauria de seguir l'evolució de les poblacions d'aquests insectes i fongs perquè podrien, a més de descomposar els troncs morts, atacar a la resta de la població.

19.- Bon exemple d'evolució natural o propera. Bosc mixte i irregular, com s'aprecia més a dins. A més, també es dóna regeneració cosa que refresca i assegura la continuïtat del bosc.

20.- Exemple d'agalles produïdes per insectes. L'insecte pica la fulla i produeix un tumor en aquesta. Les hormones segregades per l'insecte aconsegueixen destinar els recursos de l'arbre en construïr aquesta estructures on properament hi neixaran nous insectes. D'alguna manera, l'insecte enganya a la planta.

Aviat més!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo l'article, llàstima que comencis amb un "aprofunditzaré" que fa mal als ulls.

Chestnut ha dit...

Gràcies. Gràcies també Francesc per la correció.
Anònim, si em permets un comentari, no vull ser dur però és que m'ho has posat massa bé.

Vull que ho consideris error llingüístic i no de temàtica a la que realment anava destinat l'escrit. Dic això perquè als diaris (i arreu) hi ha molta gent que escriu coses d'aquesta temàtica, amb molt bona lletra, però resulten ser una birria politico-barata. No obstant això, la gent se'ls creu perquè consideren que si està ben escrit, el contingut serà de la mateixa qualitat.

Sense anar més lluny, a la Science pots trobar articles escrits en anglès i d'altres escrits com el cul. Tanmateix, això no és massa important per molts perquè el que importa és que estiguin ben estructurats i siguin rigurosos científicament parlant.

Malauradament molt del que ens arriba a les nostres cases pot estar molt ben escrit però horrorosament estructurat i sense cap metodologia minimament rigurosa.

Dic això perquè molts analitzen només llingüísticament escrits d'altres temàtiques que poc tenen a veure amb l'escriure bé, quan, segons el meu parè, és més important fer-ho des d'ambdos punts de vista només que el llingüístic és més aviat secundari.

Pere Llofriu ha dit...

Chestnut: tens raó, però n’hi haurà que es pensaran que no, per mor de la desproporció de la teva reacció: 5 paràgrafs contra 1,5 línies...
Lara va dir que escriure era plorar... i es referia als novel•listes en castellà... imagina’t els escriptors tècnics en català...
És injust, que ens entelin un treball perquè comencem amb una paraula apòcrifa, però és que la justícia és un altre concepte subjectiu i conjuntural, i de tant en tant no ens afavoreix.
És evident que t’ho has currat i mereixes uns comentaris més benignes. De totes maneres, els que jo considero els millors articles d’aquí no tenen cap comentari... són temes independents. És per això, i perquè hi ha bastant de brou (caldu), que feia comptes rellegir-m’ho quan m’hi pugui concentrar com cal.
D’altra banda el comentari del senyor anònim és objectivament correcte, tot i què subjectivament també és desequilibrat. Però el protagonista d’aquest article ets tu, i has d’aguantar metxa. El que intersubjectivament s’entén com a “faltes” de vegades actuen com a pertorbacions a la tranquil•litat que requereix la lectura d’un bon article.
Be... i pel que pugui passa’,
pensa que és de bon català
fer el que diu el capellà,
no el que el capellà fa.

zel ha dit...

Jo no vull criticar res, només dir-vos, com sempre, que a casa vostra hi vinc a aprendre, i que en sóc seguidora fidel, mañgrat que sovint no dic res. Salut i arbres!

Anònim ha dit...

Arbre llop, rodal, creixement sense competència, autopoda, baix potencial fotosintètic, bosc de rebrot , aclarides successives, densitats, competència, estació, bosc irregular, classes d’edat i diamètriques, gestió forestal, arbres pare, treta peu a peu, pista forestal, silvicultura moderada o dèbil, gestionar, bosc irregular,...
Molt bona lliçó (visual i tècnica) de silvicultura mediterrània, que tanta falta fa a les Illes Balears!
(silvicultura, i que es això!!!!!!)

Pere Llofriu ha dit...

Chestnut: tranqui...
És un mihura... però tampoc no envesteix perquè sí... hi ha temps, el que calgui...
amb la destral no, per favor... tenim un prestigi.
La literatura de la ciència ha d'esser qualitat, no exabruptes ni escarades ni quantitat. I un corrector automàtic no fa mal a ningú... es poden dir moltíssimes coses, amb paraules estàndard.
La jovintut de vegades dóna un excés d'energia, amb la que, molt ben vehiculada, tenim un gran tresor, si nó, és com una malaltia benigna que, en qualsevol cas, es cura amb el temps.
Tens el futur... tranqui, Chestnut.

Pere Llofriu ha dit...

Doncs sincerament, i a pesar de... Chestnut: benvingut al Club.
El treball de camp, l’observació directa i, naturalment saber-ho transmetre i explicar, per a mi, és tan important com que hi he dedicat la vida. I generalment el que també he observat és que és una tasca poc valorada, evidentment considerada de segona per molts llicenciats i tècnics que, molt freqüentment, són incapaços de fer res que no sigui copiar, aferrar i parlar de generalitats, i exemples, milers, però com que això és un comentari només en posaré un: tinc un llibre, no recordo per on, que es diu “Dendrometria”, fet per un caramull de doctorats dels que no puc recordar cap nom; el que sí puc recordar, i jurar, és que no n’he fet servir ni una frase ni una fórmula, per amidar els dos mil arbres que hauré amidat, per dir alguna cosa. Compte que ben probablement és un bon llibre, però per treure un perímetre de tronc, a mi em va bé una cinta de paleta, no necessito cap forcípula...

Aleshores que un jove universitari, amb un caparrot com ell tot sol, es tiri al camp a llegir directament dels arbres, em sembla una bona notícia.

I al gra: foto 6.2. No ho sé, però la foto, més que post-incendi, sembla post-segles d’incendis continuats. La condició de foc natural com a part de l’ecosistema no crec que es resolgui només amb treball de camp. Jo crec que seria molt poc important, sobretot perquè el pi, en l’estadi clímax, existeix, però només ocuparia llocs determinats i franges marginals o de transició, aleshores, la zona “cremable” seria percentualment poca.

De l’autopoda n’havíem parlat, crec que dia 30.06.07. La foto 7.2, senzillament el que hi veig són arbres excessivament espessos, arbres “de pinzell”, ja que només és operativa la crinera de la closca, les branques laterals moren per manca de llum, i punt.

El punt 8 em queda confús, potser la foto no és l’adient. Si és un bosc, on és el sotabosc? Si és per Girona, no ho conec prou. Al Mediterrani sec, pur i dur, jo crec que la natura tota sola, amb regenerar-se “ja té”. Si la gestió és no emprenyar, val, però poca cosa més.

I un arbre-llop, no sé que és i de las fotos... buf, mira quina hora és.

Chestnut ha dit...

Gràcies Zel,encara que no ho sembli les crítiques hi són benvingudes. Putser el to i el mal dia van fer la resta. Quan es tracta de discutir m'agrada saber amb qui ho faig perquè el pròxim dia que ho hagi de fer, si és anònim, no sabré si és el de l'altre dia, un de nou o el que fa temps que ens llegeix.

Gràcies Pere per les lliçons, sempre tant carregades i alhora resumides (amb tant de brou en un plat petit).

En definitiva, gràcies a tots, m'ha quedat molt clar i teniu tota la raó. Per aquest motiu no faré més aportacions al respecte.

Pere, en el primer comentari de foto, com dius, de ben segur que serà post-incendis i no post-incendi.

L'altre comentari també hi estic d'acord, no els surt a compte teniu les branques inferiors perquè consumeixen oxigen i no aporten carboni a la planta (amb prou feines poden fotosintetitzar).

respecte la foto 8, m'has deixat parat. És un bosc pirinenc del costat de la Molina (una estació d'esquí) i és de pi negre (estava a uns 1700 m.). És una de les millors estacions de pi negre, amb grans creixements i segurament hi habita el gall fer.
La manca de sotabosc no sé a que es pot atribuir. No sé quines són les comunitats arbustives a 1700 m. La foto, si més no, és curiosa, fixa't que està extremadament atapeït de comunitats herbàcies. Pot ser això un factor que dificulti la instal·lació de comunitats arbustives?

Pere Llofriu ha dit...

I de les fotografies, amb el temps i una canya (o màquina)...
Millor que tenguin un poc de dibuix, que es sol aconseguir amb el contrast que dóna un contrallum parcial, com en les fotos 6 13 14, ço que vol dir que ha de fer sol, i també va bé un objecte/tiu, per centrar la qüestió, el contrari és una massa verda homogènia, amb la què fa mal explicar coses.

Se m'havia oblidat que això d'usar els boscos per treure fusta també pot esser "cosa nostra" (és que jo sóc de la branca artística), i la Molina me vé molt esquerra mà, me sap greu.

De la resta, com solen dir, qui calla atorga, que vol dir, anem bé.