Pere d'Alcàntara Penya

Un pi

Digau-me, caminer, ¿que és aquest pi
que han deixat caure al mig del bon camí?
Donau part an el Batle. Els llenyaters
podien haver fet de que caigués
dins la veïnada terra
- És que el pi és del marquès de la Mamerra...
- Ah! Si és del marquès de la Mamerra...

I maldament sia de Sant Pere.
Per què no el lleven prest? Per què aquí s’espera
el senyor que sec? Feis que el s’enduga
un carro, que aquí estorba que puga
passar-ne cap persona
- És que el vol per fer bigues de tafona.
- Ah! Si el vol per fer bigues de tafona...

Si almanco li tallàs totes les rames
i li escapçàs un poc aquestes cames,
el perjui que causàs fora més poc,
puix sempre quedaria un poc de lloc
pel pas del carro, encara.
- És que diuen que és mal tallar-les ara.
- Ah! Si diuen que es mal tallar-les ara...

Però primer és el públic que ningú,
i ara pateix tothom per amor d’u,
i no és just que el pecat del llenyater,
d’aquí que arrib la lluna de gener
ho pag qui res no n’és.
- És que així li convé al senyor Marquès.
- Ah! Si així li convé al senyor marquès,
fe’t comptes, caminer, que no he dit res.

Pere d’Alcàntara Penya