La nostra societat de vegades fa uns sil·logismes perversos. Reciclem paper per no tallar arbres ... tallar arbres és un crim ... aleshores els que tallen arbres són un criminals. De manera que criminalitzem una gent, un sector professional, sovint molt més implicat en la natura i el seu funcionament que aquests qui fan aquesta mena de sil·logismes. En certa mesura és com culpar els lleons de menjar-se les zebres, sense voler veure que són els lleons els qui milloren genèticament les zebres; o com en aquelles llars d'infants que cataloguen els animals entre bons i dolents. Els dofins són bons i els taurons dolents, total per que la societat ha establert que els taurons són aquells animals de la pel·lícula del Spielberg i tots els dofins són en Flipper, sense fer-se cap pregunta més ni voler veure més enllà.
Doncs bé. Vet aquí que he entrevistat en Miquel Cases, tallador professional d'arbres. Actualment instrueix d'altres talladors d'arbres en les bones pràctiques professionals i en la seguretat en la feina. De vegades hi ha esdeveniments que et canvien la vida, si els saps veure i en saps treure-hi profit. La sort t'ha de trobar treballant. I en Miquel Cases ho va saber veure i n'ha tret profit.
GN >Hola voldria que m'expliquessis una mica com va anar ... tu vens d'una família que ja n'eren forestals ...
MC>El meu avi, el meu pare tota la vida havien treballat al bosc, jo ho havia vist, havia remenat, a casa sempre havien tingut “machos” i mules, xerracs i destrals. Aquí va començar tot. Vaig anar a estudiar a Santa Coloma, el meu pare em va enviar a l'escola forestal que és el que representava que estava més avançat per formar-nos. Allà vaig fer primer grau i en vàrem formar molt teòricament, però a l'hora de la pràctica ...doncs ... Jo era una persona que m'agradava molt treballar, però a l'hora d'estudiar, com molts altres joves no era el meu fort. Aleshores vaig començar a treballar al bosc, amb setze anys, quan tenia l'edat començar a treballar a l'empresa del meu pare, arrossegant, tallant, fent explotació.
GN>Llavors va ser arran d'aquest concurs on vàreu anar que va canviar tot.
MC>A partir d'aquí, a nosaltres ens agradava molt i en trobàvem a concursos, a Sant Hilari, concursos de Vallfogona, i aquí es va muntar un equip que ens dèiem “equip català de talladors d'arbres”. Aleshores ens vàrem assabentar que hi havia a nivell mundial uns campionats, vàrem anar al campionat del món, a Noruega, allà, ha ha ha, vàrem quedar penúltims del món i es va mostrar reflectit el nivell del nostre país. Ja que nosaltres havíem anat, ens havíem mogut a nivell de Catalunya i teníem un nivell bo, doncs allà vàrem veure que el nostre nivell era molt precari. I llavors vàrem començar, des de l'equip català de talladors d'arbres vàrem fundar l'associació catalana de talladors d'arbres. Però amb els nostres pares vàrem seguir treballant i vàrem començar a fer demostracions per donar a conèixer les bones pràctiques en el món forestal.
GN> I això ve arran de que vàreu anar a treballar a Àustria?
MC>Bé, però, és que quan vàrem anar a Noruega vàrem quedar penúltims del món i els campions varen ser els austríacs i aleshores nosaltres que vàrem dir, ja que ens convidaren molts països, vàrem pensar en anar amb aquests que en sabien més, que en aquest cas eren els austríacs, vàrem agafar i vàrem anar a treballar un mes i mig amb ells, ens van convidar a entrenar i treballar junts amb l'equip campió. Vàrem estar primer a Landschach, sota Viena, treballant i entrenant amb ells pel concurs nacional. Aleshores vàrem anar primer al concurs regional i després al concurs nacional. I allà, què et dic? Vàrem aprendre més en més i mig que en vuit anys, que jo duia vuit-nou anys treballant al bosc.
GN> Llavors la vostra feina ... clar ... la feina de tallador d'arbres us miren una mica com si fóssiu criminals. Jo voldria que valoressis la importància de la vostra feina vers el bosc. Com el bosc millora per que vosaltres hi sou treballant.
MC>Primer de tot, el bosc fa molts anys que s'explota i és una font d'energia renovable, llavors hem de ser intel·ligents i fer una bona gestió d'aquest bosc i aconseguir una energia que es renova, com els salts d'aigua o la solar. Aleshores, el bosc fa molts anys que s'ha tallat, que se n'ha fet explotació i el que no es pot fer és ara abandonar-lo amb una massa irregular, que no està ben definida, amb molts peus per hectàrea i que no és productiva per que sols s'ha anat a treballar l'arbre dominant. S'ha tallat l'arbre dominant i s'ha deixat l'arbre dominat, pel qual, les llavors que han quedat, genèticament han anat degenerant i arriba un moment que la llavor ... jo sempre dic el mateix ... si arribes a un poble i mates tots els homes valents i forts quedarien tots els torts i malparits i al final la societat que quedaria serien “tontos” i dolents. Saps? Doncs una mica és el que ha estat passant al bosc, si sol s'ha anat a que valgui l'arbre dominant, doncs el que queda és el dominat i el dolent, i genèticament també va disminuint i arriba un moment que hem de canviar el cicle, hem de deixar l'arbre gros, l'arbre dominant, i treure l'altre i sanejar els boscos; això repercuteix en que durant molts anys traurem fusta dolenta però que al final farem que els boscos per ells mateixos siguin rendibles.
GN> i també de cara als incendis forestals ... que aquest any ha sigut bo.
MC> Per que aquest any no hi ha hagut temps. Però al moment que deixem els arbres dominants vol dir que els arbres seran grossos i entre el sotabosc i les capçades hi haurà una distància de seguretat, per que si hi ha un incendi no hi hagi un foc de capçada i això ve encreuat amb la massa forestal que hi ha, que hi ha massa densitat. La densitat hauria de ser regular.
GN> i també vers la biodiversitat, que no tot és arbre.
MC> No clar! Hi ha d'haver planta, sotabosc i herba. L'herba ja no existeix per que tot son bardisses. El sotabosc ho ofega tot i el que fa és que no hi hagi regeneració d'arbre per que no té sol, i és el peix que es mossega la cua. Ha de ser que hi hagi sotabosc ... hagi herba i regeneració. Hi ha d'haver lloc per a tot. No?
GN> Moltes gracies!
*Fotos:Daniel Martínez Martin
Doncs bé. Vet aquí que he entrevistat en Miquel Cases, tallador professional d'arbres. Actualment instrueix d'altres talladors d'arbres en les bones pràctiques professionals i en la seguretat en la feina. De vegades hi ha esdeveniments que et canvien la vida, si els saps veure i en saps treure-hi profit. La sort t'ha de trobar treballant. I en Miquel Cases ho va saber veure i n'ha tret profit.
GN >Hola voldria que m'expliquessis una mica com va anar ... tu vens d'una família que ja n'eren forestals ...
MC>El meu avi, el meu pare tota la vida havien treballat al bosc, jo ho havia vist, havia remenat, a casa sempre havien tingut “machos” i mules, xerracs i destrals. Aquí va començar tot. Vaig anar a estudiar a Santa Coloma, el meu pare em va enviar a l'escola forestal que és el que representava que estava més avançat per formar-nos. Allà vaig fer primer grau i en vàrem formar molt teòricament, però a l'hora de la pràctica ...doncs ... Jo era una persona que m'agradava molt treballar, però a l'hora d'estudiar, com molts altres joves no era el meu fort. Aleshores vaig començar a treballar al bosc, amb setze anys, quan tenia l'edat començar a treballar a l'empresa del meu pare, arrossegant, tallant, fent explotació.
GN>Llavors va ser arran d'aquest concurs on vàreu anar que va canviar tot.
MC>A partir d'aquí, a nosaltres ens agradava molt i en trobàvem a concursos, a Sant Hilari, concursos de Vallfogona, i aquí es va muntar un equip que ens dèiem “equip català de talladors d'arbres”. Aleshores ens vàrem assabentar que hi havia a nivell mundial uns campionats, vàrem anar al campionat del món, a Noruega, allà, ha ha ha, vàrem quedar penúltims del món i es va mostrar reflectit el nivell del nostre país. Ja que nosaltres havíem anat, ens havíem mogut a nivell de Catalunya i teníem un nivell bo, doncs allà vàrem veure que el nostre nivell era molt precari. I llavors vàrem començar, des de l'equip català de talladors d'arbres vàrem fundar l'associació catalana de talladors d'arbres. Però amb els nostres pares vàrem seguir treballant i vàrem començar a fer demostracions per donar a conèixer les bones pràctiques en el món forestal.
GN> I això ve arran de que vàreu anar a treballar a Àustria?
MC>Bé, però, és que quan vàrem anar a Noruega vàrem quedar penúltims del món i els campions varen ser els austríacs i aleshores nosaltres que vàrem dir, ja que ens convidaren molts països, vàrem pensar en anar amb aquests que en sabien més, que en aquest cas eren els austríacs, vàrem agafar i vàrem anar a treballar un mes i mig amb ells, ens van convidar a entrenar i treballar junts amb l'equip campió. Vàrem estar primer a Landschach, sota Viena, treballant i entrenant amb ells pel concurs nacional. Aleshores vàrem anar primer al concurs regional i després al concurs nacional. I allà, què et dic? Vàrem aprendre més en més i mig que en vuit anys, que jo duia vuit-nou anys treballant al bosc.
GN> Llavors la vostra feina ... clar ... la feina de tallador d'arbres us miren una mica com si fóssiu criminals. Jo voldria que valoressis la importància de la vostra feina vers el bosc. Com el bosc millora per que vosaltres hi sou treballant.
MC>Primer de tot, el bosc fa molts anys que s'explota i és una font d'energia renovable, llavors hem de ser intel·ligents i fer una bona gestió d'aquest bosc i aconseguir una energia que es renova, com els salts d'aigua o la solar. Aleshores, el bosc fa molts anys que s'ha tallat, que se n'ha fet explotació i el que no es pot fer és ara abandonar-lo amb una massa irregular, que no està ben definida, amb molts peus per hectàrea i que no és productiva per que sols s'ha anat a treballar l'arbre dominant. S'ha tallat l'arbre dominant i s'ha deixat l'arbre dominat, pel qual, les llavors que han quedat, genèticament han anat degenerant i arriba un moment que la llavor ... jo sempre dic el mateix ... si arribes a un poble i mates tots els homes valents i forts quedarien tots els torts i malparits i al final la societat que quedaria serien “tontos” i dolents. Saps? Doncs una mica és el que ha estat passant al bosc, si sol s'ha anat a que valgui l'arbre dominant, doncs el que queda és el dominat i el dolent, i genèticament també va disminuint i arriba un moment que hem de canviar el cicle, hem de deixar l'arbre gros, l'arbre dominant, i treure l'altre i sanejar els boscos; això repercuteix en que durant molts anys traurem fusta dolenta però que al final farem que els boscos per ells mateixos siguin rendibles.
GN> i també de cara als incendis forestals ... que aquest any ha sigut bo.
MC> Per que aquest any no hi ha hagut temps. Però al moment que deixem els arbres dominants vol dir que els arbres seran grossos i entre el sotabosc i les capçades hi haurà una distància de seguretat, per que si hi ha un incendi no hi hagi un foc de capçada i això ve encreuat amb la massa forestal que hi ha, que hi ha massa densitat. La densitat hauria de ser regular.
GN> i també vers la biodiversitat, que no tot és arbre.
MC> No clar! Hi ha d'haver planta, sotabosc i herba. L'herba ja no existeix per que tot son bardisses. El sotabosc ho ofega tot i el que fa és que no hi hagi regeneració d'arbre per que no té sol, i és el peix que es mossega la cua. Ha de ser que hi hagi sotabosc ... hagi herba i regeneració. Hi ha d'haver lloc per a tot. No?
GN> Moltes gracies!
*Fotos:Daniel Martínez Martin
Entrades
1 comentari:
interesant, molt interesant aquesta feina s'ha de preservar
Publica un comentari a l'entrada