A la plaça de l’Ajuntament hi ha uns pebreboners tristos, cadavèrics. L’Ajuntament, a us i costum de bon conrador, a anat a veure “es potecari” a mem que hi troba, i es potecari a dit que això té molt mala cara, que sort si pot arribar a la pròxima remodelació de la plaça. De moment els han coronat, a us i costum de bon conrador, ja que hi havia perill que alguna branca caigués.
Ara n’han après, diuen, i en tornar sembraran planta autòctona: lledoners.
Al periodista li han dit que fa vint anys aquests arbres es plantaven molt perquè feien bastant d'ombra... pse!
Fa vint anys el pebreboner (Schinus molle), efectivament, es plantava molt, però no perquè era una arbre d'ombra, es plantava perque era una moda beneita, com moltes d’altres, en realitat és un arbustot pèndol, amb la qual cosa, si el posen pels passejos, les branques fan pessigolles al nas i la gent se’n queixa, aleshores les brigades municipals els han d’anar a donar la pallissa habitual. Amb aquestes modes el que passa és que tothom n'abusa i, així, el que teníem com a planta bella en determinats recons del jardí, després es posa en les situacions més calamitoses, i només fan llàstima.
Encarregats grimpaires, politicurts i tècnics infiltrats al gremi veren en el pebreboner la panacea: a la fi havien trobat un altre espàrring: tirat de qualsevol manera aferrava, i encara suportava les pallisses de la brigada municipal. Vint anys després, la majoria d’aquells arbres ja fan llàstima, a part dels que n’han fet sempre.
La robínia petita més cloròtica (enllaç) és d’una filera que substitueix una altra filera de pebreboners que durant 20 anys han tocat els nassos a tothom.
Fins i tot empreses que giren milions (en aquest cas és Palma), per a la jardineria no es pensen gastar un duro, aleshores per a l’aparcament
ho heu endevinat. No hi ha com tenir lectors espavil·lats.
Inca rep els turistes amb una desfilada de cadàvers,
cap endins la cosa es suavitza bastant, no és pot dir que sobrin atractius turístics, però aiximateix té uns passejos que hopodrien haver estat, el que passa, com veim a la foto ut supra és que encara hi ha més partidaris de mutilar el patrimoni que no pas de conservar-lo. A la segona o tercera capital de Mallorca no coneixem cap zona verda per destacar.
Però que no siguin tot males vibracions, heus ací “la notícia”:
3 comentaris:
Nomes s'en recorden dels arbres cuant molesten o son perillosos. Si els cuidasin cuant toca...
Ahir hem va tocar talar un pi bastant gros, que havia tornat perillos fruit d'unes "podes" drastiques, i molta gent que pasava estava indignada pel fet de llevar aquest pi tan gros, pero estic ben segur que aquesta mateixa gent no se queixava cuant "podaven" es pi, es mes, segur que pensaven " mira que guapo i net que l'han deixat.
pd: schinus i no shinus
Thomas.
ok, rectific, Schinus.
Estic molt d'acord amb tu, a mi em va passar el mateix fa mig any, era un platan centenari que estava agonitzant degut a les males podes, i era perillosissim, i al treure'l encara et critiquen i resulta que l'arboricida ets tu, quina barra té la gent.
Publica un comentari a l'entrada