dimecres, 17 de setembre de 2008

La contranotícia.1.Inca

Inca està trista, què li passa a Inca?


A la plaça de l’Ajuntament hi ha uns pebreboners tristos, cadavèrics. L’Ajuntament, a us i costum de bon conrador, a anat a veure “es potecari” a mem que hi troba, i es potecari a dit que això té molt mala cara, que sort si pot arribar a la pròxima remodelació de la plaça. De moment els han coronat, a us i costum de bon conrador, ja que hi havia perill que alguna branca caigués.
Ara n’han après, diuen, i en tornar sembraran planta autòctona: lledoners.
Al periodista li han dit que fa vint anys aquests arbres es plantaven molt perquè feien bastant d'ombra... pse!

Fa vint anys el pebreboner (Schinus molle), efectivament, es plantava molt, però no perquè era una arbre d'ombra, es plantava perque era una moda beneita, com moltes d’altres, en realitat és un arbustot pèndol, amb la qual cosa, si el posen pels passejos, les branques fan pessigolles al nas i la gent se’n queixa, aleshores les brigades municipals els han d’anar a donar la pallissa habitual. Amb aquestes modes el que passa és que tothom n'abusa i, així, el que teníem com a planta bella en determinats recons del jardí, després es posa en les situacions més calamitoses, i només fan llàstima.

Encarregats grimpaires, politicurts i tècnics infiltrats al gremi veren en el pebreboner la panacea: a la fi havien trobat un altre espàrring: tirat de qualsevol manera aferrava, i encara suportava les pallisses de la brigada municipal. Vint anys després, la majoria d’aquells arbres ja fan llàstima, a part dels que n’han fet sempre.

La robínia petita més cloròtica (enllaç) és d’una filera que substitueix una altra filera de pebreboners que durant 20 anys han tocat els nassos a tothom.
Fins i tot empreses que giren milions (en aquest cas és Palma), per a la jardineria no es pensen gastar un duro, aleshores per a l’aparcament

ho heu endevinat. No hi ha com tenir lectors espavil·lats.


Inca rep els turistes amb una desfilada de cadàvers,

cap endins la cosa es suavitza bastant, no és pot dir que sobrin atractius turístics, però aiximateix té uns passejos que hopodrien haver estat, el que passa, com veim a la foto ut supra és que encara hi ha més partidaris de mutilar el patrimoni que no pas de conservar-lo. A la segona o tercera capital de Mallorca no coneixem cap zona verda per destacar.

Però que no siguin tot males vibracions, heus ací “la notícia”:

Los arboles de la plaza de España de Inca, donde se encuentra el Ayuntamiento de la ciudad, se están muriendo lentamente afectados por un hongo parásito. Ayer se tuvo que llevar a cabo una poda de urgencia ante la posibilidad de que las ramas de uno de ellos pudieran quebrarse y herir a algún transeúnte.El micólogo Josep Lleonard Siquier identificó hace unos meses el mal que padecían los árboles. Se trata de un hongo denominado yesquero del pino (Fomitopsis pinicola). La afección por este hongo es peligrosa puesto que el árbol aparenta estar bien de salud y en un momento dado se quiebra. El parásito le ataca el interior. Produce podredumbre de la madera interna y deja paulatinamente hueco al árbol.Plaza céntricaRosa Maria Tarragó, concejala de Servicios municipales, manifestó ayer que "es una lástima que los árboles estén enfermos justamente en la plaza más céntrica de la ciudad y además porque va a ser remodelada dentro de un tiempo". La edil aseguró que intentarán mantener a los árboles hasta que se hagan las obras y luego serán sustituidos por otros autóctonos.Los árboles que desde hace 25 años son la imagen de la emblemática plaza son pimenteros falsos o pebrer bord (Schinus molle).Estos árboles se sembraron mucho en parques y jardines hace unos años debido a que ofrecen bastante sombra. Su porte recuerda al sauce llorón, visto desde lejos. Resulta muy decorativo por el aspecto de sus ramas colgantes, por la belleza de sus racimos de frutos rojos y por sus flores abundantes.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nomes s'en recorden dels arbres cuant molesten o son perillosos. Si els cuidasin cuant toca...
Ahir hem va tocar talar un pi bastant gros, que havia tornat perillos fruit d'unes "podes" drastiques, i molta gent que pasava estava indignada pel fet de llevar aquest pi tan gros, pero estic ben segur que aquesta mateixa gent no se queixava cuant "podaven" es pi, es mes, segur que pensaven " mira que guapo i net que l'han deixat.

pd: schinus i no shinus


Thomas.

Pere Llofriu ha dit...

ok, rectific, Schinus.

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb tu, a mi em va passar el mateix fa mig any, era un platan centenari que estava agonitzant degut a les males podes, i era perillosissim, i al treure'l encara et critiquen i resulta que l'arboricida ets tu, quina barra té la gent.