Ajuntament de Pollença
capítol II
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
.. .. Mort l’últim arbre, mort l’últim home. Sentència Maia. .. ..
3 comentaris:
A finales de septiembre si dios queire pasaré por ahí, por Boquer, a ver si hacemos la cresta del Cavall Bernat. Parace un poco descuidado no?
Hola Kepa. Què vols dir que "sembla un poc descuidat?" Fa anys que no he estat a Bóquer. Et recomanaria la utilització de prismàtics per ullar els moviments migratoris de les aus que es preparen per partir i els qui comencen a arribar. En tot cas has triat un bon mes. Segur que aquesta excursió serà espectacular en molts sentits. La mar que contemplareu és d'una bellesa indescriptible. Salut i ja ens mostraràs les fotos.
Si us sembla, els quadres de Bóquer els poso jo...
És que veig que anau un poc despistats: Bóquer és un Santcta Santorum, i des d'aquí vull donar les gràcies a la propietat pel seu mecenatge, enc que sia passiu.
El nyarro de bosquet és una altra cosa, supòs que és un residu d'urbanització que l'Ajuntament no sap per a què podria servir.
Actualment la ronda separa ambdós llocs, i per anar a la cala no es passa pel bosquet.
Publica un comentari a l'entrada