Seguiment 2on Congrés Forestal Català II.

Dijous es va viure una jornada intensa al 2on Congrés Forestal Català on el tema principal eren els incendis forestals. Forestals, ecòlegs, agrònoms.... un gran ventall d'experts en temàtiques ambientals i forestals van poder contrastar els diferents punts de vista sobre un tema tant complexe com el dels incendis forestals. Sens dubte mereix prendre apunts.
Si algú ha assistit al 2on Congrés Forestal Català i ens vol fer arribar una crònica sobre alguna de les ponències que no ho dubti, l'hi publicarem amb molt de gust, incloent-hi la crítica. Precisament tenim una crònica que Arnau Urgell ha facilitat al Diari Forestal

Diari Forestal

(Crònica d'Arnau Urgell per a Diari Forestal.com).- La jornada central del II Congrés Forestal Català, celebrada aquest dijous al Palau de Congressos de Tarragona ha viscut el debat més calent, el de com s'ha d'afrontar la política de gestió i prevenció dels incendis forestals.

Ha estat en aquesta qüestió en la qual s'han visualitzat de manera més evident les divergències entre els tècnics i científics de formacions diverses: forestals, agrònoms i ecòlegs.

A banda, les tesis denominades 'californianes' -basades en la utilització del foc per a cremes preventives, contrafocs...- que encapçalen el Grup d'Actuacions de Reforç Forestal (GRAF) dels bombers de la Generalitat, han xocat amb visions més clàssiques que han caracteritzat la política de prevenció i extinció els darrers cinquanta anys.

Per Ignasi Castelló, cap de l'Oficina Tècnica de Prevenció d'Incendis de la Diputació de Barcelona 'assumir el llenguatge catastrofista: el foc acabarà succeint ja que és inherent al clima mediterrani, és molt lícit per aquells que vulguin salvar la pell' però considera que no suposa una solució als reptes actuals. Recorda que els ciutadans esperen que s'apagui allò que crema, no pas allò que de forma natural -en un hipotètica Catalunya no antropitzada- es cremaria.

Per la seva banda la moderadora del debat, Olga Lanau, directora general de Prevenció, Extinció i Salvaments, s'ha mostrat conciliadora: 'cal integrar els diversos punts de vista, i malgrat ser conscients de la dificultat d'assolir el consens treballar-hi'.

Les perspectives de la indústria forestal

Actualment Catalunya té una balança comercial en termes forestals negativa. Per altra banda, hi ha un cert consens de la necessitat de gestionar els nostres boscos. Com es pot superar aquesta aparent paradoxa? Segons Jordi Jané, president de la Federació d’Associacions i Gremi de Rematants i Serradors de Catalunya (FERESCAT), cal buscar altres vies que superin la limitació dels baixos preus. En aquest sentit ha marcat algunes de les línies a seguir: promocionar les fustes catalanes en tots els sectors i aconseguir que es valorin els productes com a elements ecoeficients. En aquest sentit, un element clau és l'aposta per la certificació de les fustes del nostre país.

D'altra banda, una de les qüestions que s'han tractat és el dels aprofitaments energètics i químics de la biomassa forestal. Un dels elements claus és la necessitat d'entendre aquest factor com a complementari de la indústria actual no pas substitutori. Des d'aquests sectors es veu amb certa preocupació que els poders públics subvencionin a activitats que poden esdevenir competència directa dels aprofitaments fustaners competitius als mercats.

En un estudi presentant per la professora de la Universitat de Lleida (UdL) Montserrat Viladrich s'ha mostrat que la recent reforma del marc que regula la producció elèctrica a partir de biomassa forestal suposa un gran estímul per aquest aprofitament. De fet, es garanteix la compra del KWh al voltant del 0,12 euros en un període de quinze anys i per tant s'elimina el risc inherent a qualsevol inversió. Viladrich considera que la major rendibilitat es dóna en plantes de potència limitada (entre 1 i 5 MW) en les quals amb escenaris de costos elevats es poden amortitzar en cinc anys.