dissabte, 11 d’agost del 2007

Es carreguen milers d'arbres desprotegits

No queden rics rars que estimin els arbres?

ombres d'agost

Destinat a l'espai veí de la «Tribuna», fa uns dies vaig escriure un article sobre les notes de Marguerite Yourcenar a propòsit de les Memòries d'Adrià. Perdonin la insistència, però els grans llibres, i si s'escau les seves notes, sempre suggereixen i, com és el cas, fins poden abastar el present parlant del passat. En una de les notes, l'escriptora es refereix a un dels més bells retrats conservats d'Antínous, l'amant d'Adrià que va decidir morir de jove per no afrontar els efectes del pas del temps: un baix relleu de marbre signat per Antonià d'Afrodísia que va ser trobat en una finca agrícola a finals del segle XIX. Yourcenar diu d'aquest retrat que la seva delicadesa és infinita: «Els fullatges de vinya emmarquen amb els més àgils arabescos aquella jove cara malenconiosa i inclinada: fa pensar irresistiblement en les veremes de la vida breu, en l'atmosfera odorant de raïm d'un capvespre de tardor.» En una edició del llibre de 1958, sis anys després d'escriure aquesta nota, Yourcenar hi va afegir que el retrat havia estat adquirit per un banquer romà, Arturo Osio, al qual va definir com un home curiós que hauria interessat Stendhal o Balzac. La mateixa escriptora va elogiar la raresa d'un home ric que, a més de tenir-la pel bell retrat d'Antínous, mostrava una gran sol·licitud pels milers d'arbres que havia plantat al seu domini d'Orbetello. Ho va considerar una rara virtut. Això perquè Stendhal ja va sentenciar l'any 1828: «Els italians detesten els arbres.» D'aquí, en relació amb l'autor de La cartoixa de Parma, l'escriptora es preguntava: «Què diria ara que els especuladors de Roma maten a còpia d'injeccions d'aigua calenta els pins pinyoners massa bonics, massa protegits pels reglaments urbans, que els destorben a l'hora d'edificar llurs nius de tèrmits?» Què dirien ara Stendhal i Yourcenar dels especuladors d'arreu, alguns dels quals ben pròxims, que es carreguen milers d'arbres desprotegits per satisfer la seva cobdícia constructora? De tan esborronats, no sé si podrien dir res.
Imma Merino
El Punt. 11.08.2007
· Article publicat a El Punt el 11.08.2007
·

1 comentari:

Waipu Joan ha dit...

quina gran pregunta, no?
Jo crec que a Anglaterra hi ha flintròpics que encara pensen en els arbres. Fa un parell de mesos vaig veure un parc on els arbres eren tots plantats expressament per persones diferents, amb una plaqueta explicant quin arbre era i de quina zona.