dimarts, 13 de setembre de 2011

Catàleg d'arbres singulars a Elx

Perquè almenys la seua conservació siga compatible amb l'ordenació pública del territori

Pi centenari, emblema i referent del barri de Sant Antoni d’Elx

La majoria de les persones corrents tenim certa sensibilitat cap al patrimoni històric i comprenem perfectament que ha de protegir-se per exemple un castell, una catedral, etc., especialment quan ens informen sobre els seus valors. Açò mateix succeeix en un altre àmbit com és el dels arbres monumentals i singulars, que en el nostre país estan protegits a nivell nacional per llei de Patrimoni Natural 42/2007, així com la llei valenciana 4/2006 de Patrimoni Arbori, i algunes recomanacions internacionals com l'ONU en aquest 2011 que va ser declarat Any Internacional dels Boscos.
A nivell regional, la pròpia Diputació de València té un departament d'arbres monumentals que ha fomentat la conservació d'aquests exemplars, centenaris o no, perquè en ocasions l'especial interès no deriva de la seua antiguitat o grans dimensions, sinó per la raresa de les seues formes, escassetat endèmica, etc., en aquest cas és necessària una declaració expressa segons diu la legislació. En aquest sentit, considere que l'Ajuntament d'Elx té una important assignatura pendent, perquè únicament es va realitzar fa bastants anys un inventari d'aquest patrimoni mediambiental, però només va ser un projecte de catàleg guardat en un calaix i ara antiquat.
De fet, a més de la Palmera Imperial, en el nostre extens terme municipal disposem d'altres espècies amb alt interès científic com és el cas dels pollancres il•licitans que devien arribar des de la ribera de l’Èufrates, així com un Tamariu que en 1987 va rebre un premi per part de la Generalitat Valenciana. Entre les nostres espècies inventariades també apareixen carrasques, oms, àlbers blancs, i per exemple pins centenaris com era el cas del Pinus Pinea (pinyer) enfront del barri de Sant Antoni i que ara han hagut d'assecar sense plantejar-se cap alternativa compatible amb les obres de reurbanització.
Quercus Ilex, Carrasca centenaria amb bellotes en el camp d'Elx

En aquests temps on la preocupació quasi exclusiva és la situació econòmica, espere que els nous responsables del Consistori Municipal s'atrevisquen a realitzar aquesta catalogació com en altres poblacions properes, perquè almenys existisca una obligació mínima de conservar els que siguen de propietat pública, mentre que els titulars d'aquells que siguen de propietat privada tenen la possibilitat de sol•licitar subvencions per a la seua conservació doncs considere que no hauria de suposar-los cap despesa indesitjada. De forma similar al que succeeix amb el Palmerar d'Elx, alguns d'aquests arbres poden posar-se en valor com a recurs turístic i per a activitats d'educació ambiental.
Fins i tot, l'Ajuntament podria obtenir un cert rendiment econòmic de forma directa, si volguera posar a la venda xicotets exemplars de “pollancre il•licità”, que han aconseguit reproduir en els vivers de la Regidoria. D'aquesta forma es transfereix un benefici a la societat amb el resultat d'una investigació pública, i es fomenta la supervivència d'aquesta espècie.
Raúl Agulló Coves
· Article publicat a ElcheDiario el 12.09.2011

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tots els pobles haurien de tenir els seus catàlegs d’arbres. Potser caldria demanar als diversos parlaments que això fos una llei que obligués als municipis a fer-ho.