MOBBING RURAL
Tothom parla de mobbing immobiliari i laboral, ja comença a ser hora que algú parli amb veu alta que els nostres pagesos estan sotmesos a assetjament, és a dir que els nostres pagesos pateixen mobbing rural.
Tothom parla de mobbing immobiliari i laboral, ja comença a ser hora que algú parli amb veu alta que els nostres pagesos estan sotmesos a assetjament, és a dir que els nostres pagesos pateixen mobbing rural.
Es poden fer decenes de xalets en els nostres pobles, però ja no ens deixen fer granges. Si és que ens les deixèssin fer,haurien d’estar a més de 1000 metres del nucli urbà, quan els xalets poden construirse a tocar de les nostres explotacions, amb tots els problemes que això comporta pels nostres ramaders ,denuncies…
El sòl agrícola és més car, i el pinso, i el gasoil, i els tractors, però en canvi els pagesos reben meys diners per allò que produeixen, i no només això sino que només perceben de mitja el 25% del preu que paga el consumidor.
A més a més ara han de cumplir una normativa molt més estricte, que fa 10 anys no hi era, i és molt comprensible ja que el consumidor d’avui en dia és molt més exigent, i el ramader ho sap i és el primer en garantir qualitat i seguretat alimentària. El problema és que l’administració permet l’entrada de productes de països tercers que no compleixen ni la meitad dels requisits que aquí es demanen. Sembla que la traçabilitat només serveixi per castigar al pagès i no per imformar el consumidor, de l’origen i de la qualitat dels productes.
No només això, estem sotmesos a un trinxament del territori i del sòl agrícola per part de les infraestructures i del totxo que fa que els pagesos cada vegada es quedin amb menys base territorial per exercir la feina que sempre han fet.
A Girona l’ajuntament ja lloga pagesos jardiners per llaurar terres abandonades, hi ha estudis que certifiquen que la massa boscosa augmenta per la degradació del sòl agrícola, també se sap que a menys cultius,menys massa foliar, més contaminació a l’atmosfera, ja que hi ha menys intercanvi O2/CO2 ,…algú s’ha parat a pensar si podriem viure sense pagesos?
El problema és que a Girona els pagesos són el 2% de la població,però ja sabeu que gestionen el 90% del territori?...potser aquest és el problema real, que en gestionen massa i no interessa, ja que com molt bé sabeu germans de ses illes, ja que ho patiu més que ningú, l’agricultura no és amiga de la totxocultura,perdó, de la totxoincultura.
Jack Massacks
Girona
Entrades
4 comentaris:
100% raó.
Aquí el ciutadà es posaria al dia, fins i tot els polítics desconeixen aquesta realitat, realitats que es publiquen des d'aquest bloc, la veritat és que cap dels polítics coneix aquesta realitat, la única que coneix és més pròpia de la nostra societat urbanita. Segons el que he sentit repetides vegades en pagesos i propietat (propietat forestal sobretot) SEMPRE s'han d'estar els 4 anys intentant fer entendre el "perquè" de les coses, quan han passat 3 anys i saben més o menys que fer i s'els ha informat de com està la situació, arriba un altre polític també ignorant i tot s'envà a norris.
Per altra banda, la desconeixensa de la realitat i de la gestió porta a moltes persones a la tirania, el 80% dels forestals amb qui he parlat han patit denúncies, s'els hi ha encadenat gent als arbres, insults, s'els ha portat als jutjats etc... si voleu us explico els motius;
Un company va tenir judicis, cartes als diaris i denúncies durant un bon grapat d'anys per aclarir una massa de pi blanc de 10.000 peus/ha, els suposats ecologistes van afirmar que quan vingués el vent, la neu i el foc s'enduria els 1500 peus/ha que va deixar, això no va passar. La zona en si ja havia patit 2 incendis forestals anys després de ser abandonada.
Un altre estava fent una aclarida de prevenció d'incendis i una dona se l'hi va encadenar a un arbre perquè tenia la mateixa edad que ella.
Un altre va patir coaccions, denúncies i fins i tot es va enfrontar a un moviment organitzat per obrir una pista forestal, al final van dialogar i van abandonar perquè "es pensaven que tenien intenció d'urbanitzar i fer pistes d'esquí".
El més curiós de tot és que aquestes zones on aquests companys van fer aquestes accions, eren antigues feixes, antics conreus fa temps abandonats, cosa que va en augment.
Una altre cosa que vull comentar és que existeixen molts propietaris i pagesos que continuen amb la feina,encara que ofegats, els que no fan això decideixen o tenen pensat algún dia o altre vendre's el terreny per urbanitzar-lo. Jo crec que els que la volen treballar es mereixen un aplaudiment perquè el més fàcil és abandonar-la a la seva sort, tot i això la població urbanita condemna abans al pagès que treballa la terra que el propietari que s'ha vengut el terreny.
Això dels jardiners és curiós, al Montsec vaig veure un funcionari pagès (és a dir, l'estat pagava aquell home per cuidar els horts i els camps).
Per cert, un 10 J.V.
ERROR: Al primer exemple, el forestal tenia 10.000 peus/ha, amb l'aclarida va passar a 1500 peus/ha, crec recordar deixant un 75 % de fracció de cabuda coberta, 3 anys més tard va venir una neu pesada, no obstant no va morir ni un sol arbres
Permeteu-me que posi una mica de llenya al foc. Crec que es bò fer una mica d’autocrítica. Aquí els forestals els arbres no els deixen veure el bosc.
Jo sóc un d’aquest que ha patit la ignorància de la gestió forestal. I m’ha fet mal.
Me´n foto molt de les aclarides preventives d’incendis i de les pistes forestals. I una cosa és fer patates en feixes a 1500m d’alçada per que et cardes de gana i l’altre cosa és fer pistes per treure quatre pins que no són ni seran rendibles ni subvencionat-los.
Les muntanyes, els boscos, els rius, el litoral, etz crec que haurien de ser comunals. Qui té propietats rarament les ha guanyat pel seu esforç. Fets d’armes des dels Nou Barons de la Fama, esclavistes de revista, extraperlistes de la guerra civil i engarrapacristos diversos expliquen moltes coses...
Jo sóc població urbanita i mai he condemnat el pagès. Cadascú sabrà per què treballa i per què ven. Si condemno els ignorants que rebenten i han rebentat la muntanya i el bosc.
L’impacte emocional dels impactes ambientals generats per la mala gestió del territori dón prou energia com per encadenar-se a un arbre o fer pessigolles amb una barrina de Presler al responsable de tot plegat. I denúncies. I que sigui la Fiscalia que digui el què.
Jo porto una Stihl a la mà però sé que no estic a Europa. Ells decideixen que no hi hagi pagesia, han pagat per convertir-nos en un país de cambrers. Ens han tret de la misèria del Franco per fer-nos caure en una altre misèria: la de la dependència alimentària.
I respecte la contaminació, perdoneu però contamina més el pet d’una vaca que tot el carboni que pugui fixar un camp de blat de moro. I en aquest sentit millor un arbre que cap conreu.
I certament que aquest polític que reclama el nostre vot ha permès urbanitzar les terres més fertils d’aquests país- tant petit- fent polígons industrials i pseudoindustrials.
Però no cal barrejar-ho tot...
Estic força d'acord amb tu però m'agradaria que es tingués una visió més objectiva i realista de les coses. Sovint ens deixem enganyar perquè no volem acceptar dures realitats.
Aquí sempre s'ha comentat que això de les aclarides no és ni netejar el bosc ni res i lluny estàs de fer un favor al bosc, és més, el forestal queda més tocat del que la gent es pensa quan executa una obra d'aquest tipus, el que passa és que prefereix això a veure'l cremat en 2 dies, fer això a un bosc madur sería gairebé un delicte però el que oblida molta gent és que fent això a vegades es tracta d'avançar en la successió en boscos joves (abans cultius abandonats per exemple) dónat que els estadis intermitjos de successió en boscos mediterranis presenten probabilitats molt altes per combustionar i en un llarg període d'anys, això en un context amb 2ones residències, barbacoes, màquines funcionant i ara que tothom l'hi ha donat per anar a la muntanya, imagina't.... Parlo d'avançar però mira-t'ho (com fem sempre)intentant predir la dinàmica d'aquell bosc, perquè si es crema tornarà a començar de zero.
D'acord que les desamortitzacions van ser una tocada de pebrots però és el que hi ha.
El millor de tot plegat és que quan intentes parlar amb la gent sobre aquests temes, veus que no en tenen ni punyetera idea (per això ultimament em veieu emprenyat), llavors entres a casa seva i veus que la tenen amoblada fins a les dents, no obstant, el bosc del seu davant que ningú l'hi toqui.
No és una qüestió de diners, jo no tinc cap propietat però em fot veure com aquí molts fan l'hipòcrita però si van a veure per les amèriques a veure què si cou per culpa de tots plegats quedarien ven escaldats.
El que haurien de fer els de ciutat és procurar que no els hi tallin els pocs arbres que hi tenen, aquests haurien de valdre més que els museus.
No sé quin cas t'hauràs trobat tu amb un forestal, evidentment n'hi ha d'imbècils i el que vulguis, jo no defenso els forestals, jo defenso la ciència forestal (amb autocrítica d'acord),també evidentment pot ser que no s'apliqui correctament.
Si et pares a pensar una estona veuràs que el pagès ha hagut de rebentar bosc per tenir el seu cultiu, no obstant, amb ell no el critiques.
Bosc comunal hi ha zones a les espanyes que està funcionant, podria ser una bona idea.
Si el que volem és conservar,sovint s'ha d'actuar, per exemple, l'àliga cuabarrada desapareix allà on s'ha deixat de treballar la terra, serà que vol espais oberts, o el cas del Gall fer, s'està veient que prefereix zones molt poc denses per exhibir-se millor.... Si el que volem és deixar el procés natural pel seu compte doncs és respectable, però això implicarà canvis (i no conservació), a més, una mica difícil és fer aquesta separació en un païs de 7.000.000 no?
Jo crec que cal barrejar-ho, si es dóna recolzament al propietari aquest voldrà continuar amb el que té, molts pensen el que pensaria tothom; la meva terra ja no dóna, no tinc cap recolzament, oita aquella immobiliaria em fa un bon preu, fora maldecaps. Suposo que és de cobards però això passa avui dia.
Ànims.
Publica un comentari a l'entrada