Bon viatge, bons amics

Són les festes majors de la Mercè a Barcelona i al vespre sonen les veus dels grups musicals i els focs d’artifici, però les veus dels bons amics falciots, i si téns sort alguna oreneta, ja ens han deixat fins l’any vinent. Haurem d’esperar uns mesos, uns set, a que tornin a aparèixer els seus cants prodigiosos i els seus vols al sortir el sol i a l’acomiadar-se, com un rellotge natural ben organitzat.

Aquest estiu he pogut observar de prop la immensa tasca que realitzen per a nosaltres aquests ocells, tot menjant contínuament els insectes que tant ens fan molesten a l’estiu. Una colla de formigues al·lades eren drapades gairebé immediatament per un grup d’orenetes en ple vol baix. Un espectacle digne d’admirar, de debó. I les seves veus m’han acompanyat en tots els moments en que el silenci m’ha permés admirar-les. Intentaré passar l’hivern en sol·litud de la seva companyia el millor possible, segura que la primavera vinent hi tornaran.

Dibuix: Nil Codina, 5 anys

~