L'estiu sospira: Me'n vaig

Sota el faig

Enmig de la boira que munta
l’estiu sospira: Me’n vaig,
i a penes rosseja una punta
de la brancada del faig.

El sòcol nuós d’una soca
em dóna pau i secret;
em sento segur com la roca,
de tota angoixa distret.

Creguts que he finat en mon lleure,
sense témer engany ni dol,
tranquil, el tudó baixa a beure
i em rasa el peu l‘esquirol.

I sona com tota allunyada
—formes, colors s’han perdut—
la font en la sorda cantada
de l‘absoluta solitud.

Josep Carner
(Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)

· Fotos: · [ thomasvangurp ] · [ Roger B. ] · [ j13art ] · [ j13art ] · [ [+]maggie ] ·
*