Les pomes, els perfums del paradís

Les pomes totes cauen al seu temps

Al llarg del mes de setembre i una bona part d'octubre arriba el temps de les pomes. Els darrers anys s'ha experimentat una accelerada substitució de les velles varietats, reemplaçades per les noves, que tenen una major productivitat. D'aquesta fruita ja només coneixem les golden, starking, gala, fuji o granny. Les plantacions intensives d'híbrids i l'aparició de malalties desconegudes han provocat l'abandonament de les varietats locals. Desapareixen de l'agricultura illenca els antics fruiters. El DCVB a l'article «poma»", que vull recomanar a tothom que hi estigui interessat, recull el nom de 123 varietats, moltes d'elles insulars. A Menorca encara tenen fama les denominades pomes d'Alaior que es cultiven al barranc de Cala en Porter, on s'hi fa fruita molt saborosa. ¿Deuen ser de varietat capçana que eren grosses, planeres, groguenques amb ratlles, aspres, bones i maduren cap al setembre i es conserven molta estona? O potser són les de foc que eren dures i ben vermelles o del carà, molt fluixes, amb retxes vermelles i aspretes? Encara deu existir la poma del paradís que es cultivava a Valldemossa? Per cert, era mitjancera, vermella, de poc àcid i tardana...

POMES DE MENORCA. La que es coneix com a poma d'Aló podria ser possiblement la fruita que madura a partir de Sant Bartomeu i a Menorca la coneixen com a poma d'en Kane perquè fou introduïda per aquest governador anglès durant la primera dominació de l'illa, al segle XVIII, i que és vermellosa amb ratlles, grosseta, fluixa i dolça i es conreava abans per Maó, Migjorn Gran i Ferreries. Però també existien la de Sant Nofre, grosseta, vermellosa i dolça, la de vidre, forta i que es guardava molt bé i molta estona, coneguda a Maó o la poma amb randa, grosseta, ratllada de vermell i dolcenca que madurava pel maig o la roberta també molt gustosa.

DE LES PERES I LES POMES, LES QUE CALLEN SÓN LES BONES. Ja no es poden olorar els perfums del paradís, perquè un dia vàrem decidir no donar suport a les varietats del país. Les terres de les Illes ara el que pateixen és d'especulació immobiliària i el costum de la gent pagesa, en l'actualitat, és sembrar el que dóna doblers. Tendreu molta sort, d'aquí a poc, si podeu aconseguir pegar una mossegada, exquisida i suculenta, a una poma d'aquelles d'abans que estaven a l'abast de totes les butxaques i eren un delit pel paladar. A la Península també desapareixen les reinetes i les «espliegas». Són les lleis del mercat, o el mercantilisme, que com les pomes, sempre va en caixa de fusta.

MENJAR EN DEJÚ UNA POMA, SALUT DÓNA. Les pomes d'aquesta època tenien qualitat i dietèticament eren una font de vitamines. Ara a les postres s'acostuma a menjar dolços industrialitzats i quan avui cercam aliments amb una aportació calòrica reduïda enyoram aquelles pomes d'abans. A canvi de la salut perquè aquí, com arreu dels Països Catalans, menjar una poma cada dia fa fugir el metge com diu l'eslògan en forma de proverbi i demostra que una poma diària és la millor medecina que ens ajuda a estalviar en metges. Però el que aquestes medecines senzilles no ens podran fer empassar és que es desvalori els record de les nostres menges tradicionals.

Joan Barceló. Periodista.
barcelo@lamalla.net

Diari de Balears